Un estudi de la UAB detecta plutoni radioactiu al plàncton de Palomares

Investigadors del Departament de Física i de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB han detectat concentracions de plutoni i d'americi radioactius en el plàncton de la costa de Palomares, amb una activitat unes 5 vegades més elevada que la mitjana d'altres mostres de la Mediterrània. És tracta de la contaminació residual de l'accident aeri que va tenir lloc el 17 de gener de 1966 en col·lisionar dos avions militars nordamericans, encara que els nivells de radioactivitat estan dins els marges de seguretat. Per mitjà del plàncton, els elements radioactius de medi marí poden passar a la cadena d'alimentació humana a través del consum de productes marins. Amb la intenció d'estudiar aquesta transferència, els científics han determinat les concentracions dels radioelements plutoni (Pu-239,240) i americi (Am-241) en mostres de plàncton de diferents zones del Mediterrani nord-occidental. En concret, els investigadors han comparat mostres del golf de Vera (a la zona de Palomares, Almeria), de la platja de Garrucha (Almeria), de Mallorca, del Golf de Sant Jordi (Baix Ebre), de la costa de Barcelona i del Golf de Lió (França). Els resultats de la recerca han fet palès que plàncton de la costa de Palomares, obtingut a 50 metres de fondària, conté plutoni i americi radioactius amb una activitat fins a 5 vegades més elevada que la mitjana de les altres mostres estudiades. Així, mentre la mitjana de radioactivitat present en el plàncton al Mediterrani occidental es situa entorn les 452 unitats (milibécquerels per quilogram de plàncton assecat), a Palomares aquesta xifra arriba a les 2046 unitats. Es tracta d'una xifra dins els marges de seguretat que recomana l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, però recorda que la zona no està exempta de contaminació residual procedent de l'accident que va tenir lloc el 17 de gener de 1966, quan un bombarder B-52 carregat amb 4 bombes nuclears i l'avió que l'abastia de fuel, ambdós dels EUA, van col·lisionar en ple vol. Altres fonts dels elements radioactius presents, en quantitats molt petites, en el plàncton del Mediterrani, són les restes de les proves nuclears que es van practicar entre 1952 i 1963 arreu del món, els residus provinents d'instal·lacions nuclears així com l'accident de Txernòbil de 1986. Aquestes activitats han anat introduint elements radioactius en el medi marí que, explicat de forma simple, s'han transferit al fitoplàncton (plàncton vegetal), d'aquest al zooplàncton (plàncton animal), i d'aquest a alguns dels productes marins que consumim. Per això, és important mantenir un control dels nivells d'activitat radiològica del plàncton per tal de garantir de forma global la seguretat alimentària dels productes marins. La recerca, dirigida pel professor de la UAB, Joan Albert Sánchez Cabeza, i en la que han participat investigadors de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona i dos centres de recerca d'Irlanda i dels Estats Units, ha estat publicada a la revista the Sience of the Total Environment.