Font: IMC i Ajuntament de Sitges
L'International Mobility Congress (IMC 22) s'ha celebrat els dies 24 i 25 d'octubre a Sitges i ha donat les claus per avançar cap a una mobilitat més segura, sostenible i inclusiva i també més digitalitzada, amb solucions aplicables a les necessitats reals de la mobilitat pública als pobles i ciutats, presentant innovacions i noves tendències, però també experiències i casos d’èxit d’arreu del món.
L’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, juntament amb el director general de l’ATM de Barcelona, Pere Torres, i el director de l’International Mobility Congress, Joan Serra, han inaugurat el congrés internacional a Sitges, i en el qual hi han assistit més de 750 persones.
L’alcaldessa de Sitges, i presidenta de l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà, Aurora Carbonell, ha explicat que l’AMTU és una entitat amb més de 20 anys d’existència “que s’adapta als canvis per donar servei a tots els municipis catalans, més enllà de l’àrea metropolitana, i siguin grans o petits”. L’AMTU vol ser una eina imprescindible per al desenvolupament del país, i per això aposta per implementar serveis de transport flexible en municipis o zones on no hi ha connexió amb transport públic, i ara també ha endegat una nova línia de treball per que aposta per serveis de mobilitat compartida, com la de MOBICO, una prova pilot que ha permès als ciutadans de la Conca d’Òdena disposar d’una flota de lloguer de motos i cotxes elèctrics per moure’s entre les comarques. Aurora Carbonell ha afirmat que “volem vertebrar i connectar tot el territori de manera sostenible i eficient, perquè una bona connectivitat ens farà ser més competitius i més atractius a les inversions”.
De la seva banda, el director general de l’ATM de Barcelona, Pere Torres ha donat a conèixer les tres línies d’actuació en què ara està treballant l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona: 1/ la Descarbonització; 2/ la Descongestió; i 3/ la Digitalització. “Hem de veure com som capaços de contribuir a la descarbonització del país atraient cada vegada més usuaris al transport públic”, ha afirmat Pere Torres, qui tanmateix ha apuntat que un dels principals problemes que cal resoldre és “el de les hores punta, perquè el transport públic no té la capacitat ni l’economia per resoldre aquesta demanda concentrada”, ha dit. Segons Torres, l’única solució passa per regular els horaris laborals perquè siguin més amplis. El director general de l’ATM també ha apuntat que “cal una conversió del transport públic en mobilitat com a servei”. I, finalment, s’ha referit al tema de la digitalització, recordant que la T-mobilitat actualment ja ha arribat en municipis com Sitges, on s’està fent el congrés IMC.
La segona jornada, amb la cloenda del congrés, ha anat a càrrec del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l’alcaldessa de Sitges i presidenta de AMTU, Aurora Carbonell. En el seu parlament, el president de la Generalitat ha dit que “la mobilitat és un dret, que relliga el país sencer”, tant en l’àmbit social com de territori, i ha explicat que els grans reptes que el país té en l’àmbit de la mobilitat són: culminar el desplegament de la T-mobilitat, augmentar els punts de recàrrega elèctrica de vehicles, i acompanyar sectors industrials com el de l’automoció en el trànsit cap al vehicle elèctric.
Pere Aragonès també ha denunciat les deficiències de Rodalies a Catalunya i ha reclamat, una vegada més, “el traspàs d’aquest servei, que garanteixi les inversions pendents i ens permeti decidir directament sobre una infraestructura del tot transcendental per la vida de molts ciutadans i ciutadanes del país”. I, d’altra banda, també ha lamentat “quedin sense adjudicar el 70% dels recursos dels fons europeus destinats al canvi cap al vehicle elèctric” i ha afegit que “ja hem traslladat al govern de l’estat la necessitat que aquests sobrants que no s’han adjudicat es transfereixin a governs com el de la Generalitat, que sabrem destinar-los amb tota l’eficàcia a aquesta transformació de la indústria de l’automoció”. Finalment, el president ha lloat la tasca que duu a terme l’AMTU, una entitat amb més de 20 anys d’història “que fa una gran feina al servei de la ciutadania per una mobilitat més sostenible, segura i inclusiva”.
Digitalització i mobilitat segura, sostenible i inclusiva
El congrés ha donat les claus per avançar cap a una mobilitat més segura, sostenible i inclusiva i també més digitalitzada, amb solucions aplicables a les necessitats reals de la mobilitat pública als pobles i ciutats, presentant innovacions i noves tendències, però també experiències i casos d’èxit d’arreu del món.
En aquest sentit, Aurora Carbonell ha explicat que “la necessitat de reduir la nostra dependència de combustibles fòssils ha estat una constant en aquest congrés, com també ho han estat les moltes propostes innovadores d’aquesta revolució del model de mobilitat que no només Catalunya, sinó tots els països necessiten i que passa per la racionalització, el foment de les energies verdes i posar al centre de les polítiques de mobilitat a les persones i a les seves necessitats, amb una oferta competent, de qualitat i amb les freqüències necessàries”.
Carbonell també ha afirmat que “cal dotar al sector de la mobiilitat de pressupostos necessaris per adequar la nostra realitat a les necessitats del país” i ha afegit que “hauríem de fer de la mobilitat un dels eixos imprescindibles de les polítiques públiques, pel bé de la salut de tots”, i s’ha referit a l’informe Countdown de la revista Lancet que s’ha donat a conèixer avui i que alerta dels impactes de la crisi climàtica en la salut pròpia i de les pròximes genereracions.
Principals temàtiques
Durant el congrés s’han tractat àmbits com: La intel·ligència artificial en la transformació de la mobilitat; Mobilitat i crisi energètica; Experiències globals en mobilitat sostenible; La transformació de les ciutats per l’impacte de la nova mobilitat; El model de transformació digital de la mobilitat del present; La digitalització de la mobilitat i el carsharing; Mobilitat segura i inclusiva; Digitalització al servei de les persones; o Finançament i recursos cap a la mobilitat sostenible.
Així, per exemple, en la sessió dedicada a La intel·ligència artificial en la transformació de la mobilitat, s’ha posat de manifest que la intel·ligència artificial ja està aportant solucions reals per millorar la seguretat de la mobilitat, especialment a les ciutats. Els ponents han coincidit en afirmar que la intel·ligència artificial és una eina, però que son els governs els que han de prendre les decisions i prioritzacions correctes per aprofitar-la allà on és més necessari i té més impacte.
Pel que fa a la sessió dedicada a Experiències globals en mobilitat sostenible, els participants a la taula rodona han coincidit en afirmar que amb la cooperació público -privada, i sempre que l’administració posi la mobilitat sostenible com a prioritat a la seva gestió, es poden fer avenços importants i imprescindibles.
D’altra banda, el congrés ha comptat amb la participació d’experts en mobilitat de prestigi internacional com: Meritxell Font, directora d’anàlisis i previsió de la demanda, Agencia del Transport Metropolità de Nova York; Xavier Espinet, economista de Transport al Banc Mundial; o Elena Campelo, responsable d’anàlisi tècnic i econòmic dels projectes de mobilitat del Banc Europeu d’Inversió.
Activitats paral·leles
Així mateix, també s’han dut a terme activitats paral·leles organitzades pels propis partners del congrés, com una sessió sobre Capitals connectades: diàleg d’anada i tornada per a les grans ciutats, organtizades per alcaldes.eu, i que ha comptat amb Xavier Trias i Pedro Nueno; o un showroom de l’EIT Urban Mobility, on s’han presentat solucions sobre electrificació del transport públic i micromobilitat per fer possible una mobilitat més sostenible.
A més, ahir l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona també va presentar els resultats de l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) de l’edició del 2021, així com les primeres dades, preliminars, de la primera onada de l’EMEF 2022. A partir de les dades presentades també s’ha realitzat una taula rodona per tal de debatre amb persones planificadores de la mobilitat metropolitana sobre l’ús i la utilitat de les dades que aporta l’EMEF.
Finalment, en la sessió de cloenda de l’IMC22, Martin Kalab, president del Comitè de Màrqueting i Desenvolupament de Productes de la la Unió Internacional del Transport (UITP) ha fet una conferència amb la qual s’ha donat el tret de sortida al congrés que aquesta entitat – la més important del seu àmbit a Europa – farà a Catalunya al 2023.
L’IMC 22 compta amb la col·laboració d’entitats socials – Creu Roja, Catalunya Camina, Associació per a la prevenció dels accidents de trànsit, STOP Accidentes i Amputats Sant Jordi -, que han tingut un espai propi des d’on convidaran a prendre consciència de la necessitat de prendre mesures per millorar la seguretat en la mobilitat
Suècia, país convidat
L’IMC 22 ha tingut aquest any Suècia, com a país convidat. Cal destacar que Suècia és capdavantera en mobilitat sostenible i digitalització, tant per l’ús de biocombustibles com pel desenvolupament i implantació de tecnologia d’automòbils elèctrics i autònoms, de bateries i d’infraestructura de càrrega i de cel·les de combustible.
Teppo Tauriainen, ambaixador de Suècia a Espanya, ha estat l’encarregat de fer la conferència d’obertura del congrés, durant la qual ha explicat que Suècia té una experiència de més 100 anys en l’àmbit de la mobilitat, i que actualment és un país que aposta per la transició verda, “un concepte que no només es refereix a la necessitat d’anar cap a una mobilitat més sostenible sinó que és una decisió estratègica”, ha dit Tauriainen. Per això ja hi ha moltes empreses sueques -algunes de les quals estan presents en el congrés IMC- que han abraçat la transició verda, apostant per l’electromobilitat i contribuint a la descarbonització.
Suècia ha disposat d’un estand propi en el congrés, des del qual també ha donat a conèixer tota la seva experiència en nous projectes de mobilitat.
L’IMC 22 està organitzat conjuntament per la Generalitat, l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) , l’ATM de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Associació de Municipis de Catalunya (ACM) i l’Ajuntament de Sitges. A més, també hi col·laboren els principals agents implicats en la mobilitat i el transport públic a Catalunya com són: FGC, AMB, TMB i l’Ajuntament de Barcelona.
