Per què el mar està excepcionalment calent?

Segons les dades del Institut de Ciències del Mar, a 10 metres de profunditat, la temperatura és de 24,4 ºC, també excepcionalment alta segons la doctora Elvira Martínez.

A l’Estartit també hi ha una temperatura marítima més alta de la que pertocaria, de 23,8 ºC, segons la sèrie climàtica del Josep Pasqual, una sèrie reconegueda, fins i tot, per la NASA. El mes de maig d’enguany va ser rècord càlid dels darrers 46 anys, però fins que no acabi el mes de juliol no es podrà veure si les dades actuals són rècord o no.

La temperatura mitjana mensual més alta per a un mes de juliol a l’Estartit va ser l’any passat, amb 24,4 ºC, seguit del 2006, que va ser de 24,1 ºC. Altres anys en què la temperatura mitjana marítima de juliol també va superar els 23 ºC van ser el 1982, 2003, 2015,2017 i 2018. És a dir, l’escalfament marítim al juliol ha estat especialment notable durant els darrers cinc anys.

Jordi Salat, oceanògraf de l’Institut de Ciències del Mar (ICM), confirma que la tendència a l’escalfament marítim durant el juliol és de 4,13 ºC en 100 anys i que el canvi climàtic està “sense cap mena de dubte darrere aquesta tendència”. La temperatura mitjana mensual de la superfície marítima acostuma a tenir els valors més alts de l’any al mes d’agost, encara que és cert que alguns anys s’ha registrat durant el juliol, segons Salat.

Joaquim Garrabou i Francesc Peters, també experts de l’ICM, tornen a fer referència al canvi climàtic com a principal causa de l’escafament marí. L’estiu passat, per exemple, Garrabou va mesurar valors de temperatura excepcionalment elevats a les profunditats marítimes: de fins a 29 ºC a 40 metres. Aquest escalfament té clares repercusions a la flora i fauna marítima, amb desaparició d’espècies, alerta. Peters explica que al mar li costa mil vegades més que l’atmosfera a escalfar-se i els valors actuals són una evidència més que calen actuacions contra els gasos d’efecte hivernacle.
 

Causes de l’escalfament marítim

El canvi climàtic és la raó principal, segons Salat, que hi ha al darrere de l’escalfament del mar i de l’aire. A més, explica que aquesta tendència és més alta durant els mesos de primavera i estiu, encara que també admet que la situació concreta d’un any o d’un mes no és significativa.

Per explicar la situació concreta d’aquest 2020, Salat ho relaciona amb les pluges que han caigut enguany: “Ha estat força plujós i els rius han baixat força plens, amb la qual cosa s’ha establert una capa superficial de salinitat lleugerament més baixa del que sol ser habitual. Aquest fet pot haver contribuït que la temperatura de la superfície hagi pujat més de pressa al llarg de la primavera”.

Una altra raó podria ser que durant els darrers mesos, a l’atmosfera la temperatura també ha estat superior a la que caldria esperar i això pot haver contribuït a l’escalfament de la capa superficial del mar. De fet, el juny de 2020 ha estat fresc, però per trobar un altre mes fresc hem de retrocedir fins al maig del 2019. Els 12 mesos entre l’un i l’altre han estat càlids.
 

Quin efecte tindrà l’escalfament marítim en el temps dels propers mesos?

L’arribada d’una massa d’aire fresc, en contrast amb la temperatura de la superfície del mar calent, provoca evaporació i contribueix a la formació de nuvolades i episodis de pluja intensa. Normalment, aquests episodis són més propis dels mesos de tardor, però no es estrany en el nostre clima que alguns anys concrets aquests episodis puguin avançar-se a final d’estiu. No es descarta que aquest 2020 pugi ser un d’aquests anys.

Salat alerta de la possibilitat que es produeixi una pujada del nivell del mar, si tenim episodis de baixes pressions i vent marítim, que contribuirien a l’augment de precipitacions. “Això, per exemple, va passar el mes de maig, en què es va assolir el rècord de temperatura mitjana dels darrers 47 anys a l’Estartit, amb 18,4 ºC, 0,4 ºC més que el rècord del 2011”.