Un simposi fa arribar a Barcelona la teoria del decreixement

Per frenar el canvi climàtic i protegir l'agricultura i la pesca, el desenvolupament econòmic s'ha de basar en criteris ambientals. Això ens obliga a deixar de banda el creixement sostenible i passar, directament, a decréixer. Aquests arguments centraran la nova edició del Simposi Internacional de l'associació Una Sola Terra. El títol és provocador: 'Decreixement econòmic o caos?'. La trobada tindrà lloc a l'aula 3 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona d'avui i fins divendres. L'entrada és gratuïta i hi haurà traducció simultània. Contra l'economia dominant El decreixement és, segons els seus defensors, una manera d'evidenciar que la teoria econòmica actual menysté la destrucció del medi ambient. 'Tenim un model productiu que no considera els ecosistemes del qual depèn. Qualsevol creixement genera trastorns ambientals que arriben a ser globals, com s'està veient amb el canvi climàtic'. El 'problema' és que aquesta manera de moure el món té el vist-i-plau de molts economistes, 'que s'han erigit en gurus de com s'ha d'entendre el món'. El que cal és, segons els organitzadors del simposi, prioritzar l'estalvi energètic, austeritat, energies renovables, transport públic no contaminant, consum responsable, comerç just... 'Els principis són els de la bioeconomia, que a la vegada parteixen dels principis de la termodinàmica', assenyala Santiago Vilanova, president de l'associació Una Sola Terra, els impulsors del simposi. El pare del decreixement és l'economista americà d'origen romanès Nicholas Georgescu-Roegen. Els primers defensors en són els intel·lectuals crítics amb el Club del Roma dels anys 70 i els que després també considerarien insuficients les mesures establertes al Protocol de Kyoto. Canvi de rumb 'Durant molts segles s'havia cregut que el nostre planeta era el centre de l'univers. Quan Copèrnic, Galileu i Newton van contradir a Ptolomeu el paradigma va canviar. Es va arribar a la conclusió que la terra girava sobre si mateixa i al voltant del Sol. Nosaltres també volem un canvi radical: un nou paradigma en l'economia dominant que es basi en les lleis de la natura. No n'hi ha prou amb el concepte de sostenibilitat perquè el liberalisme i bona part de la socialdemocràcia l'han incorporat al sistema i ha perdut força. Els que parlen de creixement sostenible s'acaben referint a un creixement il·limitat', explica Vilanova. Una discussió amb protagonistes europeus 'El món no pot seguir acumulant riquesa i creixent infinitament. Cal prendre consciència i posar-nos uns límits. És ja una obligació que tenim com a societat. És l'ideal del nou segle', explicava aquesta setmana el francès Jean-Paul Besset a Sostenible. L'exdirector en cap del diari Le Monde és actualment impulsor d'una revista titulada 'La décroissance', d'aparició bianual, però que s'ha convertit en abanderada d'aquest corrent de pensament a França. 'Si seguim dilapidant recursos com fins ara arribarem a un moment en què la civilització farà un pas enrere de manera dramàtic. Cal mantenir un equilibri', afegia. Besset no és l'únic participant provinent de França al simposi. Entre els ponents també s'hi troba el filòsof i naturalista Yves Paccalet i l'escriptor Rolland de Miller, fundador de Biblioteca de l'Ecologia, la més gran d'Europa. La seva presència és una prova que, juntament, amb Itàlia, França és un dels països europeus on més s'ha debatut el decreixement econòmic. 'Tot i que la idea va guanyant terreny encara és molt marginal. A més, a nivell global, no ens podem considerar una escola de pensament. Som només uns quants intel·lectuals que coincidim en defensar el decreixement i ja està', apunta Besset. El periodista veu part del problema en un excés 'irracional' d'individualisme. 'Si seguim amb aquesta cursa a l'infinit arribarem a perdre a l'individu o, més ben dit, acabarem perquè el `ser' sigui menys important que el `tenir''. És per això que aposta perquè la felicitat no depengui de l'acumulació de riquesa material. 'Els ciutadans han de prendre consciència que cal una simplicitat voluntària'. Un moment decisiu L'associació Una Sola Terra organitza aquest simposi per generar debat públic i introduir 'noves idees'. 'A nivell internacional s'està ja criticant el sistema de desenvolupament sostenible mentre que a Catalunya encara no l'hem aplicat. No pot ser que anem, també, endarrerits des del punt de vista intel·lectual'. Els organitzadors reconeixen que plantejar el decreixement és 'provocador' però 'necessari' en un moment 'clau' en el que 'Catalunya s'està jugant el model creixement'. També es mostren crítics amb la falta de sensibilitat de les administracions. 'Només cal veure el debat d'investidura del nou president de la Generalitat [José Montilla]' --apunta Santiago Vilanova-- 'No va fer cap reflexió profunda medi ambiental. El missatge general és que cal produir i consumir més per créixer més. Nosaltres creiem que cal aconseguir justament el contrari'. La trobada, que s'organitza cada any i que començarà avui, vol ser una 'consolidació' d'un simposi que va començar al 1989 i pel qual hi ha passat 'els grans del pensament ecologista'. Podeu trobar el programa aquí.