28/11/2002 - 00:00
El dilluns 25 d'octubre va tenir lloc al Congrés Nacional de Medi Ambient (Conama) la sala dinàmica dedicada a camps electromagnètics, medi ambient i salut pública, organitzada per ANIEL, Asociación Nacional de Industrias Electrónicas y de Telecomunicaciones. Juan Represa, catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universidad de Valladolid, va aprofitar aquest escenari per fer una crida als mitjans de comunicació perquè tinguessin en compte el rigor científic en les polèmiques ambientals, en aquest cas les relacionades amb les antenes de telecomunicació.
En efecte, el coneixement científic es valida a través de la publicació d'articles en revistes científiques internacionals, articles que reben una revisió crítica per part pels comitès d'experts d'aquestes revistes, formats per persones amb una àmplia i reconeguda trajectòria en la matèria. Quan hi ha divergències, la controvèrsia científica també troba en les revistes científiques el canal de discussió més objectiu, aliè a les polèmiques mediàtiques immediates.
Els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat important com a creadors i transmissors d'opinió pública. Haurien de posar especial cura, doncs, en assegurar el rigor de les notícies, per evitar donar un excessiu ressò a pseudocientífics que plantegen com a problemes científics els seus legítims però en el fons acientífics plantejaments morals. Que no vol dir que aquests punts de vista no hagin de ser abordats i discutits en els mitjans de comunicació. Ho han de ser, però com a plantejaments ètics o filosòfics, no sota una suposada discussió científica inexistent en les revistes i congressos científics. L'exemple que es va posar a la sala és prou clar: hom pot ser vegetarià per convenciment moral, i pot fer-ne proselitisme. Ara bé: no hi ha cap raó mèdica que justifiqui els avantatges del vegetarianisme.
La necessitat de rigor científic és aplicable a d'altres temes ambientals, com ara els aliments transgènics i les línies elèctriques d'alta tensió. I és un tema important, perquè el ressò mediàtic arriba a invertir les prioritats de les actuacions públiques. Un exemple recent és la resolució del Parlament de Catalunya del passat 10 d'octubre de 2002, sobre el soterrament de les línies elèctriques en un termini de deu anys, aprovada per unanimitat per part de tots els partits polítics. Segons els seus promotors, el text no feia referència a la tensió de les línies a soterrar, perquè l'objectiu és que se soterrin totes. Quin científic o tècnic ha assenyalat que s'han de soterrar totes (insisteixo: totes!) les línies elèctriques? Ha avaluat algú el cost d'aquesta proposta i, sobretot, la prioritat d'inversió en front a molts d'altres aspectes ambientals de primer ordre?
I, finalment, una darrera reflexió. Si tots estem tan convençuts de la importància del rigor científic i dels resultats que aquest coneixement científic ofereix en relació a les antenes de telefonia mòbil, per què un Congreso Nacional de Medio Ambiente convida a ANIEL a organitzar la Sala Dinàmica a la seva particular mesura, i no organitza un acte més obert en què també hi participin persones que discrepen parcial o completament de les seves idees? No hauria de ser aquest, precisament, un fòrum on es pogués relacionar el coneixement científic amb els plantejaments ètics i morals de la societat, més encara quan l'organització del Congrés rau en el Col·legi de Físics?
Ivan Capdevila és el director tècnic d'ERF - Gestió i Comunicació Ambiental.
