[SÈRIE AIGUA 08] Els avantatges de la reutilització

Per què utilitzar aigua regenerada? Segurament la resposta seria una altra pregunta. Per què no fer-ho, si l'aigua és un recurs renovable però amb una disponibilitat limitada? És evident que el principal benefici és l'estalvi d'aigua però no és pas l'únic. En destaca el fet d'adequar la qualitat del recursos hídrics al seu ús -als Estats Units d'Amèrica es calcula que tan sols el 15% de l'aigua utilitzada requereix ser potable-, reduir l'impacte dels abocaments de nutrients als rius així com permetre un estalvi energètic respecte a altres tecnologies d'abastament. Però a banda també es poden generar externalitats positives respecte a la salut, el manteniment del paisatge agrícola, la restauració de zones humides o la reducció d'abocaments amb una alta càrrega de nutrients al mar. Balanç energètic És més sostenible utilitza aigua regenerada que potabilitzada? I respecte a un recurs extret directament d'un aqüífer o dessalada? Per Lluís Sala, tècnic del Consorci de la Costa Brava, més enllà de la renovabilitat d'un recurs cal tenir en compte el balanç energètic. I aquesta comparació caldrà dur-la terme en cada projecte ja que l'orografia, la situació dels aqüífers, la possibilitat d'utilitzar aigües superficials... determinarà un cost energètic específic. Lluís Sala posa l'exemple de la neteja viària a Tossa de Mar. En aquest municipi de la Selva marítima el 28% de l'aigua prové de la dessalinitzadora de Blanes -la primera del Principat- i el 52% dels pous que extrauen aigua de l'aqüífer de la baixa Tordera -el primer que va ser considerat oficialment sobreexplotat-. Per generar un metre cúbic d'aigua dessalada es consumeix 3,80 kWh mentre que per extreure-la de l'aqüífer uns 0,22. Tanmateix, en el segon cas cal afegir el transport en alta fins al dipòsit de Tossa que es quantifica en uns 0,64 kWh/m3. Aquestes xifres superen el consum energètic de produir aigua regenerada (0,60 kWh/m3). Per Sala 'aquestes senzilles dades mostren com en determinats municipis la utilització d'aigua potable per a usos que no requereixen aquest nivell de qualitat pot ser un malbaratament tant de recursos hídrics com energètics'. Fins i tot, Sala considera que em aquells casos que s'hagin de dur a terme d'osmosi inversa -en aigües amb una salinitat elevada- considera molt més 'lògic' tractar l'aigua depurada que no pas la marina. 'Acabaríem amb una aigua de la mateixa qualitat (aigua pura i cristal·lina) amb la meitat del consum energètic'. 'Si l'Estat espanyol és un dels països del Protocol de Kyoto amb més dificultat per complir els objectius perquè no es té en compte aquest aspecte' es pregunta... Reducció d'abocaments i estalvi de 'processos innecessaris' Un dels objectius de les depuradores és reduir la càrrega de nutrients de les aigües que aboquen als rius per garantir-ne tant una qualitat química com especialment biològica. D'aquesta manera un dels factors que contribuïxen al consum energètic en el sanejament són els tractaments de nitrificació i desnitrificació. Tanmateix, si en l'entorn proper de l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) hi ha una demanda conjunta tant de recursos hídrics com de nutrients si s'aboca no només es produeix un malbaratament energètic, econòmic i hídric sinó que es produeix un impacte ambiental lleu totalment evitable. Es tracta d'usos com el reg de zones enjardinades, camps de golf i fins i tot el de caràcter agrícola, que requereixen importants concentracions de compostos nitrogenats així com altres nutrients com el fòsfor. Aquest fet és encara més important en el cas de la costa a causa de la concentració de visitants en els mesos d'estiu. Per exemple en el municipi de Castell-Platja d'Aro entre juny i agost s'aboca aproximadament el 50% del nitrogen. A banda, en aquest període les condicions climàtiques així com les activitats turístiques (segones residències, hotels, golf, jardins públics, neteja...) tenen una major demanda i per tant l'aprofitament d'aigua per al reg representa una activitat descontaminadora a banda d'un ús eficient d'un recurs escàs. Per Lluís Sala 'tancar el cicle de nutrients també implica reduir-ne els inputs i, per tant, esdevé un efecte positiu pels ecosistemes'. Recorda que el nitrogen o el fòsfor en forma de substàncies químiques són més susceptibles de produir eutrofització que si es reciclen a través de la biomassa. Per Sala 'depurar és (o hauria de ser) com endreçar, és a dir, col·locar cada element en el compartiment de menor impacte ambiental'. Quan s'ha de reutilitzar l'aigua? El procés de regenerar i posteriorment reutilitzar l'aigua s'ha de dur a terme en aquelles ocasions que es demostri que aquesta situació és més sostenible que tornar abocar l'aigua residual i extreure'n de nou. En aquest sentit, Lluís Sala assenyala diversos paràmetres: la reducció efectiva de la demanda total, el reciclatge (tancar el cicle) tant de l'aigua com dels nutrients que porta en dissolució; aconseguir que aquest tipus de gestió no suposi un major risc per a la salut pública; que es produeixi una racionalització de la despesa energètica en el conjunt del cicle de l'aigua i que es puguin constatar les externalitats positives que genera aquesta gestió alternativa del recurs. En canvi el potencial de reutilització és molt reduït en els usos urbans. Jordi Molist, tècnic de l'Àrea de Planificació de l'ACA l'estima entre el 7% en ciutats denses i el 10% en municipis residencials de baixa densitat per la presència de jardins privats. 'Una doble xarxa -aigua potable i regenerada- seria molt costosa' afirma Molist que, en canvi, aposta per aprofitar de manera individual les aigües pluvials i grises per a usos que no requereixin estàndards de potabilitat.