Font: El Món Planeta
Cercs, Fígols i Vallcebre i el Consell Comarcal volen corregir l'impacte del turisme i augmentar el nivell de protecció. Podria ocupar unes 40.000 hectàrees i inclouria bona part dels seus termes municipals on hi viuen espècies protegides com el gall fer i el trencalòs.
Els ajuntaments de Cercs, Fígols i Vallcebre i el Consell Comarcal del Berguedà demanen la creació d'un parc natural a l'Alt Berguedà. Podria ocupar unes 40.000 hectàrees i inclouria bona part dels seus termes municipals on hi viuen espècies protegides com el gall fer i el trencalòs. Afirmen que és "preocupant" la "pressió antròpica", sobretot per la promoció turística de la zona. Aquest document es va signar el dia 5 de febrer, però no s'ha fet públic fins ara per no interferir en el procés electoral del 14-F. El text es farà arribar a la Diputació de Barcelona perquè valori la proposta.
El futur parc natural que proposen a l'Alt Berguedà aplegaria part del PEIN Rasos de Peguera-Serra d'Ensija catalogat com a Espai d'Interès Natural, Xarxa Natura 2000, amb Zones Especials de Conservació (ZEC) i Zones Especials de Protecció per a les Aus (ZEPA) declarades com espai protegit el 1987. Podria arribar aplegar una important biodiversitat amb espècies com el gall fer, el trencalòs, quiròpters o amb patrimoni paleontològic com els jaciments de Fumanya, espais geològics catalogats i una important riquesa natural amb boscos de pi negre amb neret, entre d'altres.
Remarquen que la "pressió antròpica que pateix avui és preocupant, i va en augment a causa de la promoció social i econòmica de la comarca, encarada al turisme de natura". Un fet que els porta a impulsar una major figura de protecció a la zona. D'altra banda, també subratllen que el Berguedà, juntament amb l'Anoia, és l'única comarca de la província de Barcelona que no té dins el seu territori un parc natural.
Més protecció de les zones naturals
Segons els impulsors, la creació del parc té diferents objectius. D'una banda, buscar figures de major protecció que les actuals per evitar que la "progressiva massificació" que pateixen determinades zones naturals de la comarca acabin malmeses. A més, permetrà el seu desenvolupament amb l'extensió i consolidació de diferents pràctiques que actualment estan en regressió, com la neteja de bosc amb ramaderia en l'àmbit extensiu, "donant qualitat als productes i generant ocupació en un territori amb un elevat índex de despoblament".
Aquesta figura de protecció també permetria regular l'accés al medi natural. Igualment suposaria una via de desenvolupament econòmic i també permetria als ajuntaments rebre ingressos per formar-ne part i implementar polítiques de protecció i de desenvolupament econòmic local.