03/12/2004 - 00:00
Els investigadors Ruediger Kuehr i Eric Williams han investigat el que hi ha rera la imatge prestesament impol·luta i sofisticada dels ordinadors personals. El que hi han trobat és una autèntica amenaça al medi, a menys que productors i consumidors es posin d'acord per allargar la vida útil d'aquestes màquines. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi -del qual trobareu més informació en aquesta adreça- i que ha servit al Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides per subratllar aquesta contaminació més difícil de veure, però realment problemàtica.
Per fabricar un ordinador calen 240 quilos de matèries primeres fòssils (derivats del petroli, com el plàstic), unes deu vegades el seu pes, 22 quilos de productes químics i 1.500 litres d'aigua. Tot plegat per obtenir un objecte de complex reciclatge: un 30 per cent dels components no es reciclen i per fer el tractament de la resta cal fer servir tractaments àcids molt agressius. El que és preocupant, en aquest sentit, és que cada any es venen 130 milions d'equips i que cada any aquesta xifra augmenta un 10%.
La normativa europea exigeix el reciclatge del 70% dels materials que formen l'ordinador. Un fet positiu a mitges, atès els nocius tractaments per fer part d'aquest reciclatge i que, a la pràctica, molts dels equips acaben llençats en abocadors sense control, al tercer món.
Com en tants altres àmbits, es constata de nou que és més efectiu reduir i reutilitzar, que no pas reciclar. Una de les solucions proposades, és actualitzar les màquines, enlloc de tornar-les a vendre, de bell nou.
L'estudi, que du per títol 'Computers and the environment: understanding and managins their impacts', es va presentar fa uns dies a Nova York.
