10/11/2002 - 00:00
La Comissió Europea ha presentat aquesta setmana l'esboç d'una política europea comuna per la protecció dels recursos marítims i l'ha fet arribar als governs i al Parlament Europeu perquè hi comencin a treballar. Aquesta política comuna, sobre la qual la comissió ja ha apuntat els principals reptes, és imprescindible per afrontar amb garanties la degradació actual del medi marí. L'objectiu és que l'any 2004 ja pugui començar a funcionar.
Els objectius definits són prou ambiciosos, però s'intenta donar-los algun tipus de contingut pragmàtic. Es parla de l'impuls d'un grup de treball regular i s'assenyalen futures lleis 'com la d'hàbitats' i es donen, igualment, diverses dates concretes. La proposta de la Comissió és força interessant, en alguns aspectes, fins i tot agosarada, però ara dependrà dels estats membres que s'apliqui de forma convincent o no. I és aquí on hi ha la mare dels ous.
En tot cas, i tal i com assenyala la Comissió Europea, un dels objectius principals de l'informe és reduir a la meitat la tendència actual de pèrdua de biodiversitat i, igualment, invertir l'actual línia de reducció dels bancs pesquers. Totes dues mesures haurien de ser un fet per a l'any 2010. També per aquest any, la Comissió Europea adverteix que cal haver eliminat la contaminació del medi marí per substàncies perilloses i radioactives, un objectiu que coincideix amb els reptes definits per la declaració d'Ospar, que determina la protecció de l'Atlàntic Nord-oriental. També s'assenyala com a prioritat l'eliminació significativa de la contaminació per excés de nutrents (ocasionada per l'abocament de grans quantitats de nitrògen, carbó o fòsfor: provinents de l'agricultura, les xarxes de clavegueres, dels golf). Igualment, la Comissió avisa que cal eliminar els abocaments al mar per a l'any 2010 i que l'impacte dels vaixells i d'altres instal·lacions costeres també s'ha de reduir dràsticament, de cara el 2020.
Un altre dels aspectes recollits en l'informe és la necessitat d'avançar cap a una política pesquera que, tot respectant la coherència de l'estratègia comuna, atengui les especificitats, del Mediterrani. Entre les propostes plantejades per la Comissió es poden destacar:
L'associació ecologista WWF/Adena ha assenyalat, tot i fer una valoració eminentment positiva de la proposta, que existeixen altres aspectes desenvolupats de forma feble i confusa. Entre d'altres, s'assenyala que no hi ha normes clares i específiques als Estats Membres per a la gestió dels stocks no compartits i que això es pot traduir en una llicència, de facto, per a la sobrexplotació pesquera. WWF/Adena també està preocupada per la definició de les mides de peixos que es poden pescar, que no creu prou estricta. Segons es pot llegir en un comunicat de l'associació: 'Estem davant el millor document presentat per a una gestió pesquera sostenible en el Mediterrani, que ha recollit tant les demandes de la nostra organització com dels pescadors'.
Els objectius definits són prou ambiciosos, però s'intenta donar-los algun tipus de contingut pragmàtic. Es parla de l'impuls d'un grup de treball regular i s'assenyalen futures lleis 'com la d'hàbitats' i es donen, igualment, diverses dates concretes. La proposta de la Comissió és força interessant, en alguns aspectes, fins i tot agosarada, però ara dependrà dels estats membres que s'apliqui de forma convincent o no. I és aquí on hi ha la mare dels ous.
En tot cas, i tal i com assenyala la Comissió Europea, un dels objectius principals de l'informe és reduir a la meitat la tendència actual de pèrdua de biodiversitat i, igualment, invertir l'actual línia de reducció dels bancs pesquers. Totes dues mesures haurien de ser un fet per a l'any 2010. També per aquest any, la Comissió Europea adverteix que cal haver eliminat la contaminació del medi marí per substàncies perilloses i radioactives, un objectiu que coincideix amb els reptes definits per la declaració d'Ospar, que determina la protecció de l'Atlàntic Nord-oriental. També s'assenyala com a prioritat l'eliminació significativa de la contaminació per excés de nutrents (ocasionada per l'abocament de grans quantitats de nitrògen, carbó o fòsfor: provinents de l'agricultura, les xarxes de clavegueres, dels golf). Igualment, la Comissió avisa que cal eliminar els abocaments al mar per a l'any 2010 i que l'impacte dels vaixells i d'altres instal·lacions costeres també s'ha de reduir dràsticament, de cara el 2020.
Un altre dels aspectes recollits en l'informe és la necessitat d'avançar cap a una política pesquera que, tot respectant la coherència de l'estratègia comuna, atengui les especificitats, del Mediterrani. Entre les propostes plantejades per la Comissió es poden destacar:
- Zona de Protecció Pesquera més enllà de 12 milles per a poder avançar en la lluita contra pesca il·legal en aigües internacionals, tal com va fer Espanya unilateralment.
- Zones de 'no pesca' i santuaris per a protegir la biodiversitat i recuperar els stocks.
- La presa de responsabilitats per part de la UE en la gestió de stocks compartits (proposant que els països comunitaris s'ocupin de la gestió dels stocks no compartits en aigües nacionals)
- Regulació Estricta de la indústria d'engreixi de tonyina i l'eventual inclusió d'una quota per a la tonyina engreixada.
L'associació ecologista WWF/Adena ha assenyalat, tot i fer una valoració eminentment positiva de la proposta, que existeixen altres aspectes desenvolupats de forma feble i confusa. Entre d'altres, s'assenyala que no hi ha normes clares i específiques als Estats Membres per a la gestió dels stocks no compartits i que això es pot traduir en una llicència, de facto, per a la sobrexplotació pesquera. WWF/Adena també està preocupada per la definició de les mides de peixos que es poden pescar, que no creu prou estricta. Segons es pot llegir en un comunicat de l'associació: 'Estem davant el millor document presentat per a una gestió pesquera sostenible en el Mediterrani, que ha recollit tant les demandes de la nostra organització com dels pescadors'.
