Sabadell participa en un innovador sistema per controlar el coronavirus a les aigües residuals

13/07/2020 - 10:45

L’equip de sanejament d’Aigües Sabadell, en coordinació amb els serveis tècnics de l’Ajuntament, recull mostres de les aigües residuals que arriben a les dues plantes depuradores de la ciutat, la del Ripoll i la del Riu-sec, i s’envien a analitzar a un laboratori centralitzat del projecte coordinat per Cetaqua (Centre Tecnològic de l’Aigua), que transfereix els resultats de forma automàtica a una plataforma digital. “Aquesta eina permetria al gestor públic visualitzar gràficament les dades, a través d'un mapa dinàmic de cada municipi amb una sectorització per zones d'influència que facilita traçar el possible origen del SARS-CoV-2”, ha destacat Enric Blasco, president d’Aigües Sabadell.

Tal com ha explicat l’alcaldessa, Marta Farrés, “es tracta d’un projecte que ens dona capitalitat i que ens permet buscar la traçabilitat i ens ha d`ajudar a saber com tenim Sabadell pel que fa a la pandèmia. En un moment com aquest, poder tenir elements de control de salut publica té un gran valor”.

La presentació, que s’ha portat a terme a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Sant Pau de Riu-sec, ha comptat també amb la presència de la regidora de Desenvolupament Urbà i Transició Energètica, Mar Molina, el director general d’Aigües Sabadell, Joan Cristià, així com tècnics tant de l’Ajuntament com de la companyia d’aigües.

L’equip de sanejament d’Aigües Sabadell, en coordinació amb els serveis tècnics de l’Ajuntament, recull mostres de les aigües residuals que arriben a les dues plantes depuradores de la ciutat, la del Ripoll i la del Riu-sec, i s’envien a analitzar a un laboratori centralitzat del projecte coordinat per Cetaqua (Centre Tecnològic de l’Aigua), que transfereix els resultats de forma automàtica a una plataforma digital. “Aquesta eina permetria al gestor públic visualitzar gràficament les dades, a través d'un mapa dinàmic de cada municipi amb una sectorització per zones d'influència que facilita traçar el possible origen del SARS-CoV-2”, ha destacat Enric Blasco, president d’Aigües Sabadell.

 

Les dades extretes d’aquest projecte han permès veure com el virus ha estat present a la ciutat i la seva evolució. A més, gràcies a aquest estudi s’ha confirmat que les aigües residuals poden ajudar a detectar precoçment la presència del virus. D’aquesta manera es continua amb la idea de poder alertar d'un possible rebrot i de poder resseguir el seu origen aigües amunt, en els col·lectors d'aigua residual i de la xarxa de clavegueram, és a dir, poder sectoritzar el possible focus.

El sistema s'ha elaborat a partir dels resultats de l'estudi d'investigació Reveal, que va iniciar-se fa uns mesos amb l'objectiu de caracteritzar el virus a les aigües superficials, residuals i fangs de depuradora. El Cetaqua lidera l'estudi, que ja ha analitzat centenars de mostres de 5 ciutats de tot l'Estat: Sabadell, l'àrea metropolitana de Barcelona, Alacant, Múrcia i Ourense. En el projecte també s'ha comptat amb l'experiència de la Universitat de Barcelona, la de Santiago de Compostel·la, l’Ajuntament de Sabadell i les companyies Aigües Sabadell, Aguas de Alicante, Viaqua i Aigües de Barcelona, així com les administracions públiques que gestionen el cicle de l’aigua als municipis de Barcelona, Alacant, Múrcia i Ourense.
 

Millores a les depuradores de la ciutat

L’Ajuntament i Aigües Sabadell han presentat també algunes de les millores que s’han portat a terme a les depuradores els últims mesos per millorar l’eficiència de les mateixes, reduir l’impacte visual de les instal·lacions i potenciar la sostenibilitat del seu entorn. 

En aquest sentit, el passat mes de maig l’Ajuntament i la companyia van finalitzar la instal·lació de quatre nous molins eòlics a l’EDAR Riu-sec destinats a l’autoconsum, que reduiran el consum d’energia externa. La instal·lació dels aerogeneradors ha necessitat un permís especial d’AENA per al desplegament d’una grua de grans dimensions, degut a la proximitat de l’aeroport de Sabadell. En paral·lel, també s’han pintat les façanes d’alguns edificis i instal·lacions de la planta depuradora per reduir l’impacte visual i millorar la seva imatge exterior.

A més, Aigües Sabadell i l’Ajuntament vol avançar en la valorització dels residus de les dues depuradores de la ciutat i en l’autosuficiència energètica, emmarcada en l’estratègia d’economia circular. En aquest sentit, s’està estudiant i analitzant les possibilitats per fer-ho possible. De moment ja s’ha implantat la cogeneració (aprofitament del metà dels digestors com a combustible per produir energia) i la codigestió (aprofitament de residus d'altres entitats per a ser digerits en els digestors de les EDAR i potenciar la producció de metà, és a dir, energia elèctrica), que està en procés de posada en servei.

Una altra línia de treball és la promoció de la biodiversitat dins i fora de les dues depuradores amb petites accions que ja s’han implantat a l’EDAR Riu Ripoll i que també s’estendran a la planta del Riu-sec: a tall d’exemple, s’han creat zones de plantes amb flors per afavorir els pol·linitzadors, s’ha potenciat el control d’espècies invasores i els espais verds amb plantes pròpies de la zona que redueixen la petjada hídrica i s’han diversificat els hàbitats i microhàbitats dins de la depuradora, amb la instal·lació de caixes niu, rocalles i un hotel d’insectes, entre d’altres.


 

Categories: 

Relacionats

Article
Una exposició de la Fundesplai

 L’exposició proposa, d’una manera immersiva i interactiva, un viatge de descoberta dels greus efectes que la nostra manera de menjar té sobre la nostra salut i la del planeta, però també de les extraordinàries oportunitats de millora que tenim si canviem l’actual sistema alimentari.

Article

Barcelona va acollir el 7è Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà entre el 19 i el 21 d’octubre.

Opinió

L'aposta per consumir de proximitat no ha de ser només per reduir el transport, ha de ser també per tenir un control i una influència sobre com es produeix l’aliment, les condicions socials i les tècniques de cultiu sostenible que com a consumidors hem d’exigir i de les quals n’hauríem de tenir més informació.

Butlletí