05/02/2004 - 00:00
La tasca sensibilitzadora que ha portat a terme, durant els últims anys i amb moltes dificultats, l'Estació Biològica de l'Aiguabarreig acaba de donar un dels seus fruits més esperats. El Govern d'Aragó ha anunciat la creació urgent d'una reserva natural en aquest paratge, una zona humida excepcional degut a la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca.
La declaració es va anunciar dilluns passat al Butlletí Oficial d'Aragó i actualment està en període d'informació pública. Si no hi ha pegues d'última hora, l'Aiguabarreig es convertirà ben aviat en una reserva natural de ple dret. Des de Saragossa s'ha donat prioritat urgent a aquesta declaració, que feia 11 anys que reclamaven els ecologistes de la comarca.
En concret, la zona que quedarà protegida es troba a la comarca del Baix Cinca, a la Franja, dins els termes de Mequinensa i Torrent. Es protegirà tota la zona delimitada pels rius Ebre, Segre i Cinca i s'anuncia una especial cura per a la mitjana de Riols i per a l'illa dels Martinets. Aquest paratge es pot considerar, segons un comunicat de l'Estació Biològica, "el delta interior més important de la península".
Final feliç a un any negre
Aquesta bona notícia arriba després d'un any negre per a l'Estació Biològica de l'Aiguabarreig, que també inclou una aula de la natura. El març de 2003 va patir un atac vandàlic que va destrossar-ne completament les instal·lacions, el material i el fons documental. Després d'una dura reconstrucció, en què s'hi van implicar persones i entitats d'arreu dels Països Catalans, l'aula de la natura va poder obrir les portes però els problemes no van acabar-se.
Pocs mesos després de reobrir, el centre va ser clausurat per l'Ajuntament de Mequinensa, que li va retirar totes les ajudes municipals. Davant aquesta demostració d'hostilitat, finalment les instal·lacions es van haver de traslladar a l'altra riba, a Seròs (el Segrià), on les activitats tornaran a començar aquest mateix dissabte.
Fundat l'any 1998, aquest centre de la natura va convertir-se en el més visitat de l'Aragó. Les seves activitats, però, tenien una peculiaritat: es feien íntegrament en llengua catalana. Es va convertir, per tant, en un referent identitari per a la Franja i per a tots els Països Catalans, ja que era visitat per escoles de tot el domini lingüístic. Tot i comptar amb el suport del Govern aragonès, en alguns sectors aquesta peculiaritat no agradava i hi ha hagut una forta lluita d'interessos que ha obligat a traslladar el centre a la riba del Principat.
Informació extreta de La Malla.
