[VISIONS DE MOBILITAT] Dionís Oña: 'Hem de reivindicar el transport d'empresa'

Faci una radiografia de la situació actual de la mobilitat... - L'urbanisme extensiu de les darreres dècades s'ha anat implantant. Això ha provocat un augment exponencial de la mobilitat. Per exemple, s'ha produït una dispersió dels polígons industrials i centres de treball obligant als treballadors i treballadores a realitzar desplaçaments cada cop més llargs i costosos. La xarxa de transport públic col·lectiu és insuficient i això impossibilita l'accés a la feina, agreujat a llocs com ara els polígons. Tenim un model difícilment sostenible ambientalment, socialment i econòmicament. Està basat en el transport viari, el dèficit d'infraestructures i serveis de transport i el domini del vehicle privat. Tenim grans nuclis de residència i treball distants que no compten amb les infraestructures i mitjans de transport suficients. S'estan generant desigualtats, limitant les possibilitats d'accedir a centres de treball, creant inseguretat i elevant el cost econòmic. Que s'ha de fer per aconseguir una circulació més sostenible? - El desplaçament als centres de treball són la principal causa de la mobilitat urbana. A més, el model urbanístic imperant fa que cada vegada sigui major la distància entre el lloc on vivim i el lloc on treballem. Sovint, es tracta de distàncies entre les quals les connexions en transport públic són deficients, especialment pel que fa als polígons industrials o centres de treball aïllats. És necessari garantir la mobilitat del treballador de forma sostenible i segura i potenciar el transport públic en aquestes zones, sovint oblidades. S'ha abandonat també el transport d'empresa per la introducció del vehicle privat, suposant un increment de la despesa econòmica. El treballadors l'han de reivindicar com un dret més. I en termes més generals? - Es necessita una política decidida, clara i ben estructurada per a reduir la necessitat de desplaçar-se. Cal aconseguir alternatives eficients de transport, la qual cosa significaria una sensible reducció del consum d'energia, així com de la contaminació atmosfèrica i del soroll. També s'ocuparia menys espai, es reduiria el temps que cal per desplaçar-se, els accidents, s'hauria d'invertir menys en infraestructura viària i es milloraria l'habitabilitat de les ciutats. Quins països i quins models concrets haurien de ser la referència? - Cada ciutat ha de buscar el model més adequat a les seves necessitats. No hi ha un estàndard. A més, ha de ser estàtic, sinó dinàmic. Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Suïssa... sembla que ja han trobat el seu model. Ara ens toca a nosaltres. S'hauria de regular l'ús del vehicle privat? Creu que la solució és pagar per aparcar i per circular com passa a algunes grans ciutats? - Hi ha moltes formes de regular l'ús del vehicle privat. Abans d'impulsar mesures com pagar per circular s'haurien de prendre en consideració altres en les que no es discrimini segons si tens diners o no. Què li sembla el Dia sense cotxes? - Una oportunitat clara per assolir el repte de sensibilitzar de la necessitat de canviar els hàbits. Cal deixar de fer un ús injustificat del cotxe i cal donar a conèixer les alternatives existents: el metro, ferrocarril, l'autobús, la bicicleta o, fins i tot, el desplaçament a peu per a trajectes curts. De quines maneres s'hauria de potenciar el transport públic? - Hi ha diverses prioritats: més finançament, integrar el transport públic a la planificació urbanística, ampliar i millorar del servei (mesures per reduir el temps d'espera per part dels usuaris, garantir l'accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda....) i una política de preus específiques pels col·lectius amb menys capacitat econòmica. Què li sembla que el bitllet integrat s'estengui a tot Catalunya el 2012? - Necessari i urgent. Els ciutadans tenen dret a poder-se desplaçar per tot el territori sense dependre del vehicle privat i a un preu accessible. S'hauria d'obligar per llei també als municipis de menys de 50.000 habitants a disposar de transport públic? - Encara que aquests municipis no estan obligats per llei, el transport públic és, en moltes ocasions, l'única alternativa al vehicle privat per aquells desplaçaments que no es poden realitzar ni a peu ni en bicicleta. Això s'ha de tenir en compte. Seria necessari anar més enllà dels nivells estrictament legals i ampliar el servei de transport col·lectiu el màxim possible. S'ha de tenir en compte les persones amb mobilitat reduïda, per edat o limitació física. Els ciutadans amb més de 65 anys i els joves menors de 16-18 anys són grups on la manca del transport públic els afecta encara més. Podrà la bicicleta arribar algun dia a ser tant popular com el cotxe? - Sí per a trajectes dins les ciutats, però malauradament encara queda molt per això... D'altra banda, també depèn d'altres factors com són la climatologia o la congestió de la circulació de la ciutat, així com el lloc de destí, l'aposta real per desenvolupar una xarxa viària i uns serveis adequats per a aquest col·lectiu com ara pàrquing-bici... Que és el que més necessita la nostra xarxa ferroviària? - Cal més inversió en infraestructures, en tots els serveis, passatgers en els recorreguts de curta, mitjana i llarga distàncies, i en mercaderies, amb creació de noves i millors xarxes i rutes. Cal ampliar les freqüències, horaris i capacitat per tal de donar més cobertura i servei. També és necessària una inversió decidida en infraestructures i millorar la qualitat, perquè sigui una alternativa real al vehicle privat. Quin serà el mitjà de transport del futur? - Els desplaçaments augmenten any rere any. A més, les distàncies dels desplaçaments són també majors degut a que el centre de treball cada cop està més lluny del lloc de residència. L'únic transport sostenible que pot haver-hi en un futur és un model basat en diferents combinacions de transport públic.