[UCE 2007] Davant el canvi climàtic sorgeix la pregunta: continuïtat o ruptura

La publicació del IV Informe de l'IPCC i especialment de l'Informe Stern han provocat que el canvi climàtic hagi esdevingut una evidència, fins i tot, per aquells sectors polítics i econòmics que els darrers anys ho havien intentat negar. El consens respecte la seva existència, no es manté en la definició d'un model energètic, que permeti a la societat mantenir uns nivells de benestar digne i sostenible a llarg termini. El model continuista L'anomenat 'bloc dominant' impulsa segons Jordi Bartrolí, investigador de la UAB que actualment treballa en l'aprofitament energètic i químic de la biomassa, l'anomenat model Bussiness as Usual (BAU), és a dir, continuar amb l'actual situació. La principal característica d'aquest escenari seria mantenir el creixement sostingut del consum energètic. Per tal d'abastir aquesta demanda creixent, caldria donar un segon impuls a l'energia nuclear, utilitzar les fonts renovables com a complement, i esgotar les reserves de petroli i especialment de carbó. Ara bé, per tal d'utilitzar el petroli i el carbó caldria neutralitzar els efectes de la seva combustió. Es tracta, de desenvolupar el denominat 'segrest de carboni', és a dir, emmagatzemar el CO2 que es genera en les grans plantes energètiques o industrials. Es tracta d'un procés relativament senzill, però amb el problema de localitzar emplaçaments per injectar-hi el gas. Actualment, una de les solucions que sembla més factible és utilitzar els antics jaciments de gas natural. D'altra banda, també es pot reaprofitar en processos industrials, tal i com succeeix amb una coneguda empresa nord-americana de refrescos. Tanmateix, tant en el cas de l'urani com en els combustibles fòssils, els problemes referits a l'esgotament dels recursos i a la dependència dels països extractors continuaria. En aquest sentit, les dues esperances de futur serien desenvolupar un vector energètic net -l'hidrogen- i especialment una font energètica inesgotable com la fusió. Jordi Bartrolí, denomina la fusió com 'l'energia d'aquí a 25 anys' ja que des de mitjans de s. XX es promet que estarà llesta al cap d'un quart de segle i a la pràctica no es produeixen avenços significatius. Revolució energètica El segon gran escenari, és aquell que prescindeix de la nuclear com a energia de transició i tendeix a disminuir el consum de combustibles fòssils per permetre una concentració de CO2 a l'atmosfera 'tolerable'. El gran eix d'aquest canvi passaria per marcar-se objectius de decreixement i caldria acompanyar-ho amb mesures de fiscalitat ecològica. D'altra banda, el mix energètic es basaria en la utilització de totes les fonts renovables possibles. Per Bartrolí, les claus d'aquest escenari sostenibilista estarien en basar el consum en fonts locals renovables i en la utilització de tecnologies eficients i netes al servei de les comunitats. Recentment l'associació Eurosolar va presentar un estudi per assolir una electricitat 100% renovable a Catalunya (més informació aquí). El seu president, Josep Puig, va manifestar a Prada la seva perplexitat per la manca de resposta a l'informe per part de les institucions catalanes. 'És molt psimtomàtic que la comparació entre els plans energètics de CiU (2002) i del tripartit (2006) ens mostren que pràcticament no hi ha diferències'. Puig també critica 'el retard de tres dècades' en l'actuació per assolir un nou model energètic. En aquest sentit, recorda que ja el 1977 es van publicar dos treballs a Suècia i al Regne Unit, mentre que al nostre país el 1982 es va presentar l'estudi L'autonomia energètica de Catalunya, una opció possible. En canvi, després de la Transició no es va replantejar el desenvolupament de les centrals nuclears, una decisió imposada pel franquisme segons Puig. D'altra banda, respecte al consum de combustibles fòssils lamenta 'que la societat no s'escandalitzi amb el malbaratament de petroli que realitzem al produir electricitat amb centrals de cicle combinat (rendiment entre el 60 i el 70%) i especialment amb tèrmiques convencionals, en les que es perd el 70% de l'energia primària.' Aquest nou escenari per tal que fos factible requeriria una sèrie de mesures polítiques. En destaca la redacció d'un Pla d'usos per a la instal'lació dels sistemes de captació de fonts renovables o l'establiment d'un programa per impulsar la monitorització i la visualització del consum energètic tant a nivell domèstic, com en els sectors públics i privats. 'És el camí per avançar cap a l'alfabetització energètica, ja que actualment som analfabets, i ho som ja que d'aquesta manera no qüestionem un sistema ineficient i condemnat al fracàs'. Però també cada ciutadà ha de tenir segons Josep Puig uns drets i unes responsabilitats. Per exemple, saber d'on procedeix l'electricitat o la calefacció que consumim així com tenir un marc que ens permeti generar l'energia per a autoconsum. Com a deures, apunta la necessitat d'autolimitar-se en el consum i d'utilitzar les tecnologies més eficients. Què en fem dels nostres boscos? L'estudi d'Eurosolar pretén que el consum elèctric de Catalunya es basi en l'energia eòlica -terrestre i marina- (66%) i solar fotovoltaica i termoelèctrica (28%). En canvi, l'aprofitament de la biomassa és poc significatiu, tan sols un 3%. Precisament, aquesta qüestió va ser una de les protagonistes al curs celebrat a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). I és que tal com afirma el geògraf Martí Boada, una hectàrea de bosc 'produeix' anualment 10 Tm de biomassa i això provoca, entre altres efectes que el risc del 'gran incendi' cada vegada sigui major. A banda de les conseqüències ecològiques, paisatgístics, econòmiques i socials, un incendi de gran magnitud suposa un alliberament d'energia, de gasos d'efecte hivernacles i de partícules en suspensió molt elevat. Tanmateix, la transformació de la biomassa ens permet obtenir els principals vectors energètics: calor, electricitat i carburants per al transport. Tot i això, el debat mediàtic a l'entorn del biodièsel i l'etanol han associat els biocombustibles amb els possibles efectes negatius en els mercats alimentaris. Ara bé, les plantacions o cultius energètics són només un dels possibles orígens de l'aprofitament de la biomassa; també poden ser d'origen natural (boscos i camps abandonats) i de residus: forestals, agrícoles, industrials, purins, fangs de depuradora... Els avantatges d'aprofitar la biomassa són principalment que no cal desenvolupar noves tecnologies, que es tracta d'una font renovable i emmagatzemable i amb un impacte ambiental menor que els seus equivalents fòssils. Tot i això, també tenen inconvenients com tenir una producció dispersa i estacional, i la necessitat de dur a terme processos de transformació. Respecte els biocarburants, l'ambientòloga Neus Puy, afirma que 'un dels punts claus és trobar una sortida al mercat per a la glicerina -subproducte de la reacció de producció del biodièsel- per tal de permetre'n la rendibilitat sense primes'. D'altra banda, a nivell tecnològic considera que cal avançar en obtenir biodièsels de segona generació, obtinguts a partir de la biomassa forestal, per tal de no produir efectes sobre el preu dels cereals.