Un estudi de mobilitat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac proposa ampliar el transport públic i restringir les zones d’aparcament

Font: DIBA

06/04/2021 - 10:59

Un estudi de mobilitat en l’àmbit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac proposa mesures per millorar l’accessibilitat al parc de forma més sostenible. Així, una de les principals propostes que hi ha és ampliar el transport públic incrementant els serveis de línies com el Bus Parc i restringir les zones d’aparcament a l’interior de l’espai natural.

L’estudi ha estat encarregat per la Diputació de Barcelona per poder donar resposta a problemes com la gran afluència de visitants en vehicle privat i la sobredemanda d’alguns aparcaments dins l’àmbit del parc natural.

El treball, elaborat per una empresa consultora, ofereix dotze propostes d’actuació per donar resposta a la Taula de mobilitat del Parc integrada per les diferents administracions del territori  i les empreses de transport que hi operen. El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac comprèn un total de 12 municipis distribuïts entre el Vallès Occidental, el Bages i el Moianès.

Entre les conclusions del treball s’apunta que la mobilitat al voltant del Parc és, majoritàriament, en vehicle privat i que els pobles situats dins l’espai natural tenen importants dèficits en transport públic. També s’assenyala que la concentració de gran part de la demanda en uns punts molt concrets provoca problemes mediambientals, especialment en l’erosió del sòl, a més d’afectar en la mobilitat interna, amb aparcaments irregulars i sobresaturats que en alguns casos provoquen conflictes amb el veïnat. 

Alta freqüentació al sector central del Parc natural

El sector central del Parc és la zona més freqüentada, especialment en indrets com la Mola, el coll d’Estenalles i el Montcau, que concentren un 66 % del total de visitants del Parc, mentre que els sectors oriental i occidental reben un 21 % i un 13 % dels visitants respectivament.

Així, segons el comptatge, durant l’any 2019, al cim de la Mola van pujar-hi 167.000 persones, de les quals el 86 % ho va fer per l’Hort dels Monjos i el 14 % pels Òbits. Pel que fa al Montcau, aquest mateix any van pujar-hi prop de 40.000 persones, el 52 % de les quals ho feren pel coll d’Eres i el 48 % restant per coll d’Estella. La major part dels visitants, concretament el 30 %, provenien de Barcelona i de la seva àrea metropolitana, el 24 % ho feien des de Terrassa, el 15 % de Sabadell, i un 3 % de municipis del Vallès Occidental, detectant-se també un nombre creixent de persones provinents d’altres països.

Més oferta de transport públic

L’informe destaca la manca de servei de transport públic en autobús als municipis petits i mitjans del Parc, pel que proposa una millora de la cobertura territorial i horària de les línies que actualment hi circulen. Aquest dèficit de transports públics per accedir al parc incentiva l’ús del vehicle privat generant problemes de saturació dels aparcaments i també de l’erosió de l’espai en deixar els vehicles estacionats en zones no preparades.

També es destaca el servei del Bus parc, iniciat el 2001, integrat en la línia regular M-11 de Terrassa a Coll d’Estenalles i Mura, que només funciona en dies molt determinats, com són caps de setmana i festius. Tot i això, al Parc també funcionen la M12 de Terrassa a Rellinars i Castellbell i el Vilar i la C3 de Sabadell a Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall. Les tres línies connecten amb estacions de ferrocarril de Sabadell o Terrassa, amb uns temps d’espera bons.

La proposta de l’estudi és ampliar el servei del Bus Parc els dies feiners amb, almenys, dues expedicions al dia. Així mateix, proposa modificar l’horari els caps de setmana i festius per afegir-hi una expedició al vespre, com a mínim a l’estiu, ja que l’últim autobús actualment surt sobre les 17 h.

L’estudi apunta que cal incrementar també la cobertura horària i territorial de la línia M12 i ampliar el servei els caps de setmana i festius; així com ampliar l’actual itinerari de dies feiners els caps de setmana i festius, afegint les parades de Sant Vicenç de Castellet i el Pont de Vilomara-Rocafort. Pel que fa a la C3, proposa ampliar el recorregut de la línia fins a Monistrol de Calders, incrementar el nombre d’expedicions els caps de setmana i festius, a més de crear una línia de la C3 que surti des de Terrassa els caps de setmana i festius. 

El treball conclou que caldria impulsar el servei de transport a demanda per a les zones de baixa densitat. El servei es basaria a partir d’un estudi detallat sobre les necessitats d’implantació i la demanda existent en aquells municipis amb menys dotació i necessitat de transport públic.

Eixos principals i aparcaments

Pel que fa a la xarxa viària, l’estudi destaca l’existència de tres eixos principals, la B-122, BV-1221 i B-124, que penetren dins del Parc i el travessen en direcció nord-sud, però no hi ha cap eix horitzontal que permeti el desplaçament est-oest. També assenyala que els dies de major afluència de visitants es detecten indisciplines d’estacionament a l’entorn de la carretera BV-1221 i que el nombre de vehicles mal aparcats pot superar les 500 places. Aquesta mala praxi en l’aparcament i la sobrefreqüentació de visitants genera problemes per a la seguretat viària i dels vianants així com problemes de circulació, provocant una mala experiència per al visitant i un impacte ambiental important en zones d’alt interès ecològic i paisatgístic.

En aquesta línia, el treball destaca com a objectiu clau habilitar aparcaments dissuasius de forma estratègica a zones perifèriques del parc així com instal·lar panells d’informació variable sobre l’ocupació dels aparcaments més saturats. En aquest sentit proposa instal·lar panells informatius prop de l’aparcament situat a la carretera de Matadepera i a l’altura de la plaça Antoni Escudé  de Terrassa. En funció de la demanda, es proposa poder-ne instal·lar a altres carreteres d’accés al Parc Natural.

Finalment, l’estudi recomana restringir comportaments del vehicle privat que van en contra l’interès general impulsant una estratègia que advoqui per reduir l’ús del vehicle privat i la contaminació associada i fer restriccions de l’aparcament als punts on es detecten indisciplines, especialment a la carretera BV-1221, amb senyalització vertical i horitzontal de prohibició.

En el treball també es proposa fomentar el vehicle compartit així com la reserva de places d’estacionament en aquells aparcaments més saturats del Parc, per fomentar que els visitants hi puguin accedir amb vehicles diferents i fer-ho de forma més sostenible ambientalment.

Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) números 3 “Salut i benestar”, 11 “Ciutats i comunitats sostenibles” i 15 “Vida terrestre”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.


 

Categories: 

Relacionats

Opinió

El model de tren que proposem és el tren-tram, un ferrocarril que a l’entrar en els pobles i ciutats es converteix en un tramvia i fora d’elles circula com un ferrocarril, el mode de transport que pot garantir l’exercici en majúscules del dret a la mobilitat a la Costa Brava.

Article

Aquelles persones que reciclin i participin en el programa RECICLOS poden aportar els seus punts al projecte col·laboratiu que permetrà instal·lar aparcaments de bicicletes a l’entrada dels centres educatius de Canovelles.

Notícia

L'Ajuntament habilitarà un magatzem per a què les mercaderies més petites es puguin repartir al centre amb bicicletes de càrrega

Butlletí