05/11/2006 - 00:00
Quina superfície necessita un ciutadà per viure de manera sostenible? Com es pot mesurar? És més sostenible ecològicament parlant una ciutat dispersa o una ciutat compacta? Les respostes es troben enmig de piles i piles de paper blanc, en un marc caòtic i desorganitzat, entre fulls Dina-4 arrugats i com a resultat de la tasca d'un grups d'arquitectes interessats en trobar un paràmetre que els ajudi a realitzar i a avaluar mediambientalment la seva tasca urbanística.
Les respostes a l'acció-exposició 'Vers un nou equilibri natural', impulsada per l'Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (Aus) del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya, que es va inaugurar el dimarts 9 de maig a l'entresol de la Pedrera i on hi romandrà fins el 9 de juny. Després emprendrà itineràncies per la resta de demarcacions dels Col·legis, a Tarragona, Lleida i Girona amb la mateixa dinàmica de treball, exposició i taula rodona o debat sobre el tema de cada taller o element, per tal de mostrar els resultats i donar respostes a les preguntes que es plantegen a l'exposició.
La inauguració va córrer a càrrec de Miquel Perdiguer, director de l'Obra Social de Caixa Catalunya, Jesús Alonso, degà del COAC, Jordi Sargatal, director de Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, i Teresa Batlle, coordinadora de l'AuS. Posteriorment a la inauguració ve tenir lloc el debat sobre la realitat medi ambiental de l'àrea metropolitana de Barcelona amb Dani Calatayud, codirector del Taller Barcelona, Ivan Muñiz, economista, David Pont, ambientòleg, i Albert Cuchi, arquitecte. Va clausurar l'acte Oriol Nel·lo, secretari de Planificació Territorial del Govern català.
Una exposició molt provocadora
De ben segur que ho és, ja que passejant pel Passeig de Gràcia ja es pot apreciar des de l'exterior de la sala on és exposada, el gran volum de paper gastat per a dur a terme la presentació de l'exposició.
La intenció, segons va apuntar Teresa Batlle, directora d'AuS, és la de crear una acció i provocació al visitant. Provocar la reflexió en un espai generat a partir de la matèria acumulada en constant moviment, com analogia a les actituds de permanent malversació de matèria i generació de residus, pròpies de la nostra societat.
Els continguts de l'exposició són els resultats de la tasca dels quatre tallers desenvolupats en el transcurs de l'any 2005 a les quatre demarcacions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. El taller de l'Aire, mirant l'invisible, dut a terme a Barcelona, ha treballat sobre l'avaluació -en termes d'emissió del CO2- de la manera de viure de ciutadans de diversos municipis per tal de determinar si ho feien de manera sostenible. Es va avaluar la petjada ecològica en termes de residència. El taller de l'Aigua, llegint el passat, ha estudiat la conformació tradicional del territori des de la gestió tradicional dels recursos. Això s'ha fet avaluant l'explotació tradicional de dues mines d'aigua a la província de Tarragona. S'han qüestionat coses com el valor de la tradició com a contraproposta per la gestió sostenibilista dels recursos naturals. El taller del Foc, les pautes del futur, es pregunta sobre el valor que té el territori en tota intervenció de cara al futur. Què conservar, què transformar i en quin sentit? Aquest taller es va treballar en el sector agrari de la província de Lleida.
Finalment, al taller de la Terra, cercant preguntes, desenvolupat a Girona tractava de trobar les escales de treball dels arquitectes i mostrar les carències que té el sector professional per a respondre als criteris sostenibilistes demanats i exigits en els encàrrecs que se'ls fan.
Les intervencions en el territori, responsabilitat compartida
'Unir totes les forces possibles per arribar a uns bons objectius de sostenibilitat del territori'. Aquest neguit i preocupació dels arquitectes per la sostenibilitat i pels temes ambientals ja fa temps que s'està traduint en accions concretes, tal com va argumentar el degà del Col·legi d'Arquitectes, Jesús Alonso.' Aquest assessorament en temes ambientals i sostenibilistes del nostre sector és la funció social de l'arquitectura tal com diuen els nostres estatuts, i ja s'ha manifestat des dels anys 90. Aquest és el cas dels projectes acollits a programes europeus com els LIFE, concretament en matèria d'energies alternatives i solucions constructives que estaven en sintonia amb aspectes de sensibilitat mediambiental, dels assessoraments als ajuntaments i en les normatives referides a les plaques fotovoltaiques, de la creació de les oficines verdes, de l'assessorament en temes de sostenibilitat en el Fòrum 2004 i en fires com Construmat, i en la creació de la nostra Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat, AUS, entre molts d'altres exemples'.
Jordi Sargatal va destacar el paper de company conjunt de la Fundació Territori i Paisatge en la gestió sostenible del Territori, no solament per les accions que directament realitza la Fundació, sinó pel recolzament a iniciatives que com aquesta, persegueixen la difusió d'un model de vida i de planificació territorial més sostenible.
Noves eines de mesura que qüestionen l'equilibri urbà
En el Taller Barcelona s'ha analitzat la sostenibilitat -en termes d'emissions de CO2- de dos municipis. Durant tres setmanes, vint estudiants de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) van analitzar la qualitat de l'aire de dues ciutats de dimensions i densitats similars, distanciades en el territori però situades a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i amb un model urbanístics de ciutat dispersa: Masquefa (Anoia) i Cabrera de Mar (Maresme).
Així, donada la similitud dels dos municipis s'esperaven resultats similars, però els resultats de l'anàlisi van donar unes petjades residencials ecològiques molt diferents. Segons Daniel Calatayud, un dels arquitectes responsables del Taller, l'estudi de l'impacte ambiental no pot centrar-se només en la forma urbana, determinada per l'urbanisme i l'ocupació del territori, sinó que ve condicionat per altres paràmetres que afecten al seu desgast, com els usos que se'n fa del sòl, dels recursos naturals, de la mobilitat de les persones, de la renda, etc. En definitiva la relació entre ciutat compacta i sostenibilitat no està clara i els principis rectors de l'actuació arquitectònica han de canviar, incloent aspectes i estudis biològics, geològics, geogràfics, sociològics, etc, en definitiva més interdisciplinaris i globalitzadors.
Aquestes noves eines que mesuren la sostenibilitat es basen fonamentalment en establir la petjada ecològica. David Pont, va explicar que la petjada ecològica és un indicador agregat que valora i mesura l'àrea de territori ecològicament productiu que és necessària per produir els recursos que emprem com a societat, així com per a assimilar els residus que generem.
D'aquests estudis de la petjada ecològica es desprèn que ens toquen 1,8 ha per persona. A Espanya, la petjada és de 4,8 ha per habitant, per tant existeix un dèficit, de 2,2 ha. A escala regional de Catalunya, el model de viure no és sostenible, no és possible amb la superfície disponible satisfer tots els recursos que necessitem i assimilar els residus que generem. Segons Pont, 'o bé traspassem certs costos en forma de CO2 a les generacions futures o ens apropiem de territoris productius d'altres països'.
La petjada ecològica és un bon instrument de gestió i avaluació, ja que és un bon indicador de la sostenibilitat transposable a diverses escales i és un bon element comunicatiu, ja que fa entendre els límits naturals de què disposem per mantenir el nostre estil de vida i facilita el diàleg entre la dimensió tècnica, administrativa i la ciutadania que ha d'integrar una sèrie d'hàbits vinculats a la sostenibilitat i vers a un nou equilibri natural.
Ciutat compacta versus ciutat dispersa
La petjada ecològica també es pot aplicar sobre els suburbis dispersos de les ciutats i permet estudiar també i establir millors estratègies de mobilitat. Ivan Nuñez va resumir des d'un pista d'economia ambiental que la ciutat dispersa és menys sostenible, donada les seves exigències en mobilitat i en infrastructures, a més de la necessitat que genera de comprar drets d'emissió per complir amb el protocol de Kyoto. La petjada ecològica permet comparar els dos models de ciutat i establir les estratègies per aconseguir una economia més sostenible.
Aplicacions de la petjada en l'àmbit de la planificació
Oriol Nel·lo va cloure l'acte afirmant que les planificacions territorials requereixen de nous instruments de coneixement, normatius i d'intervenció. 'El procés d'expansió de l'àrea urbana, la creixent especialització funcional, la separació dels usos i la segregació dels grups socials filtrats pel joc de les rendes del mercat del sòl i de l'habitatge, posen en crisi els instruments clàssics de l'urbanisme, i en concret el pla municipal. Així, el pla municipal es mostra incapaç de fer front a aquestes dinàmiques i per això calen nous instruments d'abast supramunicipal'.
Els instruments d'intervenció fan referència als plans territorials de planificació que des de l'administració ja s'han posat en marxa com el pla territorial de l'Alt Pirineu i l'Aran i els dinou plans directors urbanístics, alguns dels quals ja estan aprovats com el pla director del sistema costaner. A més les cinc lleis que s'han dut a terme en la planificació també són un instrument d'intervenció. Entre aquestes destaquen la llei d'urbanisme que regula l'habitatge protegit, la llei del paisatge dirigida a gestionar el sòl no urbanitzable, la llei de barris, destinada a lluitar contra la renda diferencial, és a dir en contra de la segregació urbana, i finalment dues lleis de coneixement territorial, la de l'institut geològic i la d'informació geogràfica. Aquesta última permetrà disposar d'una base de dades georeferenciada i estandaritzada accessible als diversos agents gestors del territori i on es podran incloure les eines i dades aportades per la petjada ecològica.
'La visió social i un compromís polític són fonamentals per a desenvolupar aquests instruments, només així tindrem un territori que sigui alhora ambientalment sostenible, econòmicament eficient i socialment equitatiu i just'.
