[PARCS I TERRITORI 5] Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà

[ pàgina d'inici de la sèrie ]

Entrevista Josep Espigulé, director del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà Abans era el responsable d'ús públic del parc. És també professor.

Com valora l'estat actual del parc? - Hi ha tres reserves naturals integrals que destaquen: la dels Estanys, que al ser sobretot privada es fa difícil de gestionar, la de les Llaunes, que és de titularitat pública i que funciona notable-excel·lent i, finalment, al riu Fluvià, s'hi troba l'illa de Caramany, la més petita. A banda d'això, al parc, hi ha des de l'arròs fins a una gran diversitat florística. I l'aigua és important... - Si, la mirem de mantenir en bones condicions mediambientals. Ara n'estem regulant els passos a nivell. També oferim itineraris de descoberta i d'observació de les aus. Quines directrius segueixen per gestionar el parc? - En aquests moments estem redactant el Pla Especial. Durant aquest 2006 esperem que arribi a l'aprovació inicial. Fins ara anàvem amb plans anuals, que presentava un staff tècnic format per un biòleg, la responsable d'ús públic del parc i una documentalista. Quina és la seva visió de com cal gestionar un parc? - Volem conservar i millorar tots els ecosistemes potencials però no podem oblidar que el parc és d'ús públic i cal que demanem complicitat de l'entorn. Al ser situats a pocs quilòmetres de litoral hi ha dies del mes d'agost que tenim 23.000 persones al matí i 23.000 a la tarda que utilitzen el parc per motius no naturalistes... És una pressió forta. No ens hi podem negar que vinguin però hem de buscar el mínim d'afectació. Cal coordinar aquests usos amb visió de parc. Això fa que ens haguem de posar d'acord amb els ajuntaments en qüestions com els usos de platja. En quin altres àmbits treballen? - Quan hi ha qualsevol projecte urbanístic, de viabilitat o d'usos a dins del parc el consell directiu n'ha de fer informes preceptius. Encara que formi part de diferents municipis. Quina responsabilitat té l'administració i quina direcció del parc? - Estem supeditats a l'administració però en el dia a dia hi ha decisions que s'han de prendre sense poder consultar. Ara bé, hi ha directrius com les que feien referència a la grip aviar que, com a zona humida, hem de seguir. Abans ens venien d'Agricultura, després de Medi Ambient, ara de Medi Ambient i Habitatge... hem anat passant per diverses mans dins de la Generalitat. En quin procés està el Pla Especial que mencionava? - L'està elaborant el Servei de Planificació de Medi Ambient. Estan en contacte amb nosaltres, a través de reunions. A més, en fa un bon seguiment la junta de parc, on hi són presents entitats com Depana, Unió de Pagesos... Ha tingut el Parc algun paper en els processos d'elaboració o revisió dels plans urbanístics dels municipis de la zona? - Hem intervingut en els que tenen alguna part dins del parc. Ara bé, no ens han fet arribar el pla director de l'Alt Empordà perquè els informéssim. Té el parc algun paper en la redacció dels plans territorials que impulsa el Departament de Política Territorial i Obres Públiques? - No, en aquest moment. Encara que hauria de ser així. Li preocupa la connexió del parc amb el seu voltant? - Si, i aquesta qüestió també la recollirà el Pla especial. Els espais Naturals no poden ser illes. Calen un tipus de tancaments permeables. Hem d'assegurar la connectivitat amb la resta de la comarca, sobretot a través de zones agrícoles. També estem mirant d'aconseguir connectors per la fauna. Estem considerant l'opció d'instal'lar passos de fauna elevats per alguns punts... Hi ha treball conjunt amb els altres Parcs Naturals catalans? - Estem a dins del Servei de Parcs i ens trobem sovint per discutir temes, valorar l'ordre d'ajuts... D'aquí en surten unes directrius i una imatge comunes. No tractem de debatre els informes anuals sinó de ser més òptims. Hem avançat força en dos anys. Des de que hi ha el Jaume Vicens com a responsable que això va a més. Amb els parcs de la Diputació, en canvi, hi ha hagut algunes trobades sectorials, però poca cosa més. És fàcil combinar la defensa dels valors naturals amb els valors culturals i l'activitat humana? - És bàsic compaginar-ho. El paisatge que hem heretat s'ha de potenciar i, fins i tot, convertir-lo en un al·licient econòmic. Nosaltres hem demostrat que la temporada turística s'ha allargat gràcies a l'existència del parc. Una opció és el turisme sostenible. Què li sembla la Xarxa Natura 2000? - S'han preservat zones de connectivitat amb el Parc del Cap de Creus, l'Albera i del futur Parc del Montgrí. La Xarxa Natura 2000 serà com ampliar el parc, li donarà més força. Tocant al nostre territori hi ha espècies d'alt valor i això els serà altament positiu. Com creu que podria millorar la gestió del Parc? - Necessitem un staff superior al que tenim, més complet. Ens falta un equip més tècnic pel que fa a capacitat agrícola. D'altra banda, també hauríem d'assegurar que alguns espais del parc fossin públics. Fins ara n'hi ha que són privats i ens trobem que són gairebé impossibles de gestionar. També ens cal millorar la complicitat municipis, el Servei de Costes i els parcs costaners per assegurar un bon projecte de gestió amb la zona litoral, que està una mica abandonat.