18/09/2004 - 00:00
Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004.
En la 132 edició de les «141 preguntes» del Fòrum 2004, i amb el títol 'Com es reinventa una ciutat per fer-la sostenible?', el socioecòleg Ramon Folch ha subratllat que abans de reinventar la ciutat cal reinventar la política, «que és l'art de governar la polis, la ciutat; és el gust per concertar les persones al voltant de coses que valen la pena».
Folch ha dit que la sostenibilitat és una qüestió social i econòmica que «intenta rescatar el sentit més autèntic de la ciutat», aquell que proporciona una sensació gratificant als seus habitants. Folch ha lamentat que cada cop hi hagi «més ciutats grans i menys grans ciutats», i ha definit les ciutats com els indrets en els quals «molta gent hi viu junta, no on viu molta gent».
Respecte als canvis que ha experimentat la zona on s'aixeca el Fòrum, ha recalcat que la transformació s'ha dut a terme de la millor manera que s'ha sabut: «Les idees més progressistes són aquelles que són viables». En el decurs de la sessió, una assistent a l'acte ha demanat la paraula per emfasitzar que «mai no s'hagués imaginat que estiuejaria al Camp de la Bota».
Ramon Folch (Barcelona, 1946), doctor en biologia, socioecòleg i comissari de l'exposició permanent del Fòrum «Habitar el món», ha destacat, divendres 17 de setembre, a l'Escenari de la Haima, que «les ciutats exigeixen una gestió plena d'entusiasme i els mateixos nivells d'il'lusió que apliquem en la vida personal».
Folch ha dit que la sostenibilitat és una qüestió social i econòmica que «intenta rescatar el sentit més autèntic de la ciutat», aquell que proporciona una sensació gratificant als seus habitants. Aquesta sensació, però, de vegades es veu frustrada pels problemes de mala organització que impedeixen els processos d'absorció correctes, o pels creixements desmesurats: «Quan els ciutadans es veuen allunyats dels serveis que precisen, quan es creix tant que tot queda massa lluny, aleshores desapareix el factor gratificant que busca la gent que viu en aquestes concentracions urbanes».
La sessió de les 141 preguntes 'un cop més amb tots els seients ocupats', també ha servit per parlar del Fòrum i de l'exposició «Habitar el món», una proposta molt ben valorada pel públic i que ha estat visitada per més de 600.000 persones. Respecte a l'exposició, el principal tema que han suggerit els assistents ha girat al voltant del vídeo que mostra la transformació d'un xamfrà de la ciutat de Barcelona. Aquest xamfrà passa d'estar envoltat de trànsit i sorolls a ser l'escenari d'una vida assossegada, on la gent passeja i els nens i les nenes juguen. Ramon Folch ha assegurat que aquest canvi és possible si, especialment, es potencien els aparcaments soterranis: «El que s'ha de fer per aconseguir aquests xamfrans és molt més fàcil que convertir el Camp de la Bota en l'espai on som ara. Cal que ens ho creguem i que ho vulguem. Hem de deixar-nos seduir per la idea que és possible tirar endavant els projectes». Sobre el cost que suposaria engegar la proposta, el comissari de l'exposició ha raonat que les hipoteques que paga la majoria de la gent sí que són extraordinàriament cares: «Imaginem-nos uns 5.000 euros a tornar en cinc anys, que és una quantitat que pot considerar-se assumible si la comparem amb les hipoteques. Si multipliquem aquesta xifra per 2.000.000 de persones, el producte final són 10.000 milions d'euros, més que suficient per convertir el vídeo en realitat».
Després d'uns anys d'activitat acadèmica com a professor de Botànica a la Universitat de Barcelona (1968-75), Ramon Folch va dirigir (1975-82) els Serveis Ambientals de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya; posteriorment, va orientar la seva activitat cap a la cooperació tècnica internacional, els aspectes socials de la problemàtica ecològica i la comunicació científica ambiental. Està vinculat des del 1989 al Foro Latinoamericano de Ciencias Ambientales (La Plata, Argentina), del qual és secretari general del Consejo Asesor Internacional i professor titular de la seva Càtedra UNESCO per al Desenvolupament Sustentable. Des del 1994 dirigeix, a Barcelona, el seu gabinet professional (ERF - Gestió i Comunicació Ambiental, SL), consultoria i taller de projectes socioambientals, particularment en els dominis de la comunicació i de la gestió territorial, així com també en la recerca projectual i en l'edició científica.
Font: Servei de notícies Fòrum 2004.
Amplia la informació sobre cadascun d'aquests punts, aquí
