L’impacte de la població turística en la generació de residus és un dels 28 indicadors analitzats
El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, el director general de Residus i Educació Ambiental, Sebastià Sansó, i la directora de Rezero–Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, Rosa Garcia, han presentat el primer informe «Illes Balears cap al residu zero. Situació actual i indicadors per a la transició 2019».
Mir ha destacat que es tracta d’un treball pioner que aporta una visió conjunta i transversal del model productiu i de consum a les Illes Balears. L’informe, que compta amb el suport de la Conselleria de Medi Ambient i Territori i la Fundació Marilles, conté un nou marc d’anàlisi amb vint-i-vuit indicadors que permeten valorar la situació de l’arxipèlag seguint aspectes estratègics per avançar cap al residu zero.
En general, cada balear produeix una mitjana de 763,5 quilos de residus per any. D’aquests, 629 quilos van directament al contenidor de resta, una situació que no ha canviat en cinc anys.
Només 12 dels 67 municipis balears superen el 60 % de recollida selectiva amb sistemes d'individualització, com el porta a porta o el pagament per generació. Aquests municipis també són els únics que no superen els 120 kg de fracció resta per habitant i any (la mitjana balear és de 629 quilos de fracció resta per habitant i any).
L’estudi valora també l’impacte de la població turística sobre la producció i recollida selectiva. En aquest sentit, la diferència entre el mes de màxima generació (agost) i el de mínima generació (gener o desembre) és notable. Hi ha un increment de residus d’un 161 % a Eivissa i Formentera, del 154 % a Menorca i del 35 % a Mallorca, que arriba a l’índex de generació de residus més elevat de l’Estat espanyol. Això se suma al fet que l’índex de recollida selectiva també disminueix entre un 4-6 % durant els mesos d’estiu a les illes de Mallorca, Eivissa i Mallorca.
L’estudi presenta propostes perquè les Illes Balears prenguin el camí cap al residu zero, entre les quals destaquen les següents:
- La implantació correcta de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, on hi ha mesures com les prohibicions de productes d’un sol ús i productes de curta durada, com la vaixella i les bosses de plàstic, l’obligació de servir aigua de xarxa a bars i restaurants, l’aplicació del sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos de begudes i la implantació del cànon de residus.
- Una nova política municipal de gestió preventiva on es prioritzi la recollida de la fracció orgànica, la recollida amb sistemes com el porta a porta i el pagament per generació i els acords amb el sector productiu i de restauració per a la reducció del malbaratament alimentari, entre d’altres.
- L’impuls d’una política d’R+D+I en prevenció de residus.
- La promoció de campanyes generalitzades d’educació ambiental.
La directora de Rezero, Rosa Garcia, ha reclamat «deixar de culpar la ciutadania i que cada sector assumeixi la seva responsabilitat. Els fabricants han de cobrir el 100 % dels costs associats a la gestió dels seus productes quan aquests esdevenen residus. La nova llei balear de residus i sòls contaminats pot ajudar a fer-hi front, perquè ara és urgent transitar de forma ràpida i decidida cap a una societat que no hipotequi el futur i que tingui una visió justa de responsabilitats tenint en compte els recursos del planeta».
