13/11/2006 - 00:00
Per primera vegada a nivell internacional, científics i tècnics discutiran mètodes per mesurar, modelitzar i avaluar la sostenibilitat, en un congrés que se celebrarà a Terrassa els propers 16 i 17 de novembre.
Què tenen en comú la sostenibilitat, l'amor, la felicitat i la justícia? D'una banda, que són fites àmpliament desitjades, i de l'altra, que resulten molt difícils de mesurar. La unitat fonamental de longitud va ser definida l'any 1791 per l'Acadèmia Francesa de Ciències, que va fixar el metre com la deumilionèsima part del quadrant d'un meridià terrestre. Segurament, la mesura de la distància amb una unitat universal ha facilitat la revolució tecnològica d'aquests dos darrers segles. Estem preparats per fer la mateixa revolució amb el concepte de sostenibilitat?
Accions vers la sostenibilitat, més enllà dels límits
L'any 1972, l'equip de Donella Meadows va utilitzar el model informàtic 'World3' per anunciar que el creixement de la població i l'economia mundial aviat superarien la capacitat del planeta per absorbir-los. 20 anys després, Meadows advertia en un nou informe que ja s'havien superat els límits. Aquest cop, però, semblava que el món estava disposat a acceptar el repte: es va celebrar la Cimera de la Terra, a Rio, que va assentar les bases per a un pla d'acció mundial per assolir un desenvolupament sostenible.
A partir de Rio, s'han multiplicat les iniciatives locals i globals vers la sostenibilitat. S'han implementat instruments com el protocol de Kioto, que s'està revisant aquests dies a Nairobi, o les Agendes 21 local, que han tingut una gran acceptació a Catalunya. Ara bé, quina ha estat l'efectivitat d'aquestes actuacions? Han aconseguit l'objectiu que perseguien? El món avança vers la sostenibilitat o segueix allunyant-se dels límits?
El primer congrés internacional de mesura de la sostenibilitat
Hi comença a haver una extensa experiència en l'ús de tècniques per mesurar la sostenibilitat a tot el món. Metodologies com la de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, models de sostenibilitat a escala europea, eines per valorar l'emissió de CO2 en l'edificació, informes com el de la sostenibilitat a l'Estat espanyol, que cada any edita l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE)...
No obstant, fins ara no s'ha discutit obertament l'eficàcia d'aquestes eines per mesurar la sostenibilitat o per avaluar l'èxit de les polítiques públiques.
Per això, la Càtedra UNESCO per a la sostenibilitat, de la Universitat Politècnica de Catalunya, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l'OSE, han organitzat el I Congrés Internacional de Mesura i Modelització de la Sostenibilitat, que tindrà lloc a Terrassa els propers 16 i 17 d'aquest mes. Durant dues intenses jornades, més de 200 persones provinents de més de 30 països de tots els continents es reuniran per intercanviar experiències al voltant de la mesura de la sostenibilitat. Robert Costanza, economista conegut mundialment pels seus estudis sobre valoració econòmica dels serveis de la natura, s'encarregarà de la conferència inaugural, i la seguiran més de 100 comunicacions per part de científics i tècnics de tot el món, que presentaran els darrers avenços en la temàtica.
'Mesurar i modelitzar la sostenibilitat per decidir millor' és, segons Enric Carrera, director del congrés, la principal raó de ser de les eines que es discutiran a Terrassa. De fons, hi haurà el debat sobre el model de desenvolupament que ha de servir de referència per a les mesures de la sostenibilitat. Un debat que segurament tindrà un esperit semblant al que devia envoltar els membres de l'Acadèmia Francesa de Ciències, fa ja 215 anys.
