[VISIONS DE MOBILITAT] Manuel Herce: ''Pagar per aparcar i per circular beneficia els rics'

Faci una radiografia de la situació actual de la mobilitat... - Tot i que ha augmentat enormement la preocupació per aquesta qüestió, tal i com demostra la Llei de la Mobilitat del 2003 i el reglament del 2006, crec que a la pràctica hem avançat molt poc. Seguim confiant amb l'automòbil i el camió com a mitjà de transport prioritari per resoldre els problemes de mobilitat de persones i mercaderies. A més, només alguns ajuntaments estan impulsant polítiques de mobilitat i estan reduïdes estrictament als seus centres urbans. Que s'ha de fer per aconseguir una circulació més sostenible? - És complicat perquè hauria de ser l'administració la que donés exemple. Hauria de ser la primera en concentrar esforços en el transport col·lectiu, la regulació de mercaderies i la recuperació d'espais urbans pel vianant i la bicicleta. Això significa deixar d'estar pendents de la congestió de vehicles (que no és més que una manera que té la xarxa d'autoregular-se), deixar de transmetre la falsa sensació que tenim un dèficit de carreteres i apostar decididament pel transport col·lectiu. Quins països i quins models concrets haurien de ser la referència? - Ens hem de fixar en els països nòrdics, sobretot Dinamarca i Holanda. També França, sobretot en la serietat amb la que estableix mesures de finançament i consells reguladors de la mobilitat més enllà del municipi. S'hauria de regular l'ús del vehicle privat? Creu que la solució és pagar per aparcar i per circular com passa a algunes grans ciutats? - Pagar per aparcar i per circular deixa la xarxa viària en mans dels rics. Són mesures que segreguen socialment. Tot i això, crec que hi ha d'haver mesures dissuasives. Encara que només després d'implantar una xarxa de transport col·lectiu eficaç. Què li sembla el Dia sense cotxes? - El Dia sense cotxes és una petita anècdota. Té la virtut edificant de mostrar... que no passa res. De quines maneres s'hauria de potenciar el transport públic? - Primer de tot amb una visió integrada dels mitjans de transport. No tots són funcionals per a tots els àmbits. En segon lloc, acabant amb la possibilitat que hi ha qui pugui haver qui fa el que vol. No pot ser que Renfe mantingui aquesta indignitat en el funcionament del servei de Rodalies. En tercer lloc, concertant amb els concessionaris d'autobusos interurbans una política més eficient. En quart lloc, restringint el vehicle privat a les ciutats i, sobretot, als accessos. Això sempre després d'aconseguir resultats de les polítiques anteriors. Què li sembla que el bitllet integrat s'estengui a tot Catalunya el 2012? - Una utopia... i poc útil. La tècnica del bitllet únic s'ha de reservar per a zones de gran integració de la mobilitat, per àrees metropolitanes. No és idoni per àmbits on hi ha usuaris molt diversos i els moments àlgids són al cap de setmana i estiu. La implantació d'una tarifa única a aquests llocs significaria subvencionar l'oci d'uns quants. No estem per malgastar diners en un context en què el transport col·lectiu és deficitari. S'hauria d'obligar per llei també als municipis de menys de 50.000 habitants a disposar de transport públic? - Òbviament que si, encara que dotant-nos dels recursos financers, el que no sembla que sigui la tònica dominant. A més a més, també cal trencar els límits municipals i agrupar per àmbits funcionals, amb competències per invertir sobre els recorreguts interurbans. Podrà la bicicleta arribar algun dia a ser tant popular com el cotxe? - No crec. No té les mateixes prestacions. Encara que no estaria malament donar-li més oportunitats en els recorreguts curts. Què és el que més necessita la nostra xarxa ferroviària? - Seré concís: serietat, una única autoritat i una forta inversió en millores, més que no pas en crear noves línies Quin serà el mitjà de transport del futur? - Al pas que anem, el transport del futur serà el cotxe. Crec, però, que la crisi energètica canviarà totalment el model. No et podria dir quina serà la solució però del que estic segur és que s'inventaran noves fórmules de gestió de la mobilitat i es deixarà de pensar tan sols en construir més i més infrastructures.