Reduir, reutilitzar i reciclar, també les deixalles informàtiques

Si bé és cert que un ordinador avui en dia pot pesar només 3 o 4 quilos i que, per tant, genera molts menys residus que, per exemple, un cotxe, també és cert que que si els anem sumant obtenim tones i tones d'uns aparells que inclouen components molt diversos -alguns dels quals són tòxics- i que s'acumula en països del tercer món. En la seva xerrada dins del cicle de l'Aula d'Ecologia el passat dimarts dia 6 de març, Miquel Barceló, professor d'Informàtica de la UPC, va voler que els assistents prenguessin consciència de l'enorme quantitat de residus que estem generant quan sumem tots els ordinadors que es llencen. La solució per Barceló és la mateixa que caldria aplicar a la resta de residus: reduir, reutilitzar i reciclar. Pot semblar un problema menor, però el ritme de substitució dels aparells actual i les característiques d'alguns dels seus components justifiquen la preocupació. I és que en un ordinador hi podem trobar metalls ecotòxics, ecocrítics i ecorrellevants, que si es llencen en un abocador indiscriminat poden generar problemes de contaminació en els rius i en el sòl. L'abocador de Guiyu Per il·lustrar les conseqüències que tenen les deixalles informàtiques, Miquel Barceló va explicar els detalls d'un estudi (vegeu-lo aquí) fet als Estats Units el 2002 sobre Guiyu, un poblet de la Xina que s'ha convertit en un gran abocador de residus informàtics. L'estudi explica que Guiyu era una població agrícola, però que a partir de la instal·lació de l'abocador la major part de la població ha deixat la feina al camp per dedicar-se al reciclatge dels components informàtics que arriben des dels Estats Units. El resultat del canvi d'activitat ha suposat que el municipi estigui permanentment cobert de cendres i que a l'aire s'hi aboquin diàriament fums tòxics provinents de la combustió d'alguns dels materials. L'estudi va detectar que els habitants de Guiyu pateixen problemes respiratoris, de pell i d'estómac perquè tot el procés de reciclatge de les peces el fan artesanalment i sense cap tipus de protecció. Per exemple, cremen els cables dels aparells per extreure'n el coure de manera manual i sense cap màscara per evitar de respirar el fum que es desprèn de la combustió. Guiyu, lògicament, no és una excepció, sinó que és una realitat cada cop més freqüent. Miquel Barceló va explicar que el 80% de residus informàtics dels Estats Units i el 60% dels d'Europa els enviem a països del tercer món, principalment a la Xina, l'Índia i el Paquistan. L'exportació la motiven sobretot dos fets: en aquests països la mà d'obra per al reciclatge és molt més barata i la legislació en matèria mediambiental és molt més laxa. Què podem fer amb els residus informàtics? Per aturar aquesta situació, la resposta passa per plantejar-nos com estem utilitzant les noves tecnologies. El professor de la UPC proposa que ens fem algunes preguntes per tal d'intentar reduir el nombre de residus que generem: > he de canviar realment d'ordinador? > he de comprar un ordinador nou o puc ampliar el que ja tinc? > si l'he de canviar, per què no en compro un de segona mà? Miquel Barceló també proposa que quan canviem l'ordinador, enlloc de llençar-lo, el revenguem o bé el portem a projectes com Tecnologia per Tothom, que ha impulsat Enginyers Sense Fronteres. Aquesta iniciativa recull equips informàtics antics, els repara i els porta a països del tercer món. Finalment, quan un aparell ja no es pot reutilitzar, l'hauríem de portar als punts verds de recollida selectiva. Per tal de garantir un reciclatge correcte que impedeixi que es produeixin situacions com la de Guiyu, Barceló defensa que les empreses haurien de dissenyar ordinadors que contribuïssin a reduir aquesta problemàtica, és a dir, que usin menys substàncies tòxiques, components més actualitzables i que siguin més fàcilment desmuntables. Per tal de forçar els fabricantsa adoptar aquestes mesures, la Unió Europea ja estableix uns cànons que regulen la recollida i el tractament dels equips informàtics obsolets. Miquel Barceló es va voler acomiadar amb una reflexió: 'Tota nova tecnologia és un monstre de dues cares. La infotecnologia ens ha permès una capacitat d'estudi sobre qüestions mediambientals que fa un temps era impossible d'assolir, però alhora està creant problemes amb els residus'.