05/02/2007 - 00:00
Vuit de cada deu aliments i productes que consumim els comprem als supermercats i el 75% d'aquestes compres es fan a només set grans cadenes. El poder d'aquestes empreses ha fet capgirar el procés productiu i, avui, són elles les que imposen les quantitats i els preus als productors, ja siguin ramaders o agricultors.
'Un dels primers mites sobre els supermercats és que estan al teu servei', explica Ferran García, coordinador de la campanya No et mengis el Món. 'Ens transmeten la falsa idea de llibertat d'elecció, però en realitat apliquen polítiques de màrketing per incentivar el consum, com triar una música determinada, la col·locació dels prestatges, les olors, etc.'. I el resultat és un increment del consum i la compra compulsiva, que ja representa entre el 20 i el 25% del total de la cistella.
El Centro de Conservación y Mejora de la Agrodiversidad Valenciana de la Universitat Politècnica de València ha comptabilitzat 1.405 varietats de tomates, i molt poques es troben a les grans superfícies. Aquestes xifres tomben el mite de la 'varietat'. 'Els supermercats són agents altament selectius dels aliments que ofereixen, deixant a fora la immensa majoria de productes i productors', explica un informe de la campanya Supermercats No Gràcies, iniciada aquest mes d'abril.
Un dels impactes més grans dels supermercats és la pressió sobre la cadena alimentària. Com ja hem dit, ara són les grans superfícies que decideixen el preu i les unitats que es produiran, pressionant a la baixa els marges comercials de les empreses processadores però, sobretot, reduint el que guanyen els agricultors i els ramaders. Un estudi fet per la Unió Nacional d'Agricultors d'Escòcia va posar de relleu que, mentre el marge dels productes lactis dels ramaders era inestable i decreixent, el marge dels supermercats era estable i creixent. El 1994 representava un 16% del total, mentre que el 2004 ja arribava al 33%.
Des del 1991 fins avui, cada dia han tancat 11 botigues tradicionals. I, a Espanya, han desaparegut quasi 10 explotacions agràries cada dia. 'L'expansió dels supermercats destrueix el teixit empresarial local de distribució alimentària i també l'agricultura local', denuncia la campanya Supermercados No Gracias. Segons un estudi fet a Maine, per cada 100 euros gastats en un supermercat en generem 14 per a l'economia local, mentre que en una botiga de petit format d'aquests 100 euros se'n generarien 45 de locals.
Un altre dels mites és que al supermercat 'sempre és més barat'. 'Cap establiment és el més barat en tots els productes i durant tot l'any', afirma Ferran García, 'tampoc els supermercats'. Segons la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos- COAG, a les grans superfícies les fruites i les verdures estan un 19% més alts que la mitjana.
Producció local, consum local
La sobirania alimentària és, segons defineix Veterinaris Sense Fronteres, una 'proposta de canvi social, des de l'àmbit de l'agricultura i l'alimentació, que es basa en tres pilars: considerar l'alimentació com un Dret Humà bàsic, reclamar per a tots els pobles i Estats el dret a definir les seves pròpies polítiques agrícoles, i posar en el centre d'aquestes polítiques als que produeixen els aliments: agricultors, grangers i pescadors'. És una estratègia que desenvolupa el dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques i estratègies de producció, distribució, venda i consum d'aliments en un marc de desenvolupament sostenible.
Es tradueix en repoblar el medi rural i connectar-hi, tornar a humanitzar el procés de producció d'aliments, donar valor a la terra i a tot allò que ens alimenta, seguir els cicles vitals, manteniment el paisatge, mà d'obra digna. En altres paraules, 'que els pobles tenen el dret de produir el seu menjar en el seu territori', segons reafirma Vía Campesina.
Els consumidors podem ajudar a fer realitat la sobirania alimentària comprant els aliments locals i de temporada, prioritzant aquells aliments que comportin una remuneració digna per a tots els que participen en la cadena alimentària i adquirint aquells aliments que s'hagin transformat tan a prop de nosaltres com sigui possible. 'Peraconseguir aquest consum, podem participar i donar suport a les cooperatives de consum ecològic i a les organitzacions de comerç just', anima en Ferran García. 'Quan això no sigui possible, el comerç de proximitat permet mantenir el teixit social dels nostres pobles i ciutats, genera llocs de treball i permet demanar informació per restablir els vincles de confiança amb l'origen dels productes', proposa.
La Campanya "No et mengis el món" és una proposta iniciada l'any 2005 destinada a promoure el reconeixement del deute ecològic i l'exigència de la sobirania alimentària dels pobles. Està impulsada conjuntament per Veterinaris Sense Fronteres, Consum Solidari, Ecologistes en Acció i l'Observatori del Deute en la Globalització.
Trobareu més informació i xifres sobre els supermercats a la pàgina web de la campanya Supermercados, no gracias i al llibre Supermercados, no gracias. Grandes cadenas de distribución: impactos y alternativas de Xavier Montagut y Esther Vivas (coords.) d'Icaria Editorial.
Les jornades Una altra manera de menjar és possible, organitzades per la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible, la Coordinadora d'ONG Solidàries de les Comarques Gironines i l'Alt Maresme i Veterinaris sense fronteres, van difondre aquestes dades, i moltes altres, en les dues sessions del 19 i el 26 d'abril a Girona.