26/06/2007 - 00:00
Un estudi mostra la viabilitat d'assolir que el 100% de l'electricitat a Catalunya es generi a partir de fonts renovables. Aquesta fita es podria aconseguir entre el 2035 i el 2045 amb un 60% de la demanda obtinguda a partir de la força del vent.
L'estudi Catalunya Solar, el camí cap a un sistema 100% renovable a Catalunya s'emmarca en la campanya 'Jo sóc la solució' que impulsa la Fundació Terra i que té per objectiu la sensibilització del paper de totes les persones en el combat contra el canvi climàtic. 'En aquest context, vam veure molt interessant explorar escenaris de futur que permetessin marcar la via per realitzar una transició cap a les energies renovables' destaca Marta Pahisa, tècnica de la Fundació. L'estudi coordinat per Josep Puig, vicepresident de l'European Association for Renewable Energies (Eurosolar) ha estat elaborat per investigadors del World Council for Renewable Energies (WCRE) i de l'Institute for Sustainable Solutions and Innovations (ISuSI) i ha comptat amb la col·laboració de l'associació catalana Ecoserveis. Per Pep Puig, doctor en enginyeria industrial, l'estudi 'pretén donar una visió que trenca amb els esquemes clàssics i amb el dogma de fe que afirma que no es pot viure només de les renovables'.
La presentació de l'estudi ha coincidit amb la inauguració a l'Espai Cultural Caja Madrid de l'exposició La força del vent. 25 anys d'energia eòlica a Catalunya, realitzada per l'associació EolicCat i l'Institut Català de l'Energia (ICAEN). El repàs de l'evolució de l'energia eòlica al nostre país es podrà visitar fins el proper 15 de juliol.
Objectius de reducció del consum elèctric
L'objectiu d'assolir un sistema elèctric 100% renovable no serà fàcil. Actualment, la xifra se situa al voltant del 13%, malgrat que més del 80% és hidroelèctrica. A banda, les tendències actuals de consum no són positives ja que augmenta la intensitat energètica, és a dir, la quantitat d'energia necessària per a produir una unitat de PIB. En aquest sentit, els supòsits de l'estudi aposten per un canvi radical en el consum: assolir el 2025 el mateix nivell de demanda que el 1993 i pel 2050 la meitat de la de 2003. Per assolir aquesta fita 'entesa en el marc del nou paradigma del decreixement- cal augmentar de manera molt substancial l'eficiència tant en la producció com en el consum final. Un exemple que posen els autors és la necessitat de tancar les centrals tèrmiques convencionals que 'tenen eficiències impròpies del segle XXI, al voltant del 30%'. L'aposta alternativa serien les centrals de cogeneració que actualment permeten assolir eficiències del 90% d'electricitat i calor. Per tant, a banda de servir en el camí cap a obtenir una electricitat renovable són una oportunitat per generar energia tèrmica. En aquesta línia Josep Puig ha afirmat que més endavant volen avaluar la possibilitat que el conjunt de la demanda energètica 'no només l'elèctrica- es pugui satisfer amb fonts renovables.
La proposta catalana no és nova. L'ISuSI ja havia desenvolupat estudis semblants a països com el Japó o Alemanya. Al país germànic es camina cap escenaris sostenibilistes ja que recentment s'ha proposat la fita d'assolir el 40% de l'electricitat renovable. En el cas de Dinamarca, pionera en el desenvolupament de l'energia eòlica es preveu aconseguir que el 50% de l'electricitat la generi el vent. S'aposta per la instal·lació de 4000 MW de potència en parcs eòlics marins que envoltaran part de la seva costa. Per Pep Puig, aquests són dos exemples de la necessitat que la transició energètica compti amb el recolzament de mesures polítiques. En el document presentat s'enumeren tots aquells instruments que haurien de fer possible la transició energètica a Catalunya.
El cost de la transició
Qualsevol canvi de model té un cost econòmic, en aquest sentit s'ha estimat que la transició cap a una electricitat 100% renovable suposaria entre un 0,2 i un 0,3% del PIB del Principat depenent de l'escenari previst. En el primer cas s'aconseguiria assolir l'objectiu el 2035 i en la hipòtesi més conservadora caldria esperar deu anys més.
Seria molt interessant, en la línia de l'informe Stern, comparar aquestes xifres amb el cost de continuar amb l'actual model en què l'energia elèctrica prové majoritàriament de les nuclears i de combustibles fòssils. Cal dir però, que actualment quan hom paga la factura no internalitza les denominades externalitats, és a dir, que el preu de la unitat d'energia consumida no té en compte aspectes com la gestió a molt llarg termini dels residus nuclears, les mesures d'adaptació i mitigació del canvi climàtic entre altres exemples.
D'altra banda, els costos per càpita en el període 2006 ' 2050 es calcula que se situarien entre els 60 i els 80 euros per habitant depenent de l'escenari. 'Estic segur que és una inversió que la majoria de població faria per tal d'independitzar-se de l'addicció als combustibles fòssils i dels perills de l'energia nuclear' ha afirmat emfàticament Pep Puig.
El canvi s'ha de basar en l'eòlica
Eurosolar aposta per aconseguir que a meitat de segle el 60% de l'electricitat sigui eòlica. La força del vent s'hauria d'aprofitar tant a la superfície terrestre com a mar endins. Es considera que serien necessaris la construcció de 450 parcs eòlics formats per nou molins. Actualment, tan sols hi ha instal·lats 190 aerogeneradors mentre que el Pla de l'energia aprovat pel govern català en proposa 1750. Amb el treball presentat caldria pràcticament duplicar les previsions governamentals i arribar fins a 3267 molins. Per ubicar els parcs s'estima que caldrien 400 km2 fet que representa vora l'1,5% de la superfície del Principat.
D'altra banda, es considera que el 20% hauria d'obtenir-se a partir de l'energia fotovoltaica 'transformació de la radiació solar en electricitat- mentre que l'altre 20% hauria de generar-se a partir de fonts com la solar termoelèctrica 'obtenció d'electricitat a partir d'escalfar amb l'energia solar un fluid-, la biomassa, la geotèrmica i la hidroelèctrica. En el darrer cas, la més desenvolupada al nostre país, no es preveu cap augment més enllà del que contempla el Pla de l'energia.
L'estudi també simula setmanalment com caldria combinar les fonts renovables per tal de subministrar l'energia demandada. En aquest sentit les energies anomenades ajustables -biomassa, hidràulica, geotèrmica- permeten compensar els períodes amb poca radiació solar o vent.
Els parcs eòlics com a font de conflicte ciutadà
Ha estat inevitable que en la roda de premsa es qüestionés pel rebuig que certes instal·lacions 'especialment les eòliques- generen en una part de la ciutadania. Puig ha afirmat amb contundència que 'aquells que es queixen, són els urbanites que desitgen gaudir d'un paisatge inalterat els caps de setmana'. Tot i així, aposta per fórmules que compensin als municipis que produeixen excedent d'energia. També alerta de la necessitat de no repetir els errors del desenvolupament hidroelèctric al nostre país. La construcció de grans embassaments va suposar un gran impacte social, econòmic i ecològic en poblacions rurals. que va suposar construir embassaments però l'energia generada marxava del territori. Paradoxalment, a banda de no rebre beneficis per l'energia generada en moltes ocasions ni tan sols tenien electricitat.
Per la seva banda, l'associació EoliCat recorda que és necessari trencar mites sobre els aerogeneradors. Afirmen que els molins no produeixen contaminació acústica, no afecten a la migració dels ocells ni alteren el comportament dels ramats. Així mateix, asseguren que el 80% de la població s'hi mostra favorable i que en els municipis catalans amb parcs eòlics el sector turístic no s'ha vist afectat.
