Salvador Milà: 'Calen 8'37 vegades Catalunya per sostenir el nivell de consum de la població'

Cap on va Catalunya ambientalment parlant? Quins són els trets que la caracteritzen en aquest terreny? El diputat per ICV-EUiA al Parlament de Catalunya i exconseller de Medi Ambient i Habitatge Salvador Milà va analitzar a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona ahir alguns d'aquests aspectes en un acte organitzat per l'Associació de Paleoalumnes de la Facultat de Geologia de la UB. El consum d'aigua, la generació de residus, l'impacte de les energies més utilitzades i sobretot la resposta i conseqüències socials van ser els protagonistes de la vetllada. Salvador Milà, va obrir la seva conferència 'El perfil ambiental de Catalunya i els impactes socials dels canvis ecològics' explicant el perquè és interessant avaluar socialment i políticament els impactes ecològics a Catalunya. La ciència passa a formar part de l'ordre del dia Els diners que es destinen a protegir l'oreneta i l'àliga cua-barrada estan a debat, la polèmica de la velocitat límit a la que haurien d'anar els cotxes és actualitat i al mateix temps els mitjans de comunicació alerten sobre l'amenaça de l'increment del nivell dels oceans i el desgel dels pols. 'Les decisions polítiques i ambientals tenen transcendència i els ciutadans integren la preocupació pel medi ambient en la seva cultura política' afirmava Milà. 'L'activitat humana és un factor distorsionant de l'evolució dels ecosistemes i els impactes estan globalitzats, el què fem aquí afecta a l'Amazònia o al riu Iang-Tsé'. 'Fins abans del segle vint es tenia la mentalitat que 'la natura ho podia tot', però emetem gasos d'efecte hivernacle, embrutem les aigües i trenquem els cicles de regeneració dels ecosistemes. Avui dia els ecosistemes no tenen la suficient força per recuperar-se d'allò que ha passat'. Milà descriu el fenomen de 'súper-associació' al qual ens trobem sotmesos avui: 'El creixement dels impactes sobre el medi ambient és superior al desenvolupament econòmic i social, i la població no creix tant com el PIB'. Pòssits de la societat industrial 'Som fills de la revolució industrial i els valors predominants d'aquest model (matèries primeres contaminants, mà d'obra barata i salaris baixos) són els que cal dur a debat' destacava Milà. En els darrers anys l'edificació ha crescut per tal de crear més creixement econòmic, amb conseqüències nefastes cap a l'entorn. 'És cert que en el consum de l'aigua s'està produint una restricció gràcies a les noves lleis de l'aigua' explicava Milà, que afegia: 'Les conseqüències d'aquest model de gestió que esta petant són una dependència energètica de la societat -que cada mira a quant va el barril de Brent- però sobretot la proliferació de conflictes socials i econòmics en els països productors de petroli, com Iran, Iraq, etc. Gairebé tots els conflictes internacionals es troben situats a les àrees on es construeixen els oleoductes i gaseoductes'. 'Al final ens passarà el què succeïa a la pel'lícula dels germans Marx a l'oest, quan la gent estava sobre un tren de fusta que calia fer anar més ràpid, i algú cridava: 'más madera!, más madera'. I la caldera anava més ràpida, però el tren on estaven tots viatjant cada cop estava més destruït'. La petjada ecològica L'indicador de la petjada ecològica ens ajuda a mesurar l'àrea econòmicament productiva necesària per produir prou aliment i energia indefinidament i satisfer l'estil de vida actual. Ve relacionada per la transformació que els habitants fan de l'entorn i serveix de guia per saber quin és el consum de recursos d'una zona i la càrrega límit d'un territori. 'Quantes Catalunyes necessitem per viure? Ocupem públicament 268.100 quilòmetres quadrats i necessitem 8'37 vegades Catalunya per sostenir el nivell de consum (assentaments urbans i producció d'aliments) de 7 milions de persones'. 'La idea que la natura ho aguantaria tot, perquè era un recurs dels humans, s'ha canviat pel mite que la tecnologia ens salvarà dels problemes ecològics'. I hi ha coses que la tecnologia no podrà arreglar, explicava Milà. Països com la Xina comencen a imitar el model occidental de producció i consum sense tenir en compte l'entorn. Sprawl urbà i ineficiència energètica En temes energètics, Europa redueix el consum energètic i en canvi a Catalunya s'incrementa. 'Som ineficients energèticament. I això vol dir que per buscar ser eficaços hem de fer polítiques més sostenibles que vagin en direcció a l'estalvi' apuntava Milà. El fenòmen de l'expansió descontrolada de la població que viu en ciutats 'sprawl urbà' s'intensifica. 'Abans la població es concentrava al voltant del tren, avui dia, ja queda dispersa perquè la gent fa ús del cotxe' . La contaminació atmosfèrica està molt relacionada amb l'ús desmesurat de l'automòbil. Milà emfasitza: ' Aquest tipus de contaminació causa 3.000 morts l'any i en canvi actualment sembla que només preocupi la reducció de la velocitat dels cotxes'. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle s'han incrementat a l'Estat Espanyol en un 15% respecte de l'any base, el 1990. Malgrat que l'Estat Espanyol es va comprometre amb el Protocol de Kyoto a reduir aquestes emissions abans del 2012, el Govern Espanyol encara té previst que aquest tipus d'emissions augmentin fins a un 24%. Propostes 'És important protegir allò que tenim. Catalunya és un dels pocs territoris que té des de climes alpins a climes desèrtics. I el que podria semblar una sort, per alguns polítics és un obstacle. L'ampliació de la Xarxa Natura 2000 en un 33%, reconeixent més parcs naturals, ajuda a acomplir la funció de protegir les zones vulnerables i no només les vulnerades' explicava Milà. Però quina seria la solució per canviar el model actual? 'Com diu l'Eudald Carbonell en un llibre seu, encara no som humans en l'aspecte de tenir cura cap al medi' afegia Milà. 'Les bases per a un model diferent passarien per un desenvolupament sostenible, una globalització equitativa, un ordre social just i solidari i sobretot en una ciència socialitzada. Necessitem socialitzar encara més la ciència, perquè la població que suporta tot això és la que no sap què pot passar'.