Font: Ajuntament de Sant Cugat
El Pla inclou 85 accions amb l’objectiu de reduir a Sant Cugat un 62,5% les emissions per càpita de CO2 al 2030. El PAESC inclou 85 accions de mitigació a desenvolupar entre el 2021 i el 2030, que han de permetre reduir 207.552 Tones de CO2 equivalents (tCO2eq) a 31 de desembre de 2030.
El ple municipal de l'Ajuntament de Sant Cugat del 19 de juliol ha aprovat per unanimitat el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC) de Sant Cugat.
El PAESC és un mecanisme per implicar totes les administracions locals europees en l'adopció de mesures per afavorir l’estalvi energètic i les energies renovables. En el cas de Sant Cugat, s’aprova en plena consonància amb els compromisos adquirits per l’adhesió voluntària de Sant Cugat al Pacte de les Alcaldies-Europa així com per la Declaració d’Emergència climàtica aprovada al ple al desembre de 2019.
En concret, les administracions locals europees assumeixen el compromís de reduir com a mínim un 55% les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) l’any 2030 respecte l’any 2005 i aconseguir la neutralitat climàtica al 2050 amb l'adopció d'un enfocament conjunt per abordar la mitigació i adaptació al canvi climàtic.
Per fer-ho possible a Sant Cugat, el PAESC inclou 85 accions de mitigació a desenvolupar entre el 2021 i el 2030, que han de permetre reduir 207.552 Tones de CO2 equivalents (tCO2eq) a 31 de desembre de 2030, el que representa una reducció del 50,2% d'emissions en valor absolut respecte el 2005. En termes relatius es preveu que de les 5,87 tCO2eq/habitant del 2005 es passi a 2,2 tCO2eq/habitant al 2030, cosa que representa una reducció del 62,6% d’emissions per càpita (GEH). Aquestes xifres s’assoleixen dirigint la major part dels esforços en accions de mobilitat, transició energètica i residus.
Per tant, amb aquestes 85 accions incloses en el PAESC 2021-2030 Sant Cugat complirà amb el compromís del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia amb els següents resultats:
- Es reduirà un 62,5% les emissions per càpita el 2030, respecte les del 2005.
- S’assolirà la neutralitat climàtica el 2050, promovent polítiques de descarbonització i resiliència.
- Es garantirà un accés a l’energia assequible, neta i segura.
- Es farà front a les situacions de pobresa energètica i desigualtat.
-
Es treballarà per a una adaptació i transició justa.
Riscos climàtics a Sant Cugat
El document incorpora l’adaptació al canvi climàtic abordant els riscos a què Sant Cugat és especialment vulnerable. Tot i que no es disposa d’un indicador quantitatiu, sí que s’ha valorat que les accions representin una reducció efectiva de la vulnerabilitat als efectes del canvi climàtic. Els sectors que s’identifiquen com a prioritaris a Sant Cugat fan referència als incendis forestals, a l’increment de la demanda energètica, l’ocurrència de sequeres, les inundacions, riuades i tempestes, així com la vulnerabilitat de les zones agrícoles. El PAESC contempla 22 actuacions d’adaptació al canvi climàtic que estan vinculades amb els següents sectors: edificis, aigua, agricultura i sector forestal, medi ambient i biodiversitat, salut, protecció civil, turisme, entre altres. Amb aquestes actuacions, el municipi incrementarà la seva resiliència davant dels diferents riscos i impactes causats pel canvi climàtic.
Metodologia en la redacció del PAESC
En la redacció del Pla s’ha utilitzat la “Guia metodològica per redactar els Plans d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima a la província de Barcelona”, elaborat per l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. Aquesta Oficina Tècnica ha aportat les dades de transport (públic i privat), consum domèstic d’energia, tractament de residus, consums energètics en serveis (comerços i oficines) i cicle de l’aigua pel càlcul de les emissions de GEH, i també realitza el seguiment de l’aprovació dels PAESC de la província de Barcelona.
Tot i els costos econòmics que suposen la implantació d’un Pla d’acció ambiciós que abordi els reptes en relació a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, els costos associats als danys materials i personals que pot representar la inacció superen en escreix la inversió necessària. Les estimacions que ofereix la Diputació de Barcelona, indiquen que la inacció pot costar econòmicament més de 16 vegades la inversió que hauria de fer l’Ajuntament per posar en marxa el Pla d’acció.
