[SARAGOSSA 2008] El director de l'expo parla de reptes i oportunitats

Entrevista a Jerónimo Blasco, director general de l'Expo Saragossa 2008.

Molts saragossans coneixen Jerónimo Blasco per la seva etapa com a regidor de l'ajuntament de Saragossa, on també hi era portaveu del PSOE. Li recorden que era l'únic que anava al despatx en bicicleta. La seva responsabilitat ha canviat però alguns dels seus interessos segueixen sent els mateixos: recentment ha estat un dels més ferms impulsors que s'hagi instal·lat un carril bici al costat de l'Ebre. Blasco també ha estat al capdavant de la ONG Ecología y Desarrollo, alt funcionari de la Unió Europea, director general del Govern d'Aragó i, en aquests últims mesos, peça clau per aconseguir la designació de Saragossa, credencials que l'hi han servit per fer-se càrrec de la direcció de l'exposició. De l'equip que lidera i seu, és l'objectiu que l'expo no es converteixi en un "parc temàtic" i que pugui donar respostes útils al voltant de l'aigua, "un dels grans problemes del segle". Repeteix una vegada i una altra que la designació de Saragossa va ser gràcies a haver escollit el millor motiu. "Hi havia d'altres candidatures com la italiana que apostaven per qüestions més tecnològiques i aquí no tots els països hi tenen tantes coses a dir". Més informació, aquí.

Què ha passat des de que van saber que l'expo anava a Saragossa? Tant abans com després de la designació la feina ha estat intensa. Hem redactat projectes i hem buscat consensos, que sempre és difícil. També hem fet feina de concretar suports econòmics i de les administracions. En el 2005 van posar en marxa la societat que gestiona el projecte... - Si, hi tenim 55 persones treballant, que són les que s'encarreguen de tirar endavant les diverses obres sobre el terreny que ja hi ha en marxa. El millor és adonar-nos que no ens ha agafat res per sorpresa. El recinte mateix ja s'havia comprat abans de saber si es guanyaria el concurs. Hi havia una gran aposta al darrera. En tot cas, ara si que la feina és a contra rellotge... - Si, sobretot des de que hem començat les obres al recinte. De totes maneres, vam escriure un pla per 2 anys i mig i no ens n'hem sortit ni un mil'límetre. Troben una bona resposta d'empreses i de les administracions? - A hores d'ara ja hem trobat 2/3 parts dels patrocinis. També hi ha molts paquets turístics ja demanats. Això ens fa pensar que hi ha molta gent interessada i que serà un èxit econòmic i de participants. Cal tenir en compte que en 3 mesos ens visitaran 6 milions de persones i.... en només 25 hectàrees! Ha d'estar ple tots els dies! Quins països hi participaran? - Hem fet un bon treball internacional: la prova va ser aconseguir més de la meitat dels vots! A Aichi, on hi hagut l'última expo, vam tenir-hi una presència permanent, hem nomenat fa poc a Emilio Fernández-Castaño y Díaz-Caneja com a comissari, hem enviat invitacions especials... Oficiosament hem constatat que superarem la presència de 70 països. Com ha anat la relació amb les entitats ecologistes al redactar el projecte? - La relació ha estat bona. Jo mateix vinc de l'ecologisme! És per això que vam escollir com a tema que centrés l'expo l'aigua i també és per això que no volíem que al costat del riu hi poséssim només que formigó, encara que també n'hi haurà. Volíem que fos la gran oportunitat de la ciutat perquè pogués recuperar els seus rius. I així ha estat! Per donar-te només una dada, es dedicaran més diners en recuperar la ribera del riu que a les instal·lacions... Però hi ha associacions, com Ecologistes en Acció, que discrepen... - Hi ha hagut algun grup que no hi ha estat d'acord, però la resta si. Hem creat un comitè de seguiment ambiental on també hi ha està representada aquesta associació. Estem treballant amb les ONGs més importants perquè hisiguin presents: coincidim amb ells en que no volem que hi hagi impactes en el territori. Però hi ha qui apunta que s'ha perdut l'última zona que quedava d'horta saragossana... - Aquesta zona ja estava perduda. Al ser envoltada per una ciutat s'havia convertit en una presa fàcil. Ara mateix ja hi havia negocis, gent que hi vivia en edificis il'legals... Vol dir que aquesta zona estava sentenciada i que no hi havia pas enrere? - O s'adquiria el sòl per ús públic i se'n feia un parc fluvial o hagués acabat sent permanentment il·legal. Aquest és l'anàlisi que han fet el 90% de les entitats ecologistes. Totes les enquestes també ens refermen que el ciutadà està a favor de l'actuació. Parli'ns del què vostès en diuen "pla d'acompanyament"... - Hem volgut posar èmfasi en aconseguir que hi hagi un transport sostenible. Per exemple, hem instal·lat un carril bici a la ribera del riu i hem aconseguit peatonalitzar el domini públic hidràulic. Fins ara no s'hi podia passar perquè hi havia clubs esportius i d'altres infraestructures. També hi haurà una primera línia de rodalies més sostenible i es posarà en marxa la primera línia de tramvia i metro lleuger. Amb tot això la gent ja hi ha està contribuint. Aquí no passa com el Fòrum de Barcelona: tenim les dues federacions de barris donant-hi suport. Però també hi ha qui apunta que tot això eren infraestructures encallades que feia temps que Saragossa necessitava... - Hi ha coses que sense l'expo s'haurien fet però ara hem tingut una gran oportunitat econòmica. A més, s'ha fet amb aquesta filosofia sostenible: volem que la ciutat es converteixi en capital de l'aigua i del medi ambient. Som la ciutat més concentrada d'Espanya en el millor sentit de la paraula perquè tenim una gran tendència a l'expansió i, tot i això, mantenim uns paràmetres ambientals molt bons. Haguéssim pogut fer un cinquè cinturó per la ciutat i, en canvi, les apostes s'han dirigit cap aquí. En canvi, hi ha un paràmetre ambiental que els saragossans deuen coincidir a afirmar que no és positiu... la qualitat d'aigua de l'Ebre. Vostès han dit que l'utilitzaran al parc... però abans l'hauran de tractar... - Pel recinte tenim tres fonts d'aigua: un aqüífer molt potent, l'aigua que ens ve del Nord del Pirineu i, finalment, l'Ebre, que és la pitjor de totes però que també cal dir que està millor que d'altres anys. Aquí també hi hem fet un veritable esforç, sobretot en tractar-la. Tindrem el parc més gran d'Espanya: volem fer platges, llacunes, i tot això ho farem per via natural. Podríem haver fer servir clor i ho hem fet per via natural. Volem també poder ensenyar els tractaments menys agressius de l'aigua que existeixen. I pensi quina oportunitat per donar-ho a conèixer, l'expo és el fenomen mundial que més gent reuneix. Però, i els Jocs Olímpics? - Reuneixen fins a 6 o 8 vegades menys de públic encara que molta gent ho segueixi per televisió. Les expos són les que més públic presencial convoquen. M'ho pinta tot molt bé... no han tingut fins ara cap frustració? - Si, el sistema eòlic. A veure, hem insistit molt en el sistema energètic que regirà l'expo, volem elaborar un càlcul global i que el resultat sigui d'efecte zero. És per això que crearem una central de generació de fred i calor molt eficient que servirà per tot el meandre, inclòs l'hotel i els centres termals. També hem dissenyat una coberta vegetal per tot el recinte que ens permetrà tenir ombra, una resclosa de producció hidroelèctrica, 10 hectàrees de panells de fotovoltaica, volem fer promoció del cotxe d'hidrogen... Ara, malgrat que som la segona regió d'Espanya a nivell de producció d'eòlica no tindrem molins. Va haver-hi moltes discussions si s'havien de posar al meandre. Entenc els arguments que m'exposaven: que si és un corredor biològic, que si està en zona urbana... De totes maneres estàvem treballant en molins urbans, més petits... i jo n'era partidari! Per últim, que els queda? - Que l'expo vagi de meravella! S'ha de compaginar que sigui una gran experiència i que la gent s'ho passi bé amb el fet que la gent no oblidi els missatges que volem transmetre... encara que no volem ser excessivament moralistes. I la post-Expo? - Podem afirmar que l'hem treballada tant com l'expo. Serà un dels punts crítics del balanç. De fet crec ens hauran de jutjar més aviat pel que passi després. Per això hem volgut construir-ho tot. A diferència d'altres fires que donen parcel·les urbanitzades i cada país s'espavila, hem volgut crear els edificis perquè puguin perdurar. Tot quedarà com una gran zona ciutadana: hi haurà el jardí botànic, un gran aquari fluvial... Que hi hagin bons equipaments i perquè n'hi puguem dir la ciutat de l'aigua. Hi haurà les oficines de les Nacions Unides, un centre d'investigació... que la ciutat s'especialitzi. Que el llegat no siguin només els turistes que vindran... És un salt per la ciutat i està molt ben definit.