[REPORTATGE] Tres experiències locals de lluita contra el canvi climàtic

Les estratègies supraestatals per abordar el canvi climàtic s'han demostrat ineficaces i de difícil compliment. L'acció en el món local, en canvi, es perfila com la via més eficaç, és per això que cada vegada més ajuntaments impulsen accions per promoure la sostenibilitat dins el municipi. El Seminari sobre Canvi Climàtic i Món Local celebrat el 18 d'octubre a la seu del Departament de Medi Ambient i organitzat pel Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya, va posar sobre la taula tres exemples de poblacions que han posat en marxa iniciatives de lluita contra el canvi climàtic. El Pla de Mobilitat de Vilafranca del Penedès, l'Agència Local de l'Energia de Vilanova i la Geltrú, i el Centre de Documentació i Educació Ambiental de Terrassa. Mobilitat urbana a Vilafranca del Penedès El Pla de Mobilitat Urbana de Vilafranca del Penedès és a punt d'aprovar-se. Serà la culminació d'una feina d'uns quants anys, en què l'ajuntament, amb la implicació de la ciutadania, ha estudiat les necessitats de mobilitat de la població i ha pensat solucions per a aconseguir un model de mobilitat sostenible. El 2003 va aprovar-se el POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) i es va començar un estudi sobre la mobilitat de la ciutat. Vilafranca, capital de l'Alt Penedès, té 37.000 habitants i és el centre comercial de la comarca. A diferència de moltes ciutats mitjanes del país, té una estructura compacta i pràcticament sense urbanitzacions, situació que s'ha aconseguit per la sensibilitat territorial ciutadana i dels polítics. 'La millor manera de desplaçar-se per Vilafranca és a peu, amb menys de mitja hora es pot travessar la ciutat', explica Maria Batet, regidora de Medi Ambient del municipi. Segons dades municipals, cada dia hi passen caminant entre 10.000 i 12.000 persones. L'estudi de mobilitat va mostrar alguns problemes que s'havien de tenir en compte en el futur pla: la demanda d'una gran part de la població d'un carril bici; la manca de transport públic per arribar als polígons industrials, a dos quilòmetres de la població; la baixa freqüència de pas del transport públic; la barrera que representava la línia de ferrocarril i que partia en dues la població; les molèsties causades pels vehicles de càrrega i descàrrega al centre de la ciutat. El Pla de Mobilitat Urbana, doncs, incorpora aquestes demandes i promou una mobilitat basada en els mitjans de transports menys contaminants i socialment més justos (a peu, en bicicleta o en transport públic). El Pla preveu augmentar de manera notable el carril bici, actualment molt minoritari, tot i que no és possible fer-ho al centre històric perquè els carrers massa estrets no ho permeten. Limita l'ús de l'automòbil al centre de la ciutat i protegeix la gran xarxa de vies rurals que envolten la població i que es conserven des de temps antics. Millora les freqüències de pas i la cobertura del transport públic, tant dels autobusos com del tren, per tal que sigui el principal mitjà de connexió entre Vilafranca i les poblacions properes. La C15, serà la futura via que evitarà el pas de cotxes i camions pel centre de la ciutat. El tren orbital connectarà Vilafranca i Vilanova i la Geltrú, dues poblacions veïnes amb un elevat grau de desplaçaments. L'augment del servei del transport públic i la implantació del car-sharing ja millora l'accés als polígons industrials. L'actuació més destacada del Pla de Mobilitat és, sens dubte, la cobertura de l'eix del ferrocarril, un projecte que s'ha desenvolupat amb una important participació de la ciutadania durant els anys 2005 i 2006. El pas del TGV, paral·lel a l'actual via del tren, ha donat l'oportunitat de cobrir les dues vies ferroviàries. L'ajuntament va fer una enquesta per copsar l'opinió dels veïns de Vilafranca i va convocar un concurs urbanístic per demanar quin ús es volia donar a l'espai que cobriria el pas del ferrocarril. En va sortir guanyador un projecte que converteix la zona en una àrea verda i d'equipaments. L'obra cobreix 1,5 quilòmetres de via de Vilafranca i guanya 90.000 m2 de nous espais. Hi anirà, doncs, l'estació d'autobusos, l'arxiu històric, els nous jutjats, una llar d'infants, un institut, una escola i una residència per a la gent gran. Alguns d'aquests equipaments ja són en marxa. Vilanova i la Geltrú: repensar el municipi en clau energètica Vilanova i la Geltrú ha optat per potenciar les energies renovables com una via per lluitar contra el canvi climàtic. El municipi va revisar recentment el Pla d'Acció Ambiental, elaborat fa deu anys, i que ha quedat obsolet. 'El nou pla', segons va explicar Enric Garriga, cap del Servei de Medi Ambient, 'ha de ser transversal, és a dir, ha de tocar tots els sectors: econòmic, social, cultural...' L'estalvi d'energia i l'impuls de les renovables té un rol fonamental en el pla, i el municipi va impulsar, el 2005, l'Ordenança Solar, que proposa la implantació de sistemes de captació i utilització d'energia solar tèrmica. L'objectiu és aconseguir que el 60% de l'energia emprada per l'escalfament d'aigua calenta sanitària provingui de fonts energètiques renovables. Així, tots els edificis de nova construcció o que es rehabiliten han d'incorporar sistemes de captació d'energia solar. D'altra banda, a diferents zones del municipi hi ha instal·lacions d'aquest tipus que són utilitzades com a font energètica per a edificis municipals. A la plaça de la Ciència, l'enllumenat públic funciona amb l'energia elèctrica generada per les plaques fotovoltaiques situades en aquest espai. L'Escola de Música Mestre de Montserrat té una instal·lació fotovoltaica connectada a la xarxa elèctrica. La llar d'infants Baldufa, el Parc Esportiu Garraf, el CEIP Sant Jordi i el Centre Cívic de la Collada també tenen instal·lacions d'aprofitament tèrmic. Altres eines per fomentar l'estalvi energètic que promou l'Agència Local de l'Energia són l'Auditoria del Consum Energètic de la Llar, un sistema que permet fer un càlcul de la factura elèctrica d'una llar a partir dels tipus d'aparells i el temps de consum. L'avaluació energètica dels equips de consum ofimàtic és un simulador confeccionat en el marc del programa europeu Energy Star que promou l'eficiència energètica dels equips ofimàtics. Una iniciativa ambiciosa que l'ajuntament preveu portar a terme és la instal·lació d'una central fotovoltaica participada econòmicament pels ciutadans, com ja s'ha fet al barri del Carmel de Barcelona, a iniciativa de la Fundació Terra. Participació ciutadana contra el canvi climàtic a Terrassa Salvador Pérez, cap del Centre de Documentació i Educació Ambiental de Terrassa (CDEA), creu que el millor instrument de lluita contra el canvi climàtic és l'educació ambiental i la participació ciutadana. A Terrassa, una ciutat de 204.000 habitants i fortament industrialitzada, es va aprovar el 2002 el Pla d'Acció Ambiental, ara en procés de revisió. El municipi té un servei de Medi Ambient integrat dins l'Àrea de Planificació Urbanística i Territori on hi treballa un equip de setanta-dues persones. El CDEA aglutina totes les activitats d'educació ambiental i promoció de campanyes, i gestiona fons documentals i bibliogràfics de temàtica ambiental. Alguns dels instruments participatius de la ciutat són: els convenis de col·laboració amb entitats i col·lectius; el Consell Municipal de Medi Ambient, que aglutina les entitats ciutadanes; el Comitè de Medi Ambient Industrial, integrat per la universitat (UPC), la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT), la Cambra de Comerç i l'ajuntament; el butlletí informatiu del Servei de Medi Ambient i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, dins del municipi; la web del Servei; les activitats i cursos d'educació ambiental fets per escoles, entitats i col·lectius. L'Ecofòrum és un espai de debat i reflexió sobre aspectes ambientals que organitza jornades sobre aspectes ambientals (l'última, sobre la contaminació atmosfèrica) i activitats com conferències i exposicions, obertes a tots els ciutadans. El Programa Integrat d'Educació Ambiental s'adreça a tots els àmbits educatius i ciutadans i formula propostes didàctiques per a entitats i escoles, majoritàriament relacionades amb l'entorn local. Així, s'organitzen recorreguts guiats per espais verds de la ciutat, sortides i tallers. El curs 2006-07 hi han participat noranta escoles, 18.000 alumnes i mestres, una vintena d'entitats i uns 3.000 ciutadans. Altres iniciatives són la Setmana del Medi Ambient, que fa setze anys que se celebra; les campanyes de prevenció de residus; els informadors ambientals; la posada en marxa d'un servei públic de bicicletes (Ambicia't), i la promoció del car-sharing.