[VISIONS DE MOBILITAT] Pau Noy: 'a les ciutats els cotxes no hi caben'

Faci una radiografia de la situació actual de la mobilitat... Cal fer una divisió clara. A Barcelona, la gent es desplaça d'una manera sostenible però com més ens n'allunyem més ens trobem que el cotxe es va convertint en hegemònic. En general, es tracta d'una mobilitat globalment insostenible. Les xifres científiques no ens enganyen. A l'any 2003, les últimes dades que es disposen, el 80% dels quilòmetres viatjats a Catalunya van ser fets en cotxe. Només un 15% en transport públic, un 4% a peu i l'1% en moto. Pel que fa a mercaderies el 91% de les tones transportades eren amb camió. Només un 9% amb tren. Què s'ha de fer per aconseguir una circulació més sostenible? S'ha de canviar el model actual com més abans millor. El cotxe és un sistema de transport molt car, encara que la gent, el paga de cop i no se n'adona. I com que la gasolina és barata... A més, és socialment exclusiu. El 40% de la població no té carnet de conduir i dels que en tenen no tothom el pot agafar perquè sol ser habitual que en un família hi hagi dos permisos de conduir i un sol cotxe. L'altra argument en contra del cotxe és l'accidentalitat. El carnet de punts ha estat un èxit en aquest sentit però encara queda molt per fer. Per últim, el cotxe suposa un consum energètic desbocat, sobretot en relació al transport públic. A més, seguim depenent del petroli, que a banda de ser contaminant, és cada vegada més car. Vol dir que tenim un model vulnerable? Exacte. Cal evitar-ho al màxim... per això cal passar-nos al transport públic. No podem seguir apostant per la carretera i els trens d'alta velocitat com passa amb el nou pla d'infraestructures que ha aprovat fa poc el govern i del que en tenim una visió crítica. Quins països i quins models concrets haurien de ser la referència? Haurien de ser països europeus com ara Suïssa. Tant pel seu model de desplegament del ferrocarril com de l'autobús. S'hauria de regular l'ús del vehicle privat? Creu que la solució és pagar per aparcar i per circular com passa a algunes grans ciutats? Està clar que a les ciutats els cotxes no hi caben. Per això, moltes urbs com ara Londres, Estocolm o Oslo demanen que paguis per entrar-hi. En algunes han optat, directament, per prohibir que s'aparqui. A Barcelona, en canvi, si tens diners pots anar a tot arreu. Això no pot ser. A Frankfurt, els executius van a la borsa amb bicicleta! O sigui, que s'hauria de pagar per accedir i aparcar en una gran ciutat? Hauria de ser així per un criteri de l'equitat social. Un cotxe circulant per Barcelona genera costos externs valorats en 1.500 euros l'any. Agreugen el canvi climàtic, suposen accidents, contaminen. Cal que els que el vulguin fer servir en paguin el costos. El peatge i l'aparcament són justos. Què li sembla el Dia sense cotxes? És una bona idea que podria servir per sensibilitzar encara que actualment està abandonada per les administracions. A nosaltres ens agradaria que és es convertís en una veritable campanya de conscienciació ciutadana, amb accions concretes. Volem que torni el Dia sense cotxes amb força. Des de l'associació hi estem treballant. De quines maneres s'hauria de potenciar el transport públic? Adonant-nos que si bé al Barcelonès i el Baix Llobregat és globalment bo a 50 quilòmetres és inexistent. Caldria dissenyar un pla perquè les ciutats disposin de les mateixes possibilitats. No pot ser que els autobusos que van de Manresa a Barcelona siguin simbòlics. Cal que n'hi hagi 15 cada dia. Tot i que alguns ho neguin es tracta d'una mesura baratíssima. Hi ha un cert discurs molt repetit que els resultats que donarien són pocs i no és veritat. Cal fer transport per a tothom, reforçar autobusos, tramvies... Posar un transport cada hora a tot Catalunya val 12 milions d'euros l'any. El mateix que construir 250 metres de la Línea 9 del Metro. Què li sembla que el bitllet integrat s'estengui a tot Catalunya el 2012? És imprescindible. Ha de servir per estendre la cultura de viure amb transport públic que fins ara només està arrelada a Barcelona i a la primera corona. No pot ser que anar de Barcelona al Pallars valgui 18 euros. Amb aquesta tarifa mai no crearem una veritable cultura. Cal una tarifa plana que et permeti viatjar amb transport públic tal i com ja existeix a Bèlgica, Holanda i Luxemburg. També hi és a Suïssa. S'hauria d'obligar per llei també als municipis de menys de 50.000 habitants a disposar de transport públic? No cal cap llei. Ja fa 100 anys que hi ha ajuntaments de més 50.000 habitants que en disposen i que no tenen cap finançament extra més enllà dels pressupostos. El que caldria és estendre a totes les comarques els ajuts que es donen als passatgers. Per la resta ja es veurà que es rendible. Podrà la bicicleta arribar algun dia a ser tant popular com el cotxe? A Alemanya ja ho és. Jo crec que si: està creixent molt ràpidament. Ara estem veient el 'boom'. En quatre anys es doblarà. Potser els nostres fills ja ho veuran com un mitjà de transport normalitzat. Què és el que més necessita la nostra xarxa ferroviària? Fa 15 anys que no s'inverteix en rodalies. Ho podem comprovar amb les queixes dels qui hi viatgen i les cartes al director que van apareixent als diaris. Hem topat amb una administració que ha apostat per l'alta velocitat i no s'hi poden posar tots els ous. En el tram Lleida-Saragossa-Madrid hi ha hagut 2 milions de viatgers pels 125 que hi ha a rodalies o els 12 de la Catalunya Express. Ho compares i veus que t'estan prenent el pèl. La previsió que apareix a l'Estatut de Catalunya és que es traspassin a la Generalitat els serveis de proximitat de Renfe. Cal agilitzar-ho. Quin serà el mitjà de transport del futur? El transport públic, sense cap mena de dubte. Un combinat entre el tramvia, l'autobús, el metro.... No competeixen entre ells, s'ajuden. Una xarxa realment integrada que satisfaci a unes demandes dels ciutadans molt plurals. Pròxima entrevista: OLE THORSON.