'Una biografia del món', de Jaume Terradas, presenta el caràcter i la història de la nostra Terra

"La natura ha creat les nostres ànimes perquè comprenguin la prodigiosa arquitectura del món" amb aquesta cita de Christopher Marlowe comença aquesta bonica història de la Terra escrita per un poeta ecòleg, Jaume Terradas, que des d'un punt de vista humanístic però del tot fonamentada en els coneixements científics actuals, ens explica el caràcter del nostre món, de com es comporta en la vida quotidiana i en les grans ocasions. El llibre "Biografia del món, de l'origen de la vida al col·lapse ecològic" de Columna Edicions, va ser presentada dimarts 23 de maig a la llibreria cafeteria Laie. Segons el seu autor, el títol del llibre no menteix, ja que mostra d'una manera molt didàctica i poètica com és una història que canvia al llarg del temps, com han evolucionat les estrelles, la matèria, els éssers vius i es societats humanes. Una última part analitza els problemes ambientals en els socioecosistemes d'avui dia. Un viatge a diverses escales Aquesta obra tracta de la realitat. En el seu viatge al que és infinitament petit, infinitament gran i infinitament complex, a les partícules subatòmiques i als orígens de l'univers, porta el lector a uns extrems més profunds o més llunyans que els d'aquestes històries, a una realitat que desafia la seva capacitat de comprensió. I, no obstant això, és la nostra realitat, el nostre món; la realitat que sosté el nostre món quotidià, però en la qual les coses no són com les veiem normalment. Segons Terradas, la vida i les societats se situen a una escala intermitja, en la qual es genera i desenvolupa la complexitat. Aquesta, és més gran en els éssers vius, sobretot en els més sofisticats, en el seu cervell. El cervell és el grau de complexitat més gran que coneix l'home de tot l'univers. Les societats mixtes són un mirall d'aquest cervell, les ha creat l'home i és on intervenen ell i els animals que hi ha incorporat, els artefactes creats de la seva mà que evolucionen històricament i culturalment, les idees i els coneixements. Com s'ha arribat al que veiem Els progressos dels coneixements d'aquests processos i històries evolutives van avançant a mida que avança la ciència, i aquest ritme és molt ràpid. Però encara queden molts misteris per descobrir, saber si hi ha més universos o no, conèixer el concepte de la consciència... Segons Terradas, l'aventura del coneixement és l'aventura més gran de l'home i el repte de voler conèixer-la és inimaginable i tota una epopeia. Es tracta aleshores d'esbrinar d'on venim i com hem arribat fins aquí. En aquest sentit, és absurd com pensa el 50% de la nació més poderosa de la Terra, que l'home va ser creat per Déu tal com és, no fa ni 10.000 anys. Malgrat els milers de llibres editats sobre la història del món, malgrat l'escola obligatòria, malgrat Carl Sagan i altres divulgadors d'èxit. Per això aquest llibre ja es justifica per si sol. Perquè facilita el coneixement d'allò que és més elemental de la biografia del nostre món, que té 3700 milions d'anys i que ha estat corroborat i demostrat científicament. Jaume Terradas afegeix que " cap fe no mereix ignorar fets ni raons". " És com continuant pensant que la Terra és més o menys esfèrica, i la cultura literària i científica no poden prescindir dels coneixements de la ciència sense ser analfabeta i retrògrada al mateix temps". Però, " la cultura científica ha de saber que res en el pensament de l'home es pur coneixement i que malgrat la ciència avança molt ràpid, les nostres inquietuds, emocions i consciència segueixen abocant-se cap a tenebres exteriors i interiors i traduint-se en expressions artístiques i místiques". Però la ciència, ens recorda l'autor, i aquest llibre són rigorosament científics, es pregunten el com i no el per què. Aquest llibre parla de fets i processos, no de presumptes intencions o finalitats. I, sovint, quan es desentranya el com, el per què deixa de tenir sentit. "La lògica la introduirem nosaltres, però tot podria haver estat diferent i també ens semblaria fruit d'una perfecta cadena de causes", escriu l'autor al llibre. L'home en el món Som espectadors privilegiats del desplegament de la natura i ens trobem en un raconet petit tractant de créixer i multiplicar-nos, però ens enfrontem com diu Jaume Terradas, "a una complexitat inimaginable que inclou els diversos processos planetaris, les possibles pertorbacions de l'exterior, les nostres relacions amb la resta d'éssers vius, amb la resta d'éssers humans i amb els nostres dimonis interiors". El col·lapse ecològic és un fet normal a la història de la biosfera, hi ha hagut 5 grans extincions i segons es diu ens trobem en la sisena. Malgrat tot, els col·lapses ecològics també poden donar-se a escala local i petita. Les crisis també poden ser oportunitats. Fa milers d'anys les bactèries que es van inventar el fet d'expulsar oxigen van crear una crisi important i sobre elles mateixes també, però van haver altres bacteris que també es van adaptar a aquesta nova situació. Totes les espècies usen tant com poden el medi, es reprodueixen molt i arriben als límits. A més, el transformen tant que se'ls converteix advers amb ells mateixos. Nosaltres fem el mateix, però sap greu que sent una mica més llestos l'estiguem malmetent. Sortosament la consciència també ens pot ajudar a evitar a degradar-lo tant. Malgrat tot, afirma Jaume Terradas, " no sabem si serem capaços de lligar els components més avançats del nostre cervell amb els no tan avançats i aconseguir comportar-nos d'una manera desitjable per evitar aquests problemes ecològics. En el títol del llibre, el col·lapse no es refereix a la fi de tot, el problema som nosaltres. Aquesta crisi no és definitiva, es tracta de fer baixar el nivell d'aquestes agressions. El risc és l'acceleració. El coneixement és una arma que permet trencar equilibris delicats però també compensar-los amb d'altres nous. "Ens hem endinsat en un món ple d'incerteses degut a la rapidesa del nostre viatge". "Per descomptat que no som els amos d'aquest univers inabastable, ni tan sols ho som del nostre modest habitacle". La Terra és un sistema complex (Lovelock ha fet cèlebre el nom de Gaia per designar aquest sistema), en què som més viatgers que pilots. I en aquest món, el fenomen de la vida continua sent igualment meravellós i difícil de definir. Creiem que sabem què és la vida, però no ho sabem explicar si ens ho pregunten. Sabem que va sorgir en un procés històric, anomenat biopoyesi, "un procés tan natural i espontani com la formació dels elements químics o dels compostos inorgànics i orgànics simples". No hem d'oblidar que durant tota aquesta llarga història de la Terra han canviat moltes coses, no solament els gens, ha canviat l'entorn constantment interaccionant amb els organismes, hi ha hagut fusions d'uns organismes amb els altres, pertorbacions exteriors com els meteorits, derives continentals, etc. És impossible entendre com ha anat tot i com han tingut lloc aquestes evolucions, evolucions i canvis que s'han donat a nivell d'àtoms, galàxies i on ha intervingut l'atzar i la contingència. La necessitat és el motor de la vida, perquè hi ha unes regles, hi ha unes constriccions, sense constriccions no hi hauria selecció natural. A més, existeixen unes limitacions, un elefant no pot córrer com una gasela. Hi ha unes lleis físiques que expliquen el caràcter del personatge que és el món. Segons Jaume Terradas, s'intenta donar una explicació intel·ligible i una visió impressionista de tot el procés. Jaume Terradas és catedràtic emèrit d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Organitzà el primer equip d'investigació sobre ecosistemes terrestres a Catalunya i és autor d'obres sobre Ecologia de la Vegetació i Ecologia urbana i de nombrosos articles científics especialitzats i de divulgació. Fou un dels introductors de l'Ecologia ambiental a Espanya, promotor i primer director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), primer president de l'Associació Espanyola d'Ecologia Terrestre, i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans i del Patronat de la Fundació Territori i Paisatge. El 1992 fou guardonat amb la medalla Narcís Monturiol, el 1998 amb el Premi Medi ambient de la Generalitat de Catalunya i el 2002 amb el Premi de Medi Ambient de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Fundació Caixa de Sabadell.