Periodistes i ambientòlegs reclamen la sostenibilització de la universitat

No hi ha prou a fer més verd el currículum o a introduir una assignatura sobre medi a les facultats. Cal una autèntica sostenibilització de l'ensenyament superior, és a dir, un procés que impregni totes les disciplines acadèmiques de l'educació per la sostenibilitat. Aquest va ser el principal punt d'acord del debat entre periodistes, ambientòlegs i professors universitaris que va tenir lloc dilluns, 24 de gener, a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. El marc: El I Seminari d'ambientalització curricular dels estudis de ciències de la comunicació, organitzat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat i la UAB. L'objectiu d'aquest seminari immers en el Pla de l'Estratègia Catalana d'Educació Ambiental ha estat repensar la formació científica dels futurs professionals de la comunicació i discutir les bases del procés d'ambientalització-sostenibilització, com a repte cabdal de la universitat. En aquest sentit periodistes com Xavier Duran, director del programa El Medi Ambient de TV3, Antonio Cerrillo de la Vanguardia, Gemma Soriano de El escarabajo Verde de TVE o J.L. Gallego representant a l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) analitzaren els reptes i oportunitats del periodisme especialitzat en medi. Coincidiren en destacar la importància del periodista ambiental com a motor del canvi cultural cap a la sostenibilitat. I per tant, la necessitat d'una formació específica a la universitat, per a que aquest sàpiga fer entenedor un àmbit complex, basat en la incertesa i pugi connectar les qüestions ambientals amb la quotidianitat de la gent. Reclamaren també que els estudis de comunicació entrin a les carreres de ciències, perquè els tècnics sàpiguen com fer accessible el seu treball. L'oportunitat de Bologna Més enllà de la formació científica del professional de la comunicació que va centrar gran part del debat, aquest seminari va servir per analitzar les oportunitats del nou Espai Europeu d'Educació Superior, que va prendre forma a partir de la Declaració de Bologna (1999). Aquesta declaració va marcar el començament d'un dens i llarg procés de convergència envers un espai europeu d'ensenyament superior, que té l'any 2010 com a data límit d'implantació. I que afectarà tots els àmbits de l'estructura universitària: crèdits, titulacions, metodologia didàctica, sistema d'acreditació, etc. En aquest sentit, malgrat que, com va recordar José Perona, delegat del rector per a la qualitat de la docència de la UAB, el procés de convergència amb aquest nou espai no està sent fàcil, a causa de les divergències amb el sistema educatiu pel que s'aposta a l'Estat Espanyol, és una oportunitat per avançar i fer un salt cap a la sostenibilitat i els reptes socials. Ja que la nova cultura universitària europea aposta per continguts transversals i una formació interdisciplinar i més complerta on es podrà introduir aquesta sostenibilització com a espina dorsal de l'educació. Serà possible, va insistir, si es pot trencar l'actual rigidesa dels departaments. Aquest moment coincideix amb una altra oportunitat: Aquest any 2005 comença el Decenni de l'Educació per la Sostenibilitat de la UNESCO (2005-2014). Per tant, com va destacar Dídac Ferrer, coordinador del Pla de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya, tenim 10 anys per posar la sostenibilitat al cor de l'ensenyament. En aquest sentit va recordar que introduir una assignatura sobre medi ambient a qualsevol facultat no és el final sinó l'inici d'un procés urgent de sostenibilització. Per al qual és necessari generar recursos i capacitació dels docents, l'intercanvi d'experiències entre universitats i sobre tot una aposta clara de l'administració que permeti sacsejar la universitat i fer possible un canvi de paradigmes cap a una nova educació.