29/10/2006 - 00:00
Un dels "efectes secundaris" que acompanyen el fenomen de la globalització és l'arribada de noves espècies provinents de terres llunyanes. Investigadors del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia de la UAB, encapçalats pel professor Xavier Espadaler, han estudiat l'impacte a l'arxipèlag de Madeira (Portugal) de dues espècies de formigues. Contràriametn al que es pensava fins ara, aquestes "invasores" no han afectat a les espècies de formigues autòctones.
Un dels elements importants en el canvi global és el tràfic d'espècies exòtiques. Són especialment preocupants els casos d'espècies que esdevenen, alhora, invasores. Aquestes espècies es desenvolupen constantment, augmentant la seva densitat i/o extensió en l'espai i les seves poblacions creixen tant que arriben a interferir amb les espècies locals, a vegades de manera absoluta. Això, pot ser especialment preocupant si ocupen hàbitats naturals. Cal insistir, però, en el fet que no totes les espècies exòtiques són invasores. La majoria queda limitada a hàbitats fortament humanitzats, val a dir degradats en les seves característiques naturals.
Les illes són un indret ben particular i molt sensible a les introduccions d'espècies animals o vegetals exòtiques. A l'arxipèlag de Madeira (Madeira i Porto Santo) s'hi havia descrit entre els anys 1850 i 1890, dos episodis invasius per part de dues espècies de formigues, Pheidole megacephala (formiga cap-gros) i Linepithema humile (formiga argentina).
Segons les descripcions publicades en aquells anys, interpretades per autors posteriors, aquestes dues espècies havien gairebé eliminat totes les altres formigues de Madeira. I així s'ha anat repetint, sense comprovació ulterior, com a cas paradigmàtic d'invasió que provoca extincions, en molts llibres de text i revisions sobre el tema de les invasions biològiques.
Els investigadors han reexaminat totes les referències originals, han estudiat les col·leccions clàssiques -d'aquells anys- que hi ha conservades a diferents museus i han examinat, sobre el terreny, l'abast tant de les invasions d'aquelles dues espècies exòtiques com de les extincions de les espècies locals de formigues. El resultat del treball és ben diferent del què s'havia dit, interpretat i repetit abastament. L' extensió actual de les dues espècies invasores és molt limitada en l'espai (menys del 6% de la superfície) i en els hàbitats ocupats: es troben gairebé exclusivament en llocs fortament modificats per l'activitat humana (ciutats i pobles, vies de comunicació, agricultura intensiva). A més, s'ha arribat a la conclusió que les dues espècies exòtiques tenen uns límits, probablement climàtics (els cal molta humitat), que fan que no puguin ocupar hàbitats no regats artificialment.
