28/05/2005 - 00:00
En els últims 10 anys, una nova espècie ha tornat a volar pel territori de Catalunya. És el voltor negre (Aegypius monachus), el darrer voltor ibèric que mancava a Catalunya. En el darrer any, una vintena d'exemplars de voltor negre han estat observats a Catalunya diverses vegades, principalment a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, on se n'ha detectat un total de 9 exemplars. Per aquest motiu, i amb la voluntat de garantir la presència d'aquest gran ocell carronyaire, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, ha presentat a la Reserva Nacional de Caça de Boumort el projecte de fixació d'una colònia de voltor negre. A través d'aquest projecte, el Departament vol donar facilitats perquè aquest voltor, el més gran de la seva espècie, torni a criar a Catalunya.
De fet, el voltor negre és una espècie típica d'ambient mediterrani que es va extingir fa més d'un segle a Catalunya. Ara, amb l'augment de la població del centre d'Espanya i els projectes de reintroducció que s'han dut a terme al massís central de França, pot tornar-se a veure a Catalunya, amb una gran possibilitat que pugui tornar per quedar-s'hi. Els exemplars observats de voltor negre són joves o immadurs que es troben en etapa de dispersió abans d'assolir la maduresa per a criar. La ubicació excepcional de la Reserva Nacional de Caça de Boumort i la finca d'Alinyà de la Fundació Territori i Paisatge al Prepirineu de Catalunya, a cavall entre les dues poblacions del sud d'Europa (Espanya i França) d'aquesta espècie, determina que aquest sigui l'àmbit òptim on desenvolupar aquest projecte. Amb l'execució del projecte, es garantiria un corredor biològic de vital importància en la conservació d'aquesta espècie a escala europea.
A banda de l'objectiu final de consolidar aquesta espècie a Catalunya, el projecte preveu destinar molts esforços a sensibilitzar la població local, tant perquè sigui acceptat socialment com per lluitar contra les amenaces que afecten les poblacions d'ocells necròfags (el voltor negre, el comú, el trencalòs o l'aufrany); per exemple, el verí, el furtivisme, les electrocucions, etc.
Un treball de col·laboració
Per a la consecució d'aquest projecte coordinat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, es compta amb la col·laboració d'entitats especialitzades en el món de la conservació de la natura en general i del voltor negre en particular: el Grupo de Rehabilitación de la Fauna Autóctona y su Hábitat, GREFA (Madrid), la Fundación para la Conservación del Buitre Negro (Mallorca) i la Fundació Territori i Paisatge. L'àmbit d'actuació d'aquestes entitats se situa tant en l'àmbit estatal com en l'àmbit internacional, i aquest projecte s'engloba dins d'un projecte més ampli de recuperació del voltor negre en l'àmbit europeu que pretén connectar les poblacions existents al sud i l'est d'Europa amb les poblacions de l'Àsia.
Característiques del voltor negre
El voltor negre també és conegut com a voltor monjo, pel seu cos negre i el cap pelat. És una de les aus voladores més grosses del món. Fa uns tres metres d'envergadura i pesa entre set i tretze quilos. Viu al sud i l'est d'Europa i al centre i l'est d'Àsia. El 80% dels voltors negres de tot Europa viu a Espanya. Malgrat això, és una au en perill d'extinció. És molt sensible a la presència humana, cosa que fa que abandoni els nius amb les cries, o tingui greus problemes per alimentar-se.
Té uns hàbits solitaris, però es reuneix en grups per cercar el menjar. És un necròfag o ocell carronyaire perquè s'alimenta de cadàvers, principalment de mida petita (conills, llebres, etc.). Necessita aproximadament uns 700 grams diaris de carn, i pot consumir-ne fins a quatre vegades aquesta quantitat per alimentar les cries o tenir reserves per als dies amb meteorologia adversa, en què no pot sortir a volar. Al temps de cria, el mascle cerca l'aliment; altrament, farà la cerca en parella, de manera similar a com ho fa el voltor comú.
El seu niu té aproximadament 3 metres de diàmetre i 2 de gruix. Fa els nius sobre els arbres. Acostuma a pondre un ou d'entre 210 i 280 grams, i tots dos sexes comparteixen la incubació. Als dos mesos, el poll és molt actiu.
Font: DMAH.
