Territori comença a instal·lar un asfalt que redueix en 1.300 tones les emissions de CO2 amb el pla de ferms sostenibles

30/05/2022 - 16:37

El programa incorpora noves tècniques i materials que afavoreixen el reaprofitament de materials, la reducció de consum d’energia i l’increment de la durabilitat del ferm.

El Departament de la Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori ha engegat les primeres de les 12 obres que executarà enguany en el marc del Pla de ferms sostenibles per a reduir la petjada de carboni de les obres de millora en carreteres, amb un estalvi estimat de 1.300 tones de CO2 respecte dels mètodes tradicionals. Corresponen a la millora del ferm en carreteres que incorporen noves tècniques i materials més sostenibles, des del disseny, la fabricació i l’execució de les actuacions. El vicepresident Jordi Puigneró ha presentat avui el desplegament d’aquest programa, que suposarà una inversió total de 20 MEUR,  amb una visita a les obres que han començat a l’L-902 a Almacelles i Almenar (Segrià).

Durant la visita, el vicepresident ha enumerat els tres grans objectius del Departament, que sónconnectar, digitalitzar i descarbonitzar i ha assegurat queaquests eixos estan presents en totes les actuacions que fem. Com a exemple, ha posat les feines que ha visitat avui a l’L-902, explicant que amb aquesta actuació estem millorant una carretera i també estem descarbonitzant el país”.

Les obres del Pla de ferms sostenibles, que començaran durant aquesta primavera i tindran un termini d’execució de tres mesos, abastaran 116 quilòmetres de carreteres arreu de Catalunya. En aquestes actuacions es posen en pràctica diferents solucions innovadores:

 

Tram

Longitud (km)

Solució innovadora

Pressupost (euros)

N-141c. Tona-Malla

6,5

Mescles ultrafines

 

960.375

BV-2411. Begues - Avinyonet del Penedès

15

Mescles amb àrid siderúrgic

 

1.869.818

BV-1001. Calaf - Sant Guim de Freixenet

10

Mescles en fred

 

2.387.650

B-430. Sallent - Artés          

 

4

Mescles amb fibres de cel·lulosa

713.265

GI-612. El Port de la Selva - Llançà

8

Mescles en fred

 

795.944

GI-531. Sant Aniol de Finestres - les Planes d'Hostoles

8

Mescles amb vidre

 

1.343.250

GIP-6042 i GIV-6043. Peralada - Castelló d'Empúries

 

5,3

Mescles amb fibres de cel·lulosa

 

1.318.900

GI-514. Sant Julià de Ramis – Cornellà del Terri

7

Mescla altament modificada amb cautxú

 

1.329.750

L-902. Almacelles - límit amb província d'Osca

13

Mescles amb biolligants

 

1.989.999

L-310. Tàrrega - Guissona

18,5

Mescla altament modificada amb cautxú

 

4.586.202

T-710. Falset - La Vilella Baixa

5,2

Mescles amb fibres de cel·lulosa

 

1.186.799

C-12. Xerta - Rasquera

15,5

Mescla altament modificada amb cautxú

 

1.484.999

TOTAL

116

 

19.966.951

 

Materials i tècniques més sostenibles

Pel que fa a la sostenibilitat de materials i tècniques, el Pla pretén afavorir la reducció d’emissions, l’economia circular, la sostenibilitat econòmica i la sostenibilitat energètica. Així, proposa mesures com:

  • Reducció del balanç energètic: Temperatura de fabricació (ús de mescles en fred), transport i estesa del ferm. Reducció d’emissions i consum energètic, menor envelliment del betum i millora de les condicions de treball.
  • Aprofitament de productes elaborats amb materials reutilitzats o reciclats (material fresat, pols de pneumàtic, àrids siderúrgics, vidre, etc.).
  • Augment de la durabilitat i cicle de vida, i, per tant, es redueixen els consums de materials i costos.

Quant a altres aspectes innovadors, també cal remarcar que els contractes inclouen tant la redacció com l’execució de l’obra, fet que permet ajustar els terminis. Així mateix, es promou una participació col·laborativa de les empreses adjudicatàries en la presa de decisions durant el seu desenvolupament. D’altra banda, en l’avaluació de les ofertes ha disminuït el pes de l’oferta econòmica (un 25% enfront del 50% habitual) i ha augmentat el dels criteris objectivables.

Un cop s’executin els treballs, es farà seguiment de cada actuació, per tal d’avaluar les solucions aplicades i incloure’n l’ús en les obres que du a terme habitualment la Generalitat a la seva xarxa viària.

Consulta oberta al mercat i proves pilot

Aquest pla s’ha desenvolupat mitjançant una compra pública d’innovació (CPI) i s’emmarca en l’Estratègia de recerca i d’innovació per a l’especialització intel·ligent (RIS3CAT) del Govern, amb cofinançament del Programa operatiu FEDER de Catalunya.  Aquest programa vol promoure, mitjançant la compra pública d’innovació, l’aplicació de materials i tecnologies més sostenibles tant en el disseny com en la producció, construcció i manteniment de ferms per a carreteres, tot aportant nous valors afegits a la seva funcionalitat bàsica de seguretat viària. Així mateix, introdueix altres aspectes innovadors en la participació i implicació de les empreses adjudicatàries.

Aquest procés de compra pública d’innovació va comptar amb una primera fase, que va consistir en una consulta oberta al mercat. Fruit d’aquesta consulta, es van presentar fins a unes 200 propostes per incorporar tecnologies sostenibles als ferms de les carreteres catalanes, tot copsant les característiques tècniques i la qualitat de les solucions proposades pel mercat i recollint comentaris i suggeriments que van servir l’òrgan de contractació per a definir les licitacions.

Així mateix, com a prova pilot, es van dur a terme dues obres de millora, amb una inversió total de 2,7 MEUR: a la B-224, entre Capellades i Piera (Anoia i a la carretera TP-7013, entre Alforja i la Selva del Camp (Baix Camp). Aquestes primeres experiències, que van comportar l’estesa de mescles semicalentes, van representar una reducció d’emissions de gasos amb efecte hivernacle del 25%, en el cas de la B-224, i del 27% en el de la TP-7013 i un estalvi de 26,5 tones de CO2 equivalent i de 17,4 tones, respecte de l’estesa d’un ferm convencional.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Entrevista
Javier Martín Vide, climatòleg

Javier Martín Vide és climatòleg i catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona (UB).

Entrevista
Maria del Carmen Llassat, catedràtica de Física de l'Atmosfera

Maria del Carmen Llassat és catedràtica de Física de l'Atmosfera al Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB).

Entrevista
Brenda Saavedra, ambientòloga

Brenda Saavedra és tècnica de Direcció de Serveis Ambientals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Butlletí