Font: COAMB
El president del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB), Ricard Vizcarra, compareix al Parlament en la Comissió d’Investigació del Cas Castor. El representant del COAMB ha exposat que el Projecte Castor ha ocasionat impactes ambientals crítics en forma de moviments sísmics de 4,2 graus en l'escala de Richter
El Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) va comparèixer ahir, 11 de març, en la Comissió d’Investigació sobre el Projecte Castor al Parlament de Catalunya. El representant del COAMB ha estat el president, Ricard Vizcarra, que ha fet èmfasi en les problemàtiques ambientals derivades del Castor i, sobretot, en els errors que van conduir a la situació posterior.
Indicis de negligències en el procediment d’avaluació d’impacte ambiental
El COAMB ha fet constar al Parlament que hi ha indicis per investigar presumptes negligències en l’execució del projecte. Aquestes presumptes negligències en el procediment d'avaluació d'impacte ambiental haurien pogut comportar la materialització d'impactes ambientals crítics en forma de moviments sísmics. Tal com ha exposat Vizcarra al Parlament, aquests indicis són clars.
En primer lloc, pel que fa al conjunt de la tramitació prèvia i consultes, el fet de la subdivisió del projecte gran en projectes petits contradiu la normativa estatal i europea, per no sotmetre el projecte a avaluació ambiental. I, en segon lloc, i punt en el qual ha centrat una gran part de la seva exposició Vizcarra, respecte a la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) del projecte magatzem subterrani de gas natural a Amposta. Aquesta declaració d’impacte ambiental no va tenir en consideració, malgrat les denúncies rebudes, l’apartat de risc sísmic, al qual s’havien referit l’Observatori de l’Ebre, la Plataforma Ciutadana de les Terres del Sénia, la mateixa Generalitat de Catalunya i també altres particulars. Al mateix BOE en el qual es va publicar la Declaració es recullen aquestes denúncies, però tot i això no es van tornar a tenir en compte durant el Projecte. Per tant, es pot considerar un impacte detectat durant el procediment d'informació pública que no va ser avaluat i caracteritzat. Amb l'execució del projecte, a més, es va acabar demostrant que va ser un impacte crític i paralitzant del projecte. I tot això tenint en compte que inclús tres anys abans de la DIA, ja s’havien realitzat dos estudis per part de la Universitat Ramon Llull i la Universitat de Barcelona que alertaven del risc sismològic de la zona.
Per aquests motius, el president del COAMB ha afirmat al Parlament que és “plausible formular un supòsit en el que l'empresa promotora coneixia el risc d'impacte ambiental per moviments sísmics induïts, però aquest va ésser obviat durant el procés d'avaluació d'impacte ambiental”.
Per concloure la seva intervenció Vizcarra ha estat molt clar: “el que cal preguntar és què se sabia sobre la possibilitat de terratrèmols associats a la injecció de gas abans de setembre de 2013 en els voltants de la Plataforma Castor? Se sabia que la falla d'Amposta era una falla activa? Es podia saber la magnitud dels possibles terratrèmols associats al moviment de la falla d'Amposta? Es podien preveure terratrèmols de certa magnitud en els voltants de la Plataforma Castor associats a les injeccions de gas? Amb la informació i coneixement disponibles abans de la injecció de gas, la resposta a totes aquestes preguntes és afirmativa”.
En definitiva, segons hem exposat al Parlament, no és acceptable excusar l'empresa ESCAL UGS, SL. de la seva responsabilitat adduint que la indústria no tenia els mitjans necessaris per fer l'avaluació. L'encàrrec que es va fer al MIT-Harvard el 2014, després dels terratrèmols, podia haver-se encarregat amb anterioritat a la injecció de gas de 2013. La responsabilitat de l'empresa s'estableix a partir del moment en què no considera cap escenari de sismicitat significativa i per tant no es formalitza cap protocol d'actuació, i això, considerem, és una manipulació maliciosa en el procediment d’avaluació ambiental.
Per últim, Ricard Vizcarra ha fet una crida a la creació d’un cos propi d’Ambientòlegs i Ambientòlogues a la Generalitat de Catalunya: “si no volen que torni a passar un Cas Castor, treballin en la creació del cos d’ambientòlegs de la Generalitat de Catalunya, tramitin la llei de creació del Cos d’Ambientòlegs de la Generalitat de Catalunya”.
El Col·legi Oficial d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) és una corporació de dret públic, de caràcter professional, que des de 2004 agrupa els titulats en Ciències Ambientals i doctorats en medi ambient que exerceixen la seva professió dins el territori de Catalunya. Va ser el primer de tot l’Estat i actualment ja reuneix més d’un miler dels professionals del medi ambient. Des de 2012, poden adherir-se al COAMB els professionals del medi ambient i els estudiants dels últims cursos de Ciències Ambientals.
