Un manifest subratlla el caràcter escàs i finit del territori i reclama una 'nova cultura'

El territori com a recurs, com un bé escàs i limitat. Lluitar per la preservació d'espais amenaçats per processos d'urbanització inadequats. Demanar que les administracions públiques no es desentenguin del territori i en facin una bona gestió i planificació. Aquestes són algunes de les prioritats que contempla el 'Manifest per una nova cultura del territori' subscrit per representants dels diversos col·lectius professionals i institucions dedicats a l'urbanisme i l'ordenació del territori a Catalunya i que s'ha presentat aquest dijous 5 d'octubre a la Sala Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans, espai en el qual es va obrir un espai de debat entre els diversos professionals i assistents. Un manifest subscribible però incomplet Una de les principals conclusions del debat va ser que cal apostar per una 'bona' cultura del territori, ja que una nova cultura que no contempli un canvi de model econòmic i social i que no impliqui més a la ciutadania, és a dir que se centri més en els hàbits d'ús i comportaments envers el territori serveix de ben poc. En aquest sentit alguns dels assistents al debat van puntualitzar que aquest manifest és subscribible en la filosofia que propugna però incomplet en quant a les prioritats. 'S'han d'analitzar quins són realment els factors macroeconòmics que existeixen darrera d'un urbanisme desmesurat, així com aquells factors fiscals que el regulen', va afirmar Jordi Ludevid, President del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Ludevid coincideix en l'anàlisi i valoració del territori que es fa al manifest, però consideren que encara existeix un desequilibri entre els valors del mercat i els valors socials del territori, aspectes que haurien de ser prioritaris en aquest canvi de cultura. La Societat Catalana d'Ordenació del Territori, també ha participat entre d'altres a la redacció i aprovació d'aquest manifest. La seva presidenta, Mita Castanyer, considera que encara falta molta pedagogia en aquest camp de la planificació territorial. En aquest sentit, va puntualitzar que 'no hi ha prou professionals en gestió i planificació urbanística i els plans que actualment es porten a terme es realitzen d'esquena al territori, amb unes dinàmiques massa mecanitzades'. A més va afegir que seria bo inculcar aquest canvi de cultura del territori des de les escoles, per assolir així una actitud personal i crítica, ja que ' la societat no té una consciència que tenim un be col'lectiu i el seu futur depèn de l'ús que en fem'. La gestió prudent del territori, element central El manifest assenyala que la pràctica de l'urbanisme ha esdevingut massa sovint sinònim d'opacitat, de 'mala política' i conseqüentment l'eina que havia de servir per ordenar els usos del territori en benefici de la col·lectivitat s'ha acabat identificant moltes vegades, amb una tècnica inintel·ligible on la participació democràtica del conjunt d'actors presents en els territoris és irrellevant i on prevalen els interessos dels agents urbanitzadors. Cal aleshores exigir que els representants de la societat vetllin per una bona gestió del territori. Així ho va manifestar Joan Nogué, director de l'Observatori del Paisatge i representant de la Societat Catalana de Geografia, que va presentar les deu prioritats bàsiques del que es nodreix el manifest que pretén ser una crida perquè els polítics es posicionin i canviïn el xip envers una nova visió. Aquests principis i criteris per una nova cultura del territori són:

1. El territori és un bé no renovable, essencial i limitat. 2. El territori és una realitat complexa i fràgil 3. El territori conté valors ecològics, culturals i patrimonials que no es poden reduir al preu del sòl. 4. El territori ben gestionat constitueix un actiu econòmic de primer ordre. 5. La planificació territorial i urbanística és un instrument essencial per a l'actuació dels poders públics. 6. La planificació territorial ha de tenir com a principal objectiu el de facilitar l'accés a l'habitatge. 7. La planificació territorial ha de proporcionar acords bàsics sobre el traçat de les infrastructures, el desenvolupament dels assentaments i el sistema dels espais oberts. 8. El Govern central i les Corts Generals de l'Estat no es poden desentendre del territori. 9. En un món cada vegada més integrat, la gestió del territori també ha d'atendre els compromisos de solidaritat i de responsabilitat global 10. L'impuls dels valors de sostenibilitat ambiental, d'eficiència econòmica i d'equitat social requereix una nova cultura del territori.

Amb tot, Nogué va recalcar que aquest manifest transmet la preocupació d'allò que passa a tot l'estat espanyol, ja que prèviament aquest manifest va ser aprovat el mes de maig passat a Madrid per diversos col·lectius professionals en l'àmbit del territori d'arreu d'Espanya. De fet, dijous es va fer la presentació de la traducció al català del manifest. Carme Miralles, representant del Col·legi de Geògrafs de Catalunya, entitat que també subscriu el manifest, va puntualitzar que aquesta nova cultura del territori és necessari estendre-la a les agendes dels professionals que s'hi dediquen, ja que són aquests els principals actors de la seva bona gestió. Al seu torn, Sergi Cantó, president del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya va afegir que malgrat la Llei d'Ordenació de Plans i Programes és un primer pas cap a un canvi profund en la forma de fer urbanisme, 'cal entendre el territori com un recurs finit i promoure la idea d'estalviar territori'. Però cal precisar 'què volem dir quan diem que defensem un territori, definir quin territori i per què el volem defensar', segons va manifestar Pilar Riera, de l'Associació Catalana de Ciència Regional. A més cal reflexionar sobre tres aspectes com són el paper que juga la regionalització del mapa municipal en l'ordenació del territori, les noves formes i intensitats d'ocupació, ja que cal preveure la bona gestió dels subministraments bàsics entre superfícies compactes i superfícies menys denses. I en tercer lloc, 'cal evitar la urbanització massiva que es fa en terrenys no adequats'. El manifest propugna, en definitiva, l'aplicació de soluciona estanderitzades per a la planificació, concreta algunes mesures polítiques i se centra principalment en les assignatures pendents de les administracions. Tanmateix, i tal i com va quedar palès en el debat, no profunditza sobre les noves dinàmiques econòmiques en aquest canvi de paradigma, ni se centra en les responsabilitats de la ciutadania. Un dels principals actors que fa ús d'aquest territori. El bon govern del territori, tal com diu el manifest, 'és responsabilitat de tots'.