Font: CCMA
Aquest diumenge comença la COP26, la Conferència de l'ONU sobre Canvi Climàtic, a Glasgow, a Escòcia. Durant dues setmanes, fins al dia 12, potser el 13 o el 14, els governs de tot el món negociaran com reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. La COP26 és la tornada dels Estats Units a la governança del clima i es fa quan informes nous detallen, encara més, el risc existencial de l'emergència climàtica.
El 2020 les emissions van caure a causa del confinament global per la Covid-19, però el 2021 ja tornen a créixer.
Compromisos per reduir emissions?
La COP26 és la primera que es fa des que l'Acord de París va entrar en vigor, l'1 de gener del 2021. L'Acord estableix que els estats han de presentar compromisos creixents per reduir les seves emissions cada cinc anys.
El 2020 va ser la primera ronda de nous compromisos dels estats. Són molt insuficients: si es compleixen totalment, per tots els estats, porten a un escalfament de 2,7 ºC el 2100. L'Acord de París estableix que s'ha d'estabilitzar la temperatura "molt per sota" dels 2 ºC, respecte al període preindustrial (1850-1900) i "fer tot el possible" per no superar els 1,5 ºC.
Els països que menys s'hi han esforçat i han presentant els mateixos compromisos, o pitjors, que el 2015 quan van signar l'Acord de París, són, principalment: Austràlia, el Brasil, Indonèsia, Mèxic i Rússia.
Qui són els grans emissors actuals (2019)?
Xina 27,9 %
Estats Units 14,5 %
Europa 8.8 %
Índia 7,2 %
Rússia 4,6 %
Font: Global Carbon Project
Però les emissions actuals són només una part del problema. El CO2 s'acumula a l'atmosfera i els seus efectes persisteixen durant segles. I les grans emissions van començar a finals del segle XIX, amb la revolució industrial d'Europa i els Estats Units, principals emissors històrics.
Metà? Emissions disparades
El 2020 es va detectar un fort increment de les emissions de metà de les indústries fòssils.
El metà emès per activitats humanes s'origina un 42% en la ramaderia i els arrossars i un 36% per fuites de la indústria de petroli, carbó i gas (durant l'extracció, el processament i el transport). Són aquestes fuites de la indústria de fòssils les que es van disparar el 2020.
El metà (CH4) és el segon gas d'escalfament global (després del CO2) i ha provocat un 30% de l'escalfament històric. El seu impacte és molt intens (84 vegades més que el CO2), però de curta durada: els seus efectes persisteixen només una dècada (el CO2 persisteix segles).
Reduir les emissions de metà de les indústries de fòssils és l'acció més útil, a curt termini, per intentar mantenir l'escalfament per sota dels 1,5 ºC.
Els països clau en les emissions de metà de les industries fòssils són: Rússia, Estats Units, Xina i Canadà. Els EUA i la UE s'han compromès a reduir les emissions de metà pel 2030 un 30% respecte al 2020.
Un objectiu realista de la COP26 és aconseguir compromisos de reducció d'emissions de metà
Llindar de seguretat: 1,5 ºC
L'escalfament va arribar a 1,2 ºC el 2020, i es considera que 1,5 ºC és el llindar de seguretat, el punt d'inflexió a partir del qual seria molt difícil aturar l'escalfament. El 2018 l'IPCC va alertar:
"Revertir l'escalfament després d'una superació de 1,7 ºC requereix la captura de CO2 a ritmes i volums que és possible que no es puguin assolir."
El risc és una reacció en cadena, fora del control humà, que porti a un clima incompatible amb una societat global organitzada.
Les tendències actuals porten a superar el 1,5 ℃ d'escalfament cap al 2030. Per impedir-ho, les emissions s'haurien de reduir un 55% pel 2030.
La reducció ha de ser major en els països desenvolupats, perquè són els responsables de les emissions històriques. Així ho estableix l'Acord de París.
Un objectiu realista de la COP26 és mantenir viu l'objectiu dels 1,5 ºC.
Lideratge climàtic dels Estats Units
L'arribada de Joe Biden a la Casa Blanca aquest mes de gener ha suposat un canvi radical en la política climàtica dels EUA: a l'abril va anunciar una retallada de gasos superior a la de la UE; al setembre va anunciar que els EUA doblarien l'aportació al Fons de Finançament i que serien "el proveïdor mundial de finançament climàtic; i, ara, intenta que el Congrés aprovi un pla de 3,5 bilions de dòlars per a polítiques climàtiques i socials.
John Kerry, l'enviat especial per al clima de Biden, va ser artífex de l'Acord de París quan era secretari d'Estat amb Barack Obama. Kerry utilitza habitualment els conceptes centrals de la ciència i de l'activisme climàtics:
"És hora de començar a tractar la crisi climàtica com l'amenaça urgent de seguretat que és. És literalment el repte de totes les nostres generacions."
Des del seu nomenament, Kerry manté una intensa agenda de reunions amb dirigents de desenes de països i, fa dues setmanes, deia que la COP26 no aconseguirà un gran acord de tots els països amb nous compromisos, però "tindrem l'increment d'ambició més gran en reducció d'emissions, de més països, del que ningú no s'havia imaginat mai".
Fons de Finançament climàtic?
El 2009 a Copenhaguen, la COP15 va acordar que els països rics han d'ajudar els països pobres a afrontar l'emergència climàtica i a fer la transició energètica, perquè són els responsables de les emissions històriques i perquè el canvi ha de ser global. Es va acordar una ajuda de 100.000 milions de dòlars anuals.
El 2015 l'Acord de París va establir que el fons havia d'estar disponible el 2020, però el 2021 només arriba al 30% de l'acordat.
Dilluns passat, l'ONU va publicar un pla de finançament climàtic, compilat pels governs alemany i canadenc a petició del Regne Unit, amfitrió de la COP26, que arriba als 100.000 milions de dòlars anuals, a partir del 2023.
Un objectiu realista de la COP26 és aconseguir el Fons de Finançament climàtic.
La Xina, principal emissor actual
La Xina té projectades desenes de noves centrals de carbó (que emet un 40% més CO2 que el petroli). Però la Xina també té molts projectes de renovables, entre aquests un de gegantí que desenvolupa al desert, amb una potencia de 100 GW, l'equivalent a 100 centrals nuclears com les de Vandellòs i Ascó.
El president de la Xina, Xi Jinping, va anunciar el setembre que no finançaran cap nou projecte de carbó a l'estranger i a l'octubre ha dit que reduiran els combustibles fòssils per sota del 20% el 2060.
Un compromís lluny del 0% pel 2050 que reclama l'ONU, però Xi Jinping va anunciar que té intenció de "controlar estrictament" -en un estat de 1.400 milions d'habitants- el creixement de centrals de carbó, que seguiran augmentant fins que el 2026 començaran a reduir-se.
El model econòmic? Com sempre...
El 2020, amb el confinament per la Covid-19, les emissions es van reduir un 6,4%. El 2021 tornen a créixer, i segons informes preliminars podrien ser emissions quasi rècord.
D'altra banda, els projectes en marxa de producció de combustibles fòssils dupliquen, pel 2030, el que cal per limitar l'escalfament a 1,5 °C.
Anys 20, dècada decisiva: cal -55% pel 2030
L'ONU promou el compromís zero emissions pel 2050, i la UE i els EUA s'hi han compromès. Però el que és determinant és aconseguir un -55% d'emissions pel 2030.
El gràfic mostra, amb dades de l'IPCC, la diferència d'esforç necessari per no superar els 1,5 ºC, si haguéssim començat la reducció amb el primer informe de l'IPCC (l'any 1990) o si comencem ara.
The brutal logic of a cumulative problem: After 30 years of failure, global CO2 emissions must now get to 0 within 20 years (for global warming of 1.5°C). pic.twitter.com/u4NACjvJxN
— Lasse Kummer (@LasseClimate) August 24, 2021
Aquesta dècada, la dels anys 20, és determinant. Seguir deixant l'esforç per al futur redueix extremadament el marge de maniobra i incrementa molt els riscos.
Acord de París, 6 anys
L'Acord de París es va aprovar el 12 de desembre del 2015 a la COP, la Conferència de l'ONU sobre Canvi Climàtic.
L'acord defineix les regles del joc per reduir les emissions. No preveu sancions en cas d'incompliment. Es basa en acords voluntaris i transparents, revisables internacionalment. Està dissenyat amb compromisos creixents, cada cinc anys, que reforcen el mateix acord.
Un objectiu realista de la COP26 és que l'Acord de París surti reforçat. És l'únic acord mundial pel clima, no n'hi ha cap altre.
