Plantar arbres no aturarà el canvi climàtic, reduir la crema de combustibles fòssils sí

Els autors demostren amb evidències científiques rellevants que  la nostra capacitat d’emetre CO₂ a l’atmosfera supera amb escreix la capacitat dels ecosistemes naturals de segrestar-lo i retenir-lo en embornals. En aquest sentit, recalquen que farien falta quantitats de territori i d’aigua enormes per fer créixer espais naturals prou grans i vigorosos per segrestar tot el CO₂ de l’atmosfera que sobra. Així mateix, recorden que cada cop es publiquen més estudis que demostren l’efectivitat baixa i els efectes colaterals de la gestió forestal orientada a la mitigació del canvi climàtic. Els autors afirmen que la plantació de boscos, o la restauració de torberes i aiguamolls, han de ser part de l’estratègia de mitigació del clima i conservació de la natura, però que les decisions més importants i efectives cal enfocar-les a la reducció de les emissions.

Sis raons per les quals cal deixar d’emetre CO₂ abans de confiar que plantar un arbre és la solució
L'estudi ha volgut analitzar quins eren els límits dels ecosistemes pel que fa al segrest de carboni. Per fer-ho, han mesurat com fluctuava el CO₂ en 155 ecosistemes repartits per tot el planeta. Les conclusions són clares, no hi ha una solució "talla única" que permeti prescriure quines plantes i ecosistemes segresten millor el CO₂, ni on ni com podem millorar aquesta capacitat. De fet els autors han ordenat sis missatges claus per ser realistes i no confiar en que aquesta sigui una solució tan clau com es pensa:

• Primer, tot i que augmentar la capacitat de les plantes de fer més fotosíntesi és una forma òbvia d'extreure més CO₂ de l'atmosfera, hi ha cada cop més evidències científiques que demostren que aquesta relació no sempre es compleix.
• Segon, augmentar la fotosíntesi de les plantes implica també augmentar la seva respiració (el CO₂ torna a l'atmosfera durant la nit mentre les plantes respiren) i, sobretot, augmentar el consum d'aigua. Quan les plantes són més actives fan més fotosíntesis, però també necessiten més aigua.
• En tercer lloc, la velocitat i la quantitat de carboni que són capaces d’absorbir les plantes són relativament lentes i baixes. Sobretot en comparació amb les quantitats de diòxid de carboni que alliberem els humans amb la crema de combustibles fòssils.
• En quart lloc, es necessitaran grans quantitats de superfície terrestre per a que els ecosistemes naturals siguin un embornal de carboni efectiu i capaç de mitigar les emissions de carboni que provenen de l’activitat humana.
• En cinquè lloc,  utilitzar tota aquesta terra com a reservori de carboni només serà útil si aquest carboni queda atrapat de forma permanent o a molt llarg termini dins dels ecosistemes. En aquest cas, per exemple, cal tenir en compte el paper del foc, que pot cremar grans extensions de bosc i alliberar a l’atmosfera les quantitats de carboni que estaven segrestades en les diferents parts dels arbres.
• En sisè lloc, s’ha demostrat que convertir terres en boscos o aiguamolls per millorar el segrest de carboni pot tenir efectes involuntaris: pot escalfar-se el clima local, pot canviar l’albedo (la llum del sol que es reflexa segons el color de la superfície), canviar la humitat del sòl, augmentar la rugositat superficial o alliberar altres gasos d'efecte hivernacle.

Baldocchi i Peñuelas afirmen que plantar arbres ha de formar part de la mitigació del canvi climàtic però advoquen per a que, ateses la urgència per reduir el CO₂ atmosfèric i aquestes sis raons, els humans dediquem els esforços a la solució més efectiva i immediata, reduir fins eliminar el més ràpidament possible la crema de combustibles fòssils.

Article:

Baldocchi, D., Peñuelas, J. 2019. The Physics and Ecology of Mining Carbon Dioxide from the Atmosphere by Ecosystems. Global Change Biology 2019