Reptes i incerteses després de Montreal

Participant a Montreal, en nom de la Direcció General de Sostenibilitat de la Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. > Quines són les principals consecucions de la Conferència de Montreal? Montreal és important perquè estableix que el Protocol de Kyoto continua més enllà del 2012. Però també ho és, i això ha passat més desaparcebut, perquè la Convenció de les Parts, el principal òrgan internacional, hi aprova les regles de joc que regeixen i regiran el procés, i que s'havien impulsat, per separat, en diferents cimeres. Per tant, es pot dir que es clarifica definitivament un escenari on trobem procediments molt complexos, com ara els mecanismes flexibles, i que és molt important que estiguin ben clars. És remarcable igualment que s'hagi aconseguit que accedeixin a discutir el post-kyoto o la segona fase del protocol no només els països que ara hi són dins i que hi tenen obligacions, sinó la resta. A partir d'aquí, penso que s'obre un període on es començarà a preparar un gran acord polític més concret, que es podria fer públic en uns dos anys, i que defineixi el que passarà més enllà del 2012. > A què es deu el canvi de posició dels EUA? A diferència de l'any 2001, quan els EUA van decidir no ratificar el protocol, la posició del principal país emissor del món ha anat perdent solidesa. La comunitat científica, els alcaldes d'algunes de les principals ciutats dels EUA i els governadors d'alguns estats han fet més forta la seva veu contrària a obviar la responsabilitat del país en la lluita contra el canvi climàtic. I, en aquest sentit, el protocol de Kyoto és un instrument molt important. Els EUA no en poden quedar fora i d'això, en un moment en el qual els païso signants estan establint els diferents mecanismes de mercat d'emissions, en comencen a ser conscients ara. > Quin és l'estat de salut del protocol de Kyoto? Té una bona salut, especialment si ens ho mirem des del punt de vista dels països que hi són dins, que ja comencen a veure les concrecions i els beneficis del tractat. Hi ha una perspectiva d'obertura del mercat internacional d'emissions que es planteja com a molt interessant. El sector de l'empresa i de les grans asseguradores comencen a jugar un paper en el procés. Tot això és positiu. S'estan guanyant batalles, i és evident que queda molt per guanyar a la guerra, però no és menys cert que estem, per fi, en el pla de les coses concretes i això és fonamental. > I ara què? Quins reptes i quines dificultats s'obren ara? El gran repte a hores d'ara és acabar de perfilar els mecanismes de desenvolupament net, que permeten assegurar transferències de tecnologia i capital als països no desenvolupats. També s'ha d'articular bé el paper que jugaran els països de l'est i, en especial Rússia. S'hi han de sentir còmodes perquè, com es va veure en els últims dies de la negociació a Montreal, Rússia té capacitat per obstaculitzar les converses. Director general de SENDECO2, mercat d'emissions amb seu a Barcelona. > Quines són les principals consecucions de la Conferència de Montreal? En primer lloc, s'ha treballat per un Kyoto II, que tindrà vigor després del 2012. Això vol dir que es redueix la incertesa respecte els resultats i els beneficis econòmics i ambientals relacionats amb el mercat articulat en el que podríem definir com a Kyoto I. En segon lloc, em sembla remarcable que els Estats Units finalment s'hagin avingut a parlar amb tothom. > A què es deu el canvi de posició dels EUA? Els EUA estaven aïllats quasi de forma absoluta. Fins i tot la Xina i la Índia ja havien anunciat un canvi de posició. També cal dir que la posició dels EUA no és homogènia. Molts estats estan portanta terme mesures de Kyoto. > Quin és l'estat de salut del protocol de Kyoto? Cada cop mes bo. La cimera de Montreal li ha donat encara més credibilitat i força. > I ara què? Quins reptes i quines dificultats s'obren ara? Cal comunicar bé les novetats del procés, que se n'assabentin correctament els països i, especialment, les empreses afectades. És hora de començar a pensar a afegir més sectors regulats per Kyoto, com ara el de la química, l'aviació, la construcció, el transport, l'agricultura, etc. Finalment, cal transmetre una informació més clara a la ciutadania. Representant d'Ecologistes en Acció. > Quines són les principals consecucions de la Conferència de Montreal? El principal resultat de la Conferència de Montreal és, paradoxalment, la continuïtat del Protocol de Kyoto més enllà del 2012. No es tracta d'una qüestió petita, sobre tot si tenim en compte que, malgrat la seva timidesa en quant a objectius i procediments, ha estat permanentment amenaçat pels Estats Units i pels grups de pressió industrial que el veuen com una amenaça. Només cal recordar que a Catalunya, sense anar més lluny, les principals organitzacions empresarials han presentat l'aplicació del Protocol com un "impacte" sobre les seves activitats o que, per exemple, hi va haver una ferotge negociació en torn als permisos d'emissió pel període 2005-2007. El fet que es plantegin objectius de reducció d'emissions de CO2 després del 2012, i que hagi consens que han de ser més ambiciosos que els que es van plantejar en el primer període, és una notícia positiva. Cal recordar que el Parlament Europeu va votar el mes de novembre una resolució que apuntava a un 30% de reducció per al 2020, i tot que és difícil que s'arribin a compromisos tan contundents, la tendència és a seguir la pauta d'incrementar els objectius. > A què es deu el canvi de posició dels EUA? A una combinació de factors de política interna (desgast d'imatge del govern, creixent nivell de dissensió amb estats i ciutats que es fixen objectius de reducció propis, manca de credibilitat de la postura mantinguda, ressò mediàtic de l'impacte de l'huracà "Katrina", etc.) i a la constatació que una política aïllacionista a nivell extern estava condemnada al fracàs i era perjudicial per a una imatge exterior ja molt deteriorada. Ara bé, el canvi de postura dels EUA és un canvi d'aposta estratègica en l'àmbit d'intervenció, però no implica un canvi de política (de fet no s'ha plantejat ratificar el Protocol de Kyoto, cosa que podria fer); la conclusió més evident és que l'administració USA ha descobert que li surt més a compte posar traves i generar conflictes a l'hora d'arribar a la concreció dels acords o resolucions, que intentar desligitimar-los des de l'exterior, política en la que ha recollit sonors fracassos. > Quin és l'estat de salut del protocol de Kyoto? Si es fa en referència als objectius que es van plantejar a la Convenció Marc sobre Canvi Climàtic de 1992, l'estat de salut del Protocol és molt precari, es a dir, molt allunyat del que era la seva finalitat. Els acords de les conferències de 1999, 2000 i 2001 (COP 5, COP 6 i COP 7) van limitar en la pràctica l'assoliment dels modestos objectius de reducció de CO2 (5,2 % a nivell global) a la compra i venda de permisos d'emissió. És a dir, es va deixar de banda la possibilitat d'aplicar canvis en el model energètic. Per sobre de la retòrica ambiental ja hi ha països que han declarat que no podran assolir els objectius fixats (el cas d'Espanya és elemental), i no hi ha mecanismes d'avaluació ben definits a nivell ambiental sobre els objectius proposats. > I ara què? Quins reptes i quines dificultats s'obren ara? Cal no oblidar que el canvi climàtic és un fenomen que ja està actuant i que és irreversible. El principal repte és comprovar si l'aplicació de Kyoto i els acords pel període 2012-2020 ens permeten guanyar temps davant l'acceleració del procés. Gairebé diàriament surten als mitjans de comunicació evidències científiques més aviat pessimistes sobre desgel de les masses polars, circulació oceànica, impacte sobre la biodiversitat, fenòmens meteorològics extrems, etc. És molt probable que no estiguem guanyant el temps que necessiten els ecosistemes i les societats més vulnerables per adaptar-s'hi. La principal dificultat és la mateixa que ha estat planejant sobre el debat des del seu inici: la necessitat de realitzar la conversió del model energètic cap a la sostenibilitat. Malgrat l'evidència de que és necessari un canvi, encara hi ha governs i grans grups empresarials que s'entesten en fer veure que no passa res o, encara pitjor, que intenten aprofitar la sensibilitat existent per imposar polítiques irracionals o provadament fracassades. Aquest és el cas de la indústria nuclear, que s'intenta presentar com a "alternativa" sense haver fet un balanç d'emissions de CO2 de tot el cicle de vida dels reactors existents (construcció, fabricació del combustible, retirada i emmagatzament de residus, desballestament, etc.) i venent la fal·làcia que és una energia neta des del punt de vista de les emissions del CO2. Especialista en canvi climàtic i catedràtic de Física de la matèria condensada de la UAB, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya. > Quines són les principals consecucions de la Conferència de Montreal? La principal és que s'ha plantejat què passarà en el post Kyoto i que s'ha acordat continuar parlant, és a dir, encara es manté la possibilitat d'acords multilaterals sobre la qüestió de les accions per mitigar i adaptar-se al canvi del clima. > A què es deu el canvi de posició dels EUA? Es pot dir que hi ha hagut un canvi de la posició dels EUA? Segueixen assistint a les reunions COP perquè ells varen ratificar el Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic signat a Rio de Janeiro l'any 1992. En canvi, l'administració federal americana no vol parlar de reduccions absolutes d'emissions, que és l'estratègia del protocol de Kyoto. A l'acord assolit a Montreal, quan s'esmenta que se seguirà parlant no es diu en el marc de què: de Kyoto, alguns pensen, o en el marc del Conveni Marc, deuen pensar els altres. > Quin és l'estat de salut del protocol de Kyoto? L'estat de salut del protocol és incerta. A Montreal s'ha progressat en la definició dels mecanismes de flexibilitat, especialment dels CDM (Mecanismes de Desenvolupament Net). Com més eficients siguin aquests mecanismes millor anirà perquè hi haurà transferència de tecnologia vers als països en vies de desenvolupament. Tanmateix, hi haurà moltes dificultats pel compliment real dels compromisos d'emissions i, aquest aspecte és fonamental que es compleixi per tal d'assegurar bona vida al protocol i per donar credibilitat a les futures accions en el marc del post-Kyoto. > I ara què? Quins reptes i quines dificultats s'obren ara? El repte fonamental, des del meu punt de vista, és trobar un sistema de comptar adequat per tothom. L'atmosfera entén de les emissions totals, ja que el seu funcionament depèn de la concentració de gasos amb efecte d'hivernacle a ella, però la situació i l'evolució dels diferents països depèn de les emissions relatives (emissions per càpita, emissions per unitat de PIB, emissions per unitat d'energia produïda). Per això, el que cal és tenir imaginació i capacitat de negociació i trobar la fórmula adequada per l'atmosfera i per tothom. És això una utopia? Jo crec que no.