[REPORTATGE] Renovar-se o morir: la importància del reciclatge

Aconseguir que la majoria de la població destriï les deixalles domèstiques de manera correcta és tot un repte. I aquesta és la missió principal d'ECOEMBES, que va reciclar més d'un milió de tones d'envasos l'any passat, 62.059 tones més que el 2005. Darrera del lema 'separar per a reciclar' hi ha tot un sistema de logística que implica empreses, treballadors, i sobretot els ciutadans anònims de moltes ciutats i pobles. Qui recicla cada dia aconsegueix que els abocadors s'omplin una mica menys de deixalles inútils, i posa les bases per a prorrogar la utilitat de materials com el plàstic, per exemple. 'Per al qui pensi, si un dia no reciclo tampoc passa res, li diria que si sumem els envasos que consumeix una persona anualment i ho multipliquem per el nombre d'habitants d'una ciutat, s'omplirien diversos camps de futbol fins dalt' explicava Antonio Barrón, Director d'empreses adherides de comunicació a ECOEMBES. Segons dades d'aquesta entitat, els residus sòlids urbans representen més de 20 milions de tones que es desglossen en un 42% de matèria orgànica, un 25% de rebuig i un 33% d'envasos. Les escombraries de 'rebuig' (medicaments, bolquers, cd's, vídeos, joguines o vidres trencats) són difícilment reciclables, però és molt convenient que la matèria orgànica i els envasos siguin reciclats. El sistema integrat de gestió i el punt verd Hi ha més una trentena de països implicats en el projecte Pro Europe (Packaging Recovery Organization Europe) que contribueix a donar llarga vida al reciclatge arreu d'Europa. 'Ara els països de l'est Europeu s'estan incorporant en aquest projecte' explicava Barrón. Aquest projecte representa una societat paneuropea, amb 35 països agrupats que volen 'compartir experiències i apostar per a una acció conjunta' segons Barrón. Tots aquests països agrupats sota el paraigües de Pro Europe, tenen en comú un Sistema Integrat de Gestió (SIG), pel qual les empreses paguen una taxa a ECOEMBES, segons el tipus i volum d'envàs que posin al mercat. ECOEMBES és la responsable de la gestió del SIG i atorga el distintiu de 'punt verd' a les empreses adherides, en les comunitats autònomes on està autoritzat el SIG d'ECOEMBES. El funcionament del SIG és el següent: ECOEMBES s'encarrega de pagar el cost extra de la recollida selectiva i dóna suport a les campanyes de sensibilització de la ciutadania. Per la seva banda, les Comunitats Autònomes poden firmar un conveni directe amb ECOEMBES, i les entitats locals poden adherir-se a convenis de col·laboració. Paral·lelament, els ciutadans convençuts per les campanyes de sensibilització trien les escombraries tenint en compte el contenidor específic on cal dipositar-les. Les entitats locals fan una recollida selectiva de les deixalles i aquestes van a parar a una planta de classificació per tipus de material. Un cop allà, el material que pugui ser tractat passa a una planta de reciclatge, i el que no va a parar a un abocador o se'n fa una valorització energètica. Finalment, els materials reciclats esdevenen nous productes. El SIG gestionat per ECOEMBES és el segon sistema integrat de gestió a nivell Europeu, que aglutina un major nombre d'empreses adherides, per davant d'altres països amb més tradició. Un dels distintius principals del SIG és l'anomenat punt verd, que representa una garantia de respecte al medi i que identifica a totes les empreses envasadores adherides al SIG que gestiona ECOEMBES. Aquestes empreses acompleixen la Llei d'envasos i residus d'envasos que obliga a finançar a les empreses el cost extra que suposa a les administracions públiques el procés de recollida selectiva d'escombraries. Les empreses envasadores que venen productes on s'hi exhibeix el punt verd, paguen un tant a associacions com ECOEMBES, depenent del material i el pes de l'envàs que comercialitzin. Els preus del punt verd van en funció del pes (euros/kg)'. Enric Ibáñez, director d'ECOEMBES a Catalunya, explica que: ' El preu del Punt Verd funciona com una "ecotaxa", més barat per aquells materials més fàcilment recuperables i reciclables i més car per als més difícils. En aquest sentit el més barat és actualment el paper-cartró i el més car els plàstics flexibles. D'aquest manera les empreses envasadores quan plantegen el llançament al mercat d'un nou tipus d'envàs han d'analitzar també la component del cost del Punt Verd'. El símbol del punt verd indica que els fabricants del producte col·laboren en el finançament dels sistema que permet el reciclatge dels envasos amb l'ajuda dels ciutadans. Països com Alemanya, Austria, Bèlgica, Bulgària, Canadà, Chipre, Croàcia o el Regne Unit, entre d'altres, també estan adherits al projecte. Un cas pràctic Es tracta d'una planta que es dedica al reciclatge d'envasos plàstics. Però abans de tractar el plàstic per a reciclar-lo, cal comprovar que tot allò que arriba en bosses del contenidor groc sigui realment plàstic. Cal recordar que al contenidor groc s'hi poden llençar també les llaunes i els briks. Per això són importants les plantes de classificació d'envasos, com la de Santa Maria de Palautordera, que classifiquen i separen les llaunes dels tetrabriks i els plàstics i els agrupen en paquets, per al seu posterior reciclatge. Hi ha 90 plantes de classificació d'envasos a l'estat espanyol, de les quals 13 es troben situades a Catalunya. A Santa Maria, hi arriben cada dia camions plens de bosses provinents del contenidor groc. El plàstic, les llaunes i els briks són materials que requereixen llargs períodes de temps per a la seva descomposició i d'aquí la vàlua del seu reciclatge, per tal d'evitar la contaminació. Però què passa quan algú llença un envàs que no toca al contenidor groc? Doncs que la planta de classificació d'envasos s'encarrega d'aïllar aquests materials impropis, dels que sí que poden ser tractats per al seu posterior reciclat. El camió aboca el contingut de deixalles en un racó anomenat 'platja' i es procedeix a retirar aquelles deixalles voluminoses que no podran ser tractades (bombones de càmping gas, bateries de cotxe, etc.). Aquestes deixalles s'envien a un abocador. A continuació una màquina procedeix a estripar les bosses per veure'n el contingut. 'Aquí hi arriba de tot. Des de bateries de cotxe, fins a joguines, revistes...' comenta Barrón. Ni les bateries de cotxe, ni les joguines ni les revistes haurien d'haver estat llençades al contenidor groc. 'Les bateries de cotxe i les joguines haurien d'anar a un punt net, mentre que les revistes i llibres haurien d'anar al contenidor blau' apunta Ibáñez. 'Quan algú aboca deixalles al contenidor equivocat és molt costós, desagradable i pesat tornar-les a traslladar al seu contenidor correcte i acaben anant a parar a l'abocador o sent incinerades, el procés de reciclatge s'interromp. Per això val la pena prestar atenció quan fem la tria d'escombraries i les portem als contenidors corresponents' afegia Ibáñez. A la planta de Santa Maria de Palautordera els envasos van passant per unes bandes mecàniques fins que arriben al trómel, un gran cilindre mecànic giratori que té forats interiors i que separa els envasos per volums. Després, una màquina aspira el paper film, o els operaris el retiren manualment. A continuació les llaunes són imantades amb una màquina i atretes amb un imant per reunir-les en un mateix recipient. I paral·lelament els operaris separen a mà els briks dels plàstics. Cada tipus de material es premsa i s'emmagatzema en paquets del mateix material. Plàstic reciclat Un cop els envasos estan classificats per material, ens traslladem cap a la planta de reciclatge plàstic de l'empresa SUMINCO a Montcada i Reixac. Allà només es reciclen els envasos plàstics, que quan arriben són triturats i rentats. L'antiga ampolla de sabó de dutxa ha quedat reduïda a bocins de plàstic. I els petits bocins plàstics de diversos colors -abans pertanyents a diferents envasos- ara passaran per un túnel de rentat que els deixarà a punt per a la posterior barreja i l'obtenció de perles de plàstic, importants per valorar la qualitat del nou material que s'elaborarà. Els envasos plàstics que arriben a Montcada seran separats per densitats i posteriorment eixugats, per tal d'aconseguir la 'granza' producte reciclat del plàstic apte per a noves aplicacions: nous envasos de detergent, canonades de plàstic o bosses netes d'escombraries, entre d'altres. Reciclatge, valorització energètica i abocador La utilitat del reciclatge es plasma en infinites avantatges: allargament del cicle de vida dels materials, la frenada d'elaboració de productes innecessaris -amb la reducció de gasos contaminants i pol·lució industrial que això comporta-... No obstant, hi ha objectes que malauradament no es poden reciclar. I aquests han de ser dipositats a un 'punt net', o a un contenidor de rebuig. La valorització energètica és una altra de les opcions -per bé que molt discutida pels grups ecologistes- que pot ser duta a terme per les administracions públiques a l'hora d'abordar el problema de 'què es fa amb les escombraries que no poden ser reciclades'. Valoritzar energèticament vol dir incinerar les escombraries de rebuig per tal de reduir el volum de residus i al mateix temps produir energia elèctrica. La valorització energètica genera emissions de gasos, però que són controlades en tot moment per la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat. A partir del desembre de 2008 la Directiva 2004/12/CE dicta que hauran de ser reciclats com a mínim el 60% dels envasos de paper-cartró, el 50% dels envasos metàl·lics, el 22'5% dels envasos plàstics i el 15% dels de fusta, donat que la Directiva situa l'objectiu global de reciclat en el 55%. 'Aquesta llei considera prioritari el reciclatge a la valorització energètica, i per això les Administracions que sol·liciten aquesta opció han de pagar una taxa a les Administracions Públiques' segons Ibáñez.