21/01/2008 - 00:00
Els agents implicats en els espais agraris: sindicats de pagesos, institucions, universitats, ambientalistes... duen tres dècades esperant que es desenvolupin els instruments legals per a la seva correcta ordenació i gestió. Amb aquest context es comprèn el gran interès que ha despertat el Seminari sobre la futura Llei d'espais agraris organitzat per la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona i la Fundació Agroterritori. Interès que a nivell polític s'ha concretat amb la presència de dos dels consellers implicats (Agricultura i Política Territorial) així com diversos secretaris i directors generals.
'Estem igual que el 1979'
Amb aquesta afirmació volgudament reivindicativa ha iniciat la seva intervenció com a moderadora del primer bloc del Seminari la geògrafa Isabel Salamaña. Feia referència a les conclusions d'unes jornades organitzades per la Unió de Pagesos amb el títol 'Ordenació del territori i l'agricultura en comarques densament poblades' (Mataró, 1979) en les quals es reclamaven instruments per tal de protegir els espais agraris respecte al creixement urbanístic i al desenvolupament de les infraestructures.
El marc legislatiu hauria permès desenvolupar eines com les que es reclamaven a la capital del Maresme però a la pràctica no ha estat així. En aquest sentit la Llei de política territorial de 1983 assenyala que el Pla territorial general (PTGC) -instrument de planificació a escala catalana- havia de 'definir les terres d'ús agrícola o forestal d'especial interès'. Així mateix, i per als Plans territorials parcials (PTP) s'afirmava que aquestes terres d'especial protecció no es podien dedicar a usos que n'impliquessin la seva transformació.
Aquest text legal -aprovat per consens i considerat tècnicament excel·lent- va tenir una implementació molt limitada. D'aquesta manera, el PTGC no es va aprovar fins el 1995 mentre que els PTP no s'han impulsat de manera efectiva fins el canvi de govern l'any 2003. En el Pla de 1995 s'especifica per primera vegada què es considera com a sòl especial d'interès agrícola: els conreus de regadiu (o zones susceptibles d'esdevenir-ho) així com les àrees amb denominacions d'origen. Així mateix apareix el mandat de tirar endavant un Pla sectorial dels sòls d'especial interès agrícola. Tanmateix, no s'ha impulsat cap d'aquests instruments. Tampoc els PTP desenvolupats en els darrers anys han seguit criteris clars i tal com afirma l'exdiputada d'ICV Bet Font 'més per interès dels professionals que no pas per unes directrius de referència'.
Què és un espai agrari?
Quan hom es llegeix un text legal, un dels primers punts que troba és la definició dels principals conceptes de referència. Moltes vegades poden ser qüestions òbvies però, tanmateix, tenen innegables efectes jurídics. Curiosament, i tal com assenyala Valerià Paül, doctor en Geografia i especialista en l'ordenació territorial agrícola, a diferència dels 'espais naturals' o els 'forestals' els denominats 'espais agraris' no tenen definició. Aquest punt també és destacat pel coordinador nacional d'Unió de Pagesos Joan Caball que recorda amb ironia les paraules d'un sindicalista francès: 'ens va recomanar que féssim un diccionari'.
D'aquesta manera diversos conceptes (sòl no urbanitzable o rústic, espai obert, paisatge, espai rural, espai agrícola...) es barregen i, a la pràctica, actuen com a definicions parcials i inexactes. Valerià Paül realitza una primera proposta de definició: 'aquells ecosistemes transformats per l'activitat humana on existeix activitat agrària i el qual es destinen principalment a la producció d'aliments i matèries primeres, tant de caràcter agrícola com ramader'.
Per la seva banda Joan Caball ha revelat que en el procés de redacció del nou Estatut van demanar al conseller de Participació que 'disposéssim d'un marc jurídic com el de la Constitució suïssa, en el qual es defineix el paper dels pagesos en la societat'. 'Calia fer una proposta de màxims' ha afegit rient.
Ara bé, la situació del sector no és per fer broma ja que segons Unió de Pagesos en aquestes tres dècades s'ha perdut el 25% de superfície agrària activa. D'aquesta manera, l'any 2007 representava menys del 24% del conjunt del Principat mentre que l'any 1973 pràcticament arribava al 33%. Valerià Paül situa l'apogeu de l'activitat al voltant del 1907 (43%) tant pel màxim de població en les zones rurals com pels efectes de les plantacions postfiloxera.
Aquesta reducció tant significativa és per Joan Caball 'conseqüència de la desprotecció jurídica del sòl agrari enfront a la pressió urbanística i de les infraestructures'. Per tant, en la seva opinió caldria algun tipus de figura semblant al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) per tal que ho tingués en compte tothom abans de tirar endavant un pla o projecte'. Un exemple de la manca de consideració d'aquests sòls és pel coordinador nacional d'UP la variant de les Preses que 'en l'alternativa que planteja Política Territorial afecta una de les planes més fèrtils de la Garrotxa'.
En línies semblants s'han expressat altres agents com Josep Maria Rufí, de l'Àrea d'Acció Territorial de la Diputació de Girona. Rufí considera que el problema és que només s'ha aconseguit protegir 'allò més fàcil': àrees muntanyoses i sistemes lacustres mentre que els plans que es refereixen a espais oberts, no només les zones agràries sinó també els de connectors, han quedat en un calaix. La coordinadora comarcal d'Unió de Pagesos al Pla de l'Estany Carme Rosset no entén els impediments per edificar als vessants -com s'ha fet de manera tradicional- per poder salvaguardar els sòls més fèrtils. En aquest sentit considera que els diversos instruments de planificació desenvolupats en els darrers anys -PTP així com Plans directors territorials o urbanístics- han suposat una oportunitat perduda ja que han protegit molt lleument i sense criteris clars els espais agraris.
Cal una Llei dels espais agraris?
El fet que s'organitzi un seminari amb el títol 'sobre la futura Llei d'espais agraris de Catalunya' pot fer pensar que es tracta d'una pregunta amb una resposta òbvia. Tanmateix, malgrat un consens més o menys ampli sobre la necessitat de tirar endavant instruments que permetin que aquesta activitat no quedi subordinada a l'urbanisme i a les infraestructures també s'han sentit veus que ho perceben amb cert escepticisme. En aquesta línia ha destacat la intervenció inaugural de Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial que ha remarcat la necessitat de legislar menys, i fer-ho de manera transversal i no pas tant de manera sectorial. Per Nadal allò essencial és assolir la coherència en els PTP a partir d'integrar els diversos elements.
Per la seva banda Xavier Castella, secretari general del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAAAR), a diferència del coordinador nacional d'Unió de Pagesos, no s'ha mostrat explícitament favorable a legislar una nova Llei ja que afirma que 'existeixen diverses eines en vigor i no del tot desenvolupades'. És el cas de la Llei d'orientació agrària (18/2001) en la qual es determina que calen realitzar informes d'impacte agrari quan es planifica alguna desenvolupament urbanístic o d'infraestructures en sòl agrari. Malgrat que aquest document té caràcter vinculant a la pràctica segons l'exdiputada d'ICV i tècnica de la Vola Bet Font 'no informen massa' ja que no existeix un pla que ho recolzi. Fins i tot sovint el DAAR -òrgan competent en l'aprovació d'aquest informe- trasllada al promotor aquesta responsabilitat. Per tant, esdevé un tràmit que no aborda realment els efectes sobre la rendibilitat i viabilitat de l'explotació. Font veu com a imprescindible aprovar el Pla territorial sectorial de protecció dels espais agraris i complementar la Llei del 2001.
El secretari general del DAAR ha afirmat de manera reiterada la necessitat d'entendre l'agricultura com a sector productiu, 'no es pot percebre l'espai agrari només des del punt de vista paisatgístic i ecològic' ha afegit.
En aquest darrer aspecte hi coincideix plenament la geògrafa Isabel Salamaña: 'tinc la impressió que en les demandes col·lectives de manteniment d'aquesta activitat oblidem justament la funció productiva; en un moment en que aspectes com la sobirania alimentària tenen una major importància a nivell mundial'. Per Salamaña però, la compatibilització de manteniment del paisatge i la biodiversitat, de la producció alimentària i de la sostenibilitat social passen de manera indefectible per un element legislatiu propi que ho permeti encaixar en la planificació global de país. 'Espero que no hagin de passar trenta anys més per tal de veure-ho' ha conclòs.
