Tret de sortida del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya

12/07/2022 - 15:12

L’IDAPA, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya i la Universitat de Lleida organitzen el Congrés, que se celebrarà aquest octubre i comptarà amb 3 seus, el Pont de Suert, Amposta i Igualada. Al web transhumancia.com es pot consultar el programa, fer les inscripcions i presentar comunicacions.

Donar més visibilitat als reptes de la ramaderia extensiva, incorporant la perspectiva de gènere i l’impacte del context de crisi climàtica i energètica és una de les novetats de la segona edició del Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, que se celebrarà aquest octubre al Pont de Suert, Amposta i Igualada. L’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya i la Universitat de Lleida organitzen aquestes jornades, de les quals ja estan obertes les inscripcions, que són gratuïtes, al web del Congrés. També s’hi pot consultar el programa de l’esdeveniment i presentar els resums de les comunicacions.

Aquesta segona edició del Congrés sorgeix de la inquietud sobre la situació actual del sector i de la voluntat de continuïtat després de l'èxit i l’acollida que va tenir la primera edició, l’any 2016. Manté com a principal objectiu posar en valor la transhumància i la xarxa de camins ramaders de Catalunya i esdevé un fòrum per a recollir i difondre informació, intercanviar experiències i aprofundir en la recerca multidisciplinar. El Congrés vol també sensibilitzar la societat sobre la importància de preservar aquestes activitats, que garanteixen l’equilibri territorial, el manteniment dels paisatges agrícoles, la continuïtat de les economies rurals i la protecció de la biodiversitat.

 

Jornades transhumants

Les jornades tindran tres seus i seran transhumants: del 6 al 8 d’octubre, es desenvoluparan al Pont de Suert, del 13 al 15, a Amposta i del 27 al 29, a Igualada. Així, l'esdeveniment s'articularà al voltant de 3 sessions presencials de tres dies de durada cada una. Cada sessió estarà centrada en un eix d’actuació:

  • Des(xifrant) la ramaderia extensiva: reptes i estratègies de futur. Alguns dels temes que es tractaran són: la situació de la ramaderia extensiva actual en xifres; la distinció entre els models ramaders (industrial i extensiu); l'impacte de la nova PAC en les pràctiques ramaderes extensives; i els reptes de futur del sector --relleu generacional, accés a la terra, igualtat de gènere, comercialització i distinció del producte.
  • Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial. Es presentaran projectes que estableixen un diàleg entre la recerca present i passada sobre la transhumància i la ramaderia extensiva. Així mateix, es tractarà sobre la transferència de coneixement científic sobre aquesta temàtica a diversos àmbits de la societat i sobre la valorització d'aquesta pràctica a través de la divulgació.
  • Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals. S’analitzaran aspectes com la situació de les pràctiques transhumants i transterminants a Catalunya; les previsions davant del canvi climàtic i la crisi energètica; les infraestructures de les xarxes transhumants; els equipament associats; els projectes de valorització i recuperació; i el marc legal.

 

Relacionats

Notícia

Arrenca el procés participatiu, obert a tota la ciutadania, per a l’elaboració de l’Agenda Estratègica del Pirineu amb horitzó 2030. L’Agenda, impulsada per la Vicepresidència del Govern, serà el full de ruta per orientar el desenvolupament de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, Solsonès, Berguedà i Ripollès, prioritzant la dinamització econòmica, la sostenibilitat i l’arrelament de la ciutadania.

Opinió

El Vallès és una realitat ambiental, territorial i orgànica que no entén de divisions i segregacions administratives. Té una singularitat poc comuna. No és cap pati del darrere.

Reportatge

El model alimentari actual és responsable del 21-37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Però aquest sistema dominat per les grans indústries i per un sistema alimentari globalitzat, ens genera també –i de ben segur que ens generarà- conflictes socioambientals arreu del territori. Quins son aquests focs? En aquest reportatge n’analitzem alguns.

Butlletí