Paul Dayton rep el premi Margalef tot subratllant la petja de l'ecòleg català en la ciència mundial

Una lúcida i intel·ligent glossa a Ramon Margalef va centrar el discurs d'acceptació que l'oceanògraf nordamericà Paul Dayton va fer ahir, dimecres, 18 de gener, en rebre el Premi Ramon Margalef d'Ecologia i Ciències Ambientals, convocat per la Generalitat de Catalunya. Al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat hi havia una part ben significativa de la comunitat científica i acadèmica del país, i una representació institucional de pes, encapçalada pel mateix president, fet que prova la importància del guardó, la primera edició del qual ha despertat interès en una vintena de les institucions científiques de més prestigi al món. Dayton va subratllar en el seu discurs el paper crucial que Margalef, --a qui va conèixer--, va jugar en les ciències del segle XX. El científic nordamericà és avui un dels ecòlegs més reputats del món, i és també una de les veus més reconegudes en la lluita per la preservació del medi marí, tal i com va destacar la presidenta del jurat, Josefina Castellví, també oceanògrafa i investigadora del CSIC. En el seu discurs, l'investigador premiat no va dubtar en qualificar el professor català com 'un dels ecòlegs més importants de la història', tot destacant tant la seva saviesa com la 'joia i l'entusiasme' que acompanyava la seva pràctica. Tanmateix, el nordamericà també va deixar clar que el llegat de Margalef penja d'un fil. De poc servirà, va apuntar, sinó som capaços de preservar el medi marí. Aquesta crida a l'acció concreta va ser un dels moments més destacats de l'acte. 'Al llarg de la seva carera, Margalef va observar la destrucció de la natura per l'acció humana, sobetot a l'oceà, i va constatar que només queden unes quantes 'bosses' petites de natura. Aquesta preocupació es manifesta en la nostra necessitat urgent de crear més reserves marines perquè d'aquestes 'bosses' de natura tan importants per a Margalef se'n puguin beneficiar encara les generacions futures. L'establiment d'aquestes reserves marines seria un llegat d'allò més significatiu d'aquest home extraordinari', va dir Dayton. El socioecòleg Ramon Folch havia obert l'acte uns minuts abans. 'Les ciències ambientals necessitaven un premi com aquest ja que subratlla la dimensió científica, que és la pròpia de l'ecologia', va dir. Folch va confessar l'ambició del premi per esdevnir referent internacional en el camp de l'ecologia i les ciències ambientals a tot el món, 'una ambició que seria desproporcionada sinó ens remetés a Margalef i la seva figura'. 'Convocar el premi era una obligació moral'. El Premi Ramon Margalef és el més ben dotat dels que dóna la Generalitat de Catalunya i té una vocació internacional, que s'aprecia en la formació del jurat i també en la projecció que ha tingut el premi més enllà de les nostres fronteres, en aquesta primera edició. La figura de Dayton, el primer guanyador, té força relació amb la de Margalef: els dos han combinat la investigació científica amb originalitat i rigor, amb un fort compromís per la docència i un insubornable compromís pel món que habiten. Dayton va recordar en el seu discurs un dels ensenyaments de Margalef, que més el van marcar, quan el va conèixer als anys seixanta als EUA: 'l'activisme és important, però la feina de l'investigador és mantenir-se sobretot compromès amb el rigor de la seva ciència'. Dayton, a més, va elogiar molt especialment la tasca educativa de Margalef: 'els estudis d'ecologia que va instituir a Barcelona constitueixen un monument a la integrittat ecològica únic al món. Són uns estudis caracteritzats per dos valors molt importants. En primer lloc, tots els alumnes són naturalistes extremadament competents que esdevenen autoritats mundials en la taxnomia i les històries biològiques dels grups que estudien. D'aquesta manera es garanteix una ciència basada en la realitat. I, en segon lloc, els descendents acadèmics de Margalef són estudiosos seriosos en el sentit clàssic del terme. Llegeixen i entenen la vasta literatura, de manera que les qüestions que plantegen i la seva tasca científica es basen en la realitat i alhora en un coneixement real dels gegants que els han precedit'. 'Per a mi, --va continuar Dayton-- la ciència és un coneixement que implica una actitud d'intensa curiositat, d'una curiositat sincera. Comporta compassió i tendresa envers el món i una comprensió profunda de les escales més grans. I, encara més important, els valors naturals només es poden assimilar experimentant la natura. Ramon Margalef ens ha deixat un llegat intel·lectual i acadèmic que posa de relleu aquests sistemes de valors'. Dayton va demanar en el seu discurs que la Generalitat, 'que tant ha fet promovent aquest premi', acceleri i consolidi una tasca de protecció natural i que millori i ajudi més a la investigació científica. Aquesta és, segons Dayton, una estratègia que cal abordar amb urgència. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va tancar l'acte tot remarcant el tipus de científic que, al seu entendre, representa Dayton, i en el seu moment, també Margalef: un model en el qual el rigor científic es combina amb l'aposta per la transformació de la societat. Una aposta feta amb els peus tocant a terra. Segons el president, 'hi ha una diferència clara entre l'ecologisme que representen aquestes figures i el pur activisme proteccionista'. 'El progrés tecnològic no ha de paralitzar el sentit crític', va afegir. Maragall va remarcar que la Generalitat es feia seu aquest llegat, tot i que no sempre obté resultats satisfactoris. Consell de direcció i Jurat El consell de direcció del I Premi Ramon Margalef d'Ecologia i Ciències Ambientals el formen el president de la Generalitat, el titular del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, el titular del Departament de Medi Ambient i Habitatge, el president de l'Institut d'Estudis Catalans, la directora de l'Institut de Ciències del Mar, el director del departament d'Ecologia de la Facultat de Biologia, el director del Centre de Recerca Ecològica i d'Aplicacions Forestals, un membre de la comunitat universitària o acadèmica, un membre de la societat civil catalanai un representant de la família Margalef. El jurat, de renom internacional, està presidit per l'oceanògrafa, biòloga marina i membre del CSIC, Josefina Castellví, i el doctor en Ecologia i Biologia vegetal i membre durant vint-i-cinc anys del projecte Hombre y Biosfera de la UNESCO, John Celecia, que n'és el secretari tècnic. També formen part d'aquest jurat els professors Francisco García Novo, Robert Barbault, AnnMari Jansson, Paul del Giorgio, Peter Bridgewater i Frank Golley. Més notícies a Sostenible sobre el Premi Ramon Margalef: Paul Dayton guanya el I Premi Ramon Margalef Balanç positiu de la primera convocatòria del Ramon Margalef Més informació: Pàgina oficial del premi Pàgina a l'Institut de Ciències del Mar