Font: Menorca Reserva de la Biosfera
El document de la Universitat de les Illes Balears considera "especialment greus" els impactes en les regions mediterrànies si la temperatura global sobrepassa els 2°C, per la qual cosa urgeix a complir els compromisos adquirits a Europa i Balears contemplant "tots els objectius de desenvolupament sostenible"
“El que hi ha en joc no és un ecosistema particular, ni cap altre bé concret, és tot un conjunt d'ecosistemes i béns que proveeixen a la societat de serveis indispensables per a tenir una bona qualitat de vida". Així de contundent es mostra en les seves conclusions, referint-se a la situació global, l'estudi "El canvi climàtic a Menorca. Sobre els canvis observats i previstos, els impactes, i la necessitat d'emprendre la transició energètica", un estudi realitzat pel Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears (UIB) que parteix d'indicadors globals i insulars sobre gasos d'efecte d'hivernacle (GEH) i augments de temperatura per elaborar una detallada anàlisi sobre l'impacte observat fins ara i el previst a les illes Balears i a Menorca a mesura que avanci el canvi climàtic.
L'objectiu principal de l'informe és, per això, i mitjançant aquests indicadors i analitzant els compromisos adquirits en l'àmbit europeu i insular, valorar la necessitat i la urgència d'emprendre una transició energètica a Menorca. La conclusió és clara: "Si el primer objectiu d'aquest informe era valorar la necessitat d'emprendre una veritable transició energètica, la primera conclusió no és altra que avalar completament aquesta necessitat". L'estudi considera aquesta necessitat d'interès general, així com molt important poder demostrar que és possible realitzar aquesta transició energètica de forma "intel·ligent i conseqüent amb els objectius de desenvolupament sostenible" a Menorca.
En relació a la celeritat d'aquesta necessitat, l'estudi s'expressa en termes d'"urgència climàtica" per valorar la pressa amb què haurien de complir-se els compromisos adquirits en matèria de reducció d'emissions de GEH i transició energètica, que a nivell europeu es tradueixen a aconseguir per 2030 una reducció del 40% de les emissions de GEH, una penetració del 32% de generació energètica renovable, i una millora del 32,5% en l'eficiència energètica, i zero emissions netes per al 2050. En una línia molt similar s'estableixen els objectius marcats per la Llei del canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears aprovada el passat 12 de febrer pel Parlament balear.
L'ús d'aquest terme es justifica en l'estudi amb la següent advertència: "fins i tot en el cas que tots els estats del món fessin seus els compromisos que s'ha marcat la Unió Europea a dia d'avui, no bastaria per contenir l'augment de temperatura global per davall del llindar dels 1,5°". I continua: "els canvis que es poden esperar si la temperatura sobrepassa el llindar dels 2?°C, i els impactes que se'n deriven, seran especialment greus a les regions mediterrànies".
Però la urgència de realitzar una transició energètica que aconsegueixi pal·liar els pitjors efectes sobre el nostre planeta no implica, diu l'estudi, que no s'hagi de fer una "reflexió profunda" sobre com fer-la efectiva. Per això, l'estudi realitza en les seves conclusions tot un seguit de consideracions sobre com hauria d'escometre aquesta transició energètica d'acord amb les possibles conseqüències de les diferents formes d'actuació. Els tres punts desenvolupats són els següents:
- La transició energètica no ha de suposar únicament la substitució d'unes fonts d'energia per altres, sinó contemplar tots els objectius de desenvolupament sostenible: la reducció de la demanda energètica i l'articulació de polítiques en conseqüència en àmbits com l'urbanisme, la producció i el consum, la gestió dels recursos hídrics, la gestió dels residus o el turisme.
- Cal protegir i potenciar els sistemes naturals que capturen el carboni atmosfèric, com els boscos o les praderies de posidònia, atès que aquests sistemes estan contribuint de manera substancial a la mitigació del canvi climàtic.
- En el cas de Menorca, i a més de la contenció de la demanda i la protecció dels sistemes naturals, la transició energètica s'ha de basar en l'electrificació del transport i en la generació d'electricitat a partir de fonts renovables.
En relació a aquest últim punt, i concretament parlant sobre la possibilitat de generar l'electricitat en la mateixa illa, l'estudi exposa diversos arguments a favor d'aquesta possibilitat, entre ells la corresponsabilitat, la sobirania i seguretat energètiques, a més dels beneficis que el nou sector pogués tenir sobre el mercat de treball a l'illa. I destaca la importància que aquesta penetració de renovables en el territori passi en part per l'autoconsum, atès l'estalvi que això podria suposar quant a ocupació de territori insular.
La instal·lació de renovables sobre el territori, considera l'estudi, pot tenir alguns costos o impactes associats, ja que "poques activitats humanes tenen cost zero", enumerant aquests possibles costos com el de consum de matèries primeres, despeses energètiques i costos ambientals i paisatgístics. Després d'abordar cada un d'aquests possibles impactes i la forma en què podrien ser minimitzats, els autors de l'estudi remarquen que "a l'hora de fer una valoració dels impactes, cal comparar-los amb els que tindrà el canvi climàtic tant sobre el paisatge com sobre els ecosistemes si no es limita de manera suficient l'escalfament global". En tot cas, conclou, "contrapesar els punts a favor i els punts en contra de cara a la presa de decisions és una tasca que ha de fer tant la ciutadania com el poder polític en què aquesta té delegades les competències corresponents".
L’estudi es pot consultar de forma íntegra en el següent enllaç:
ESTUDI COMPLET
