15/10/2007 - 00:00
Una investigadora de l'Institut Universitari de Plaguicides i Aigües de la Universitat Jaume I (UJI) ha provat l'eficàcia d'una metodologia analítica que permet detectar la presència en aigua de substàncies derivades dels processos de degradació dels plaguicides utilitzats habitualment en agricultura. L'estudi, desenvolupat en la tesi de Maria Ibáñez Martínez, obri la porta a un control més afinat dels residus que els productes fitosanitaris deixen en el medi ambient, perquè permetrà incloure també els compostos potencialment tòxics procedents de la descomposició química dels mateixos plaguicides.
Els pesticides són un problema ambiental de primer nivell a causa de la seua toxicitat i elevat ús en tot el planeta, així com a la possibilitat que els seus residus arriben a contaminar distints medis (sòls, aigües, aire, aliments) i que acaben afectant el desenvolupament de la vida, especialment la humana. Per això, la Unió Europea ha fixat límits màxims molt estrictes per a la quantitat de residus que es poden trobar en aigües i aliments destinats al consum humà, i els científics han hagut de desenvolupar tècniques d'anàlisi molt precises per a detectar els centenars de plaguicides distints que s'usen en agricultura.
Però la majoria de programes de control d'aquests contaminants se centren només en els plaguicides inalterats, a pesar que es coneixen alguns compostos derivats de la degradació ambiental dels pesticides (productes de transformació en l'argot científic) relativament persistents i tòxics. Aquest dèficit d'informació sobre la presència de productes de transformació en el medi ambient es deu, principalment, a la manca d'una metodologia analítica capaç de detectar-los. El treball de Maria Ibáñez ve a cobrir aquesta necessitat.
La metodologia consisteix en una combinació de dues tècniques d'anàlisi química ja existents: la cromatografia líquida i l'espectrometria de masses. Per a comprovar el seu potencial, Ibáñez va sotmetre un determinat grup de plaguicides a radiació ultraviolada a fi de simular en el laboratori l'efecte que la llum del sol exerceix sobre els pesticides en el medi ambient (fotodegradació). Tot això amb l'objectiu de determinar en què compostos es transformava cada fitosanitari original. Per a això va utilitzar la combinació de cromatografia líquida i espectrometria de masses amb analitzadors de quadrupol-temps de vol.
Una vegada identificats els productes de transformació en condicions de laboratori, la segona part del treball va consistir a desenvolupar un mètode addicional que permetera comprovar la presència o no d'aquests compostos en el medi ambient, així com quantificar-ne els nivells. Per a això, Ibáñez va utilitzar la mateixa metodologia però aquesta vegada amb un analitzador de triple quadrupol.
Després d'analitzar mostres d'aigua (tant superficial com subterrània) de diferents punts del País Valencià, Ibáñez i els seus col·laboradors van detectar la presència d'alguns d'aquests productes de transformació.
L'estudi ha permès constatar, a més, la magnitud del problema generat per la degradació dels residus de pesticides en els sòls i aigües, una faceta del problema mediambiental dels fitosanitaris a què fins ara no s'ha prestat atenció. «Cal destacar la major freqüència de detecció dels productes de transformació elucidats en relació amb els plaguicides intactes, superant en molts casos els nivells de concentració d'aquests últims», assenyala María Ibáñez en la seua tesi.
Una qüestió que quedava per dilucidar era si la nova metodologia seria capaç d'identificar productes de transformació de plaguicides també en els organismes vius. Per a això es van dur a terme experiments in vitro amb microsomes (cultius cel·lulars) i in vivo amb rates, en col·laboració amb el departament de Psicobiologia de la pròpia UJI. Una vegada més es va demostrar el potencial d'aquesta tècnica, ara en el camp biològic.
«L'acoblament de la cromatografia líquida i l'espectrometria de masses amb analitzadors de triple quadrupol i quadrupol-temps de vol s'ha mostrat com una poderosa eina analítica en la identificació, quantificació i confirmació de productes de transformació i metabòlits de plaguicides en mostres mediambientals i biològiques», explica María Ibáñez. Amb el seu treball, Ibáñez obri la porta a futurs estudis d'aquests compostos i, sobretot, dels seus efectes sobre la salut humana en verificar una metodologia analítica capaç de detectar-los i quantificar-los.
El treball de la investigadora de l'Institut Universitari de Plaguicides i Aigües de l'UJI ha estat dirigit per Félix Hernández i Juan Vicente Sancho, ambdós científics de l'IUPA, i s'ha publicat en diversos articles científics en revistes internacionals com Analytical Chemistry, Analytical and Bioanalytical Chemistry, Journal of Chromatography A, Trends in Analytical Chemistry i Rapid Communications inMass Spectrometry.
Font: UJI.
