02/04/2003 - 00:00
Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona ha netejat al laboratori superfícies tacades amb el fuel procedent del "Prestige", mitjançant una dissolució d'aigua oxigenada i una sal metàl·lica. El chapapote es desprèn en pocs minuts quan és en contacte amb la dissolució i, a més, els reactius utilitzats tenen un impacte ambiental petit o nul, segons informa el departament de comunicació de la UAB. Ara els investigadors tenen previst de manera immediata comprovar l'eficiència del procés a gran escala en una platja que tingui roques amb grans superfícies contaminades.
En el laboratori, el mètode de neteja ideat pels investigadors de la Unitat de Química Orgànica del Departament de Química de la UAB és totalment eficient. Una pedra del litoral cantàbric tacada amb el fuel del "Prestige" submergida en la dissolució utilitzada pels científics queda neta en pocs minuts sense cap necessitat d'agitar. El chapapote es desenganxa de la pedra i sura a la superfície del líquid, amb la qual cosa es pot recollir fàcilment mitjançant aspiració. El procés té lloc tant en presència de llum solar com en la foscor, però és més ràpid en el primer cas.
Com que les roques de platja no poden ser submergides en la dissolució d'aigua oxigenada, els investigadors han experimentat també la neteja de superfícies inclinades tacant de fuel la cara porosa de rajoles inclinades. Uns minuts després de ruixar les rajoles amb la dissolució reactiva, el chapapote s'infla formant bombolles i perd consistència. La porció inflada pot ser rascada i la que roman a la rajola pot ser ruixada novament en un nou cicle d'extracció.
L'estudi s'ha dut a terme al llarg d'aquest mes de gener amb chapapote i pedres portades de Llanes (Astúries). El professor del Departament de Química de la UAB José Luis Bourdelande havia contactat el passat mes de desembre amb l'alcalde d'aquesta localitat per tal d'oferir el seu ajut en la cerca d'alguna solució que permetés netejar les roques tacades a una velocitat superior a la del deteriorament natural, que pot trigar diversos anys.
El treball de laboratori ha estat realitzat pels estudiants de doctorat Raúl Herance i Úrsula Balduzzi i ha estat dirigit pel doctor José Luis Bourdelande, amb la col·laboració del doctor Jordi Marquet, professor del mateix departament.
