Quinze premis Nobel asseguren que només una revolució energètica evitarà l'escalfament global

"Tothom està d'acord amb el diagnòstic: estem en estat crític. Cal crear una societat nova". Les paraules del premi Nobel de Física de 1984, l'italià Carlo Rubbia, resumeixen el parer de quinze premis Nobel i una trentena més d'economistes i científics que han debatut durant dos dies a la localitat alemanya de Postdam possibles solucions contra el canvi climàtic. La creació de cementiris de diòxid de carboni capturat de l'atmosfera o la generalització de l'energia nuclear són algunes de les propostes més polèmiques llançades pels científics en la reunió que durant dos dies s'ha celebrat a Postdam, promoguda per la cancellera alemanya Àngela Merkel. "Necessitem noves fonts d'energia abundants i barates. I jo només veig dues: l'energia solar i la nuclear", ha afirmat Carlo Rubbia, precisant que hauria d'obtenir-se "sense enriquiment d'urani", perquè les reserves són limitades. Per la seva banda, Paul Klemperer, professor d'Economia de la Universitat d'Oxford, aposta per la millora del mercat internacional d'emissions i la creació de cementiris de carboni, una solució "en fase de disseny", segons el mexicà Mario Molina, Nobel de Química de 1995 pels seus treballs sobre la capa d'ozó, però tècnicament possible perquè hi ha mines suficients per emmagatzemar-ho i perquè es podria continuar utilitzant com a energia. Les mesures en marxa contra el canvi climàtic no semblen convèncer als Nobel reunits a Postdam. El mercat de compra-venda d'emissions de CO2 no funciona, asseguren alguns. A més, els països rics continuen llançant pilotes fora, com ho demostra la pràctica d'exportar als països pobres els automòbils que no poden circular als països desenvolupats per excés d'emissions. El Nobel mexicà també ha alertat que el canvi climàtic encara es veu com una cosa molt llunyana als països en vies de desenvolupament i que malgrat el seu dret al creixement "haurien de començar a assumir responsabilitats" perquè també els convindrà afegir-se a la lluita contra el canvi climàtic. ?L'estat espanyol "té un problema"?El superàvit d'un 40% de les emissions respecte a les signades al protocol de Kyoto posen a Espanya en una situació problemàtica, segons el Nobel italià Carlo Rubbia, ja que ha de destinar cada any milions d'euros en la compra de drets d'emissions. "Si Espanya s'ho proposés -ha declarat el físic- amb el temps podria cobrir totes les seves necessitats energètiques amb energia solar i ser plenament autosuficient".??"No estem parlant d'avui per demà", ha dit Rubbia, director del Laboratori Europeu per a la Física de Partícules (CERN), però amb un impuls vertiginós es convertiria en una "energia clau" i seria exemple d'aprofitament energètic dels recursos naturals per altres països del sud del Mediterrani.??Les propostes i reflexions s'han recollit en un memoràndum amb recomanacions a la Conferència de l'ONU sobre Canvi Climàtic que se celebrarà al desembre a Bali.??Augment de la humitat al planeta?Avui també s'ha donat a conèixer un estudi publicat a la revista científica Nature que fa responsable a l'home de l'augment de la humitat a la superfície de la Terra. Els gasos d'efecte hivernacle han incrementat els nivells de vapor d'aigua a l'atmosfera, augmentant a la vegada la temperatura mitjana del planeta. És el tan nomenat efecte hivernacle. Aquests canvis tenen importants implicacions en el planeta, recorden els autors de l'estudi, ja que la intensitat màxima dels ciclons i les reserves hidrològiques depenent del grau d'humitat de l'atmosfera. Nuria Mahamud (La Malla/Agències)