27/08/2002 - 00:00
Poques setmanes abans de iniciar-se la Cimera sobre Desenvolupament Sostenible, el director general del programa de Medi Ambient de Nacions Unides, Klaus Toepfer, va dir-ho sense embuts: "Ens enfrontem a dos escenaris de futur. El primer escenari prioritza el mercat per sobre de tot; el segon està pel desenvolupament sostenible."
Aquestes són, a grans trets, les dues visions que s'enfronten a Johannesburg. Però no estem davant d'un paisatge en blanc i negre. Per exemple, el grup de països que encapçalen els Estats Units i que secunden Austràlia, el Japó i el Canadà, argumenten que el millor camí per assolir la sostenibilitat i eradicar la pobresa és el mercat, la privatització i la iniciativa privada. Aquesta visió no és compartida per la majoria de països pobres ni per les organitzacions no governamentals, que subratllen que l'actual model de globalització no condueix a un mon més just i equitatiu' un món que, per tant, tampoc té gaire a veure amb el desenvolupament sostenible. Aquest grup argumenta que deu anys després de l'esclat de consciència ambiental que va suposar la Cimera de la Terra de Rio, la situació dels humans del planeta ha empitjorat, almenys per a la major part de població, i, així mateix, ha augmentat la degradació ambiental.
Per la seva banda, la Unió Europea es mou entre les dues aigües i s'esforça, sovint amb més bona voluntat que èxit, a construir ponts entre el grup que encapçalen els Estats Units i el G-77, que agrupa els països en vies de desenvolupament. Les postures que representen aquests dos grups també s'expliciten a la sala de negociacions. Una gran taula allargada acull els representants de Nacions Unides; davant un immensa U: a l'esquerra, la delegació de la Unió Europea; a la dreta, els Estats Units i els seus aliats; i al centre, el G-77. La resta de sales i passadissos acullen una diversitat de representants d'organitzacions no governamentals discutint i fent "lobby" sobre els delegats.
La responsabilitat de la UE
Diferents organitzacions, experts i molts països en vies de desenvolupament argumenten que la posició de la Unió Europea és clau per evitar el fracàs de la Cimera. "Europa ha d'acceptar la seva responsabilitat i exercir-la. No hem
d'arronsar-nos davant els Estats Units. Molts països esperen el nostre lideratge", argumenta Domingo Jiménez Beltrán, conseller de la Unió Europea. Però aquesta postura no és compartida per tothom, com demostra la reunió bilateral i extraoficial que van celebrar els responsables de comerç de Washington i Brussel·les i que ha aixecat molta polèmica. "La proposta defensa els interessos del països rics. Deixa en segon terme les persones i el medi ambient", argumenta Tom Crampton, responsable de temes de comerç de la World Wild Foundation (WWF). I és que segons Penny Fowler, de l'organització Oxfam, "si aquesta Cimera vol fer un pas endavant cap al desenvolupament sostenible, la Unió Europea i altres països rics haurien de comprometre's a canviar les seves polítiques comercials".
Rio, en perspectiva
La Cimera de Johannesburg acull centenars d'organitzacions no governamentals de tots els racons del planeta. I n'hi ha una gran diversitat: inclouen des de grups antiglobalització radicals fins a organitzacions partidàries del diàleg i el consens. Divergeixen en moltes coses però també tenen punts de coincidència. Especialment un: volen un món diferent, més just i solidari. També coincideixen en el sentiment de pessimisme. El fracàs de les reunions preliminars a Bali (Indonèsia) no deixava gaire marge per a l'esperança. Va passar el mateix a Rio i després els resultats van ser extraordinaris, si més no per transmetre la consciència ambiental i "inventar-se" el reeixit concepte de desenvolupament sostenible. Cal veure què passarà ara a Johannesburg.
Deu anys després de Rio, ningú no posa en dubte que la situació del planeta ha empitjorat tant des del punt de vista del desenvolupament com del medi ambient. La desforestació ha augmentat i les emissions de gasos d'efecte hivernacle també. L'explotació de recursos naturals no s'atura. Els pobres són cada dia més pobres i els rics, més rics. Les malalties infeccioses, especialment la sida, devasten molts països. L'ajuda al desenvolupament ha disminuït. Les polítiques de desenvolupament i medi ambient, especialment des dels tràgics fets del passat onze de setembre a Nova York, han deixat de ser una prioritat política. Els pressupostos militars tornen a créixer. En definitiva, les tres potes del desenvolupament sostenible 'ambiental, social i econòmica' han empitjorat respecte a les dades objectives de fa una dècada.
Les propostes de les organitzacions no governamentals
Què proposen organitzacions tan conegudes com Oxfam, Greenpeace, Friends of the Earth, la Xarxa del Tercer Món o WWF per capgirar aquesta situació i encaminar el planeta cap al desenvolupament sostenible? "S'ha de donar més impuls al desenvolupament sostenible que a la globalització econòmica com l'entenen els països rics. No acceptem la idea de privatitzar el desenvolupament sostenible", explica Anthony Hill, membre de l'organització Oxfam. Totes aquestes organitzacions defensen la necessitat d'una declaració política contundent, acompanyada d'un pla d'acció concret. El codi genètic d'aquest document hauria de considerar els punts següents:
- Consolidar l'esperit de Rio i, per tant, optar pel desenvolupament sostenible
com a alternativa a l'actual model de globalització.
- Vincular clarament el desenvolupament a la preservació del medi ambient.
- Establir acords concrets de col·laboració entre el Nord i el Sud.
- Intensificar les relacions entre els governs i la societat civil.
- Promoure la justícia i l'equitat dins i entre les nacions.
- Reconèixer tant els drets humans com ambientals de totes les comunitats i pobles.
Aquest és el punt de partida de les organitzacions no governamentals per revertir el model de globalització. Però el primer pas l'haurien de fer els països rics, tot repensant el sistema actual de producció i consum. Perquè sense acció i voluntat de canvi, argumenten les ONG, resultarà molt difícil que realment s'estengui aquest reeixit concepte de desenvolupament sostenible. Tothom se'n vol apropiar sigui o no realment una alternativa al model neoliberal que predica una fe cega en el mercat. Aquesta voluntat de canvi i d'acció és el que esperen de la Cimera milions de persones arreu del món.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
Els links de la WSSD
Aquestes són, a grans trets, les dues visions que s'enfronten a Johannesburg. Però no estem davant d'un paisatge en blanc i negre. Per exemple, el grup de països que encapçalen els Estats Units i que secunden Austràlia, el Japó i el Canadà, argumenten que el millor camí per assolir la sostenibilitat i eradicar la pobresa és el mercat, la privatització i la iniciativa privada. Aquesta visió no és compartida per la majoria de països pobres ni per les organitzacions no governamentals, que subratllen que l'actual model de globalització no condueix a un mon més just i equitatiu' un món que, per tant, tampoc té gaire a veure amb el desenvolupament sostenible. Aquest grup argumenta que deu anys després de l'esclat de consciència ambiental que va suposar la Cimera de la Terra de Rio, la situació dels humans del planeta ha empitjorat, almenys per a la major part de població, i, així mateix, ha augmentat la degradació ambiental.
Per la seva banda, la Unió Europea es mou entre les dues aigües i s'esforça, sovint amb més bona voluntat que èxit, a construir ponts entre el grup que encapçalen els Estats Units i el G-77, que agrupa els països en vies de desenvolupament. Les postures que representen aquests dos grups també s'expliciten a la sala de negociacions. Una gran taula allargada acull els representants de Nacions Unides; davant un immensa U: a l'esquerra, la delegació de la Unió Europea; a la dreta, els Estats Units i els seus aliats; i al centre, el G-77. La resta de sales i passadissos acullen una diversitat de representants d'organitzacions no governamentals discutint i fent "lobby" sobre els delegats.
La responsabilitat de la UE
Diferents organitzacions, experts i molts països en vies de desenvolupament argumenten que la posició de la Unió Europea és clau per evitar el fracàs de la Cimera. "Europa ha d'acceptar la seva responsabilitat i exercir-la. No hem
d'arronsar-nos davant els Estats Units. Molts països esperen el nostre lideratge", argumenta Domingo Jiménez Beltrán, conseller de la Unió Europea. Però aquesta postura no és compartida per tothom, com demostra la reunió bilateral i extraoficial que van celebrar els responsables de comerç de Washington i Brussel·les i que ha aixecat molta polèmica. "La proposta defensa els interessos del països rics. Deixa en segon terme les persones i el medi ambient", argumenta Tom Crampton, responsable de temes de comerç de la World Wild Foundation (WWF). I és que segons Penny Fowler, de l'organització Oxfam, "si aquesta Cimera vol fer un pas endavant cap al desenvolupament sostenible, la Unió Europea i altres països rics haurien de comprometre's a canviar les seves polítiques comercials".
Rio, en perspectiva
La Cimera de Johannesburg acull centenars d'organitzacions no governamentals de tots els racons del planeta. I n'hi ha una gran diversitat: inclouen des de grups antiglobalització radicals fins a organitzacions partidàries del diàleg i el consens. Divergeixen en moltes coses però també tenen punts de coincidència. Especialment un: volen un món diferent, més just i solidari. També coincideixen en el sentiment de pessimisme. El fracàs de les reunions preliminars a Bali (Indonèsia) no deixava gaire marge per a l'esperança. Va passar el mateix a Rio i després els resultats van ser extraordinaris, si més no per transmetre la consciència ambiental i "inventar-se" el reeixit concepte de desenvolupament sostenible. Cal veure què passarà ara a Johannesburg.
Deu anys després de Rio, ningú no posa en dubte que la situació del planeta ha empitjorat tant des del punt de vista del desenvolupament com del medi ambient. La desforestació ha augmentat i les emissions de gasos d'efecte hivernacle també. L'explotació de recursos naturals no s'atura. Els pobres són cada dia més pobres i els rics, més rics. Les malalties infeccioses, especialment la sida, devasten molts països. L'ajuda al desenvolupament ha disminuït. Les polítiques de desenvolupament i medi ambient, especialment des dels tràgics fets del passat onze de setembre a Nova York, han deixat de ser una prioritat política. Els pressupostos militars tornen a créixer. En definitiva, les tres potes del desenvolupament sostenible 'ambiental, social i econòmica' han empitjorat respecte a les dades objectives de fa una dècada.
Les propostes de les organitzacions no governamentals
Què proposen organitzacions tan conegudes com Oxfam, Greenpeace, Friends of the Earth, la Xarxa del Tercer Món o WWF per capgirar aquesta situació i encaminar el planeta cap al desenvolupament sostenible? "S'ha de donar més impuls al desenvolupament sostenible que a la globalització econòmica com l'entenen els països rics. No acceptem la idea de privatitzar el desenvolupament sostenible", explica Anthony Hill, membre de l'organització Oxfam. Totes aquestes organitzacions defensen la necessitat d'una declaració política contundent, acompanyada d'un pla d'acció concret. El codi genètic d'aquest document hauria de considerar els punts següents:
- Consolidar l'esperit de Rio i, per tant, optar pel desenvolupament sostenible
com a alternativa a l'actual model de globalització.
- Vincular clarament el desenvolupament a la preservació del medi ambient.
- Establir acords concrets de col·laboració entre el Nord i el Sud.
- Intensificar les relacions entre els governs i la societat civil.
- Promoure la justícia i l'equitat dins i entre les nacions.
- Reconèixer tant els drets humans com ambientals de totes les comunitats i pobles.
Aquest és el punt de partida de les organitzacions no governamentals per revertir el model de globalització. Però el primer pas l'haurien de fer els països rics, tot repensant el sistema actual de producció i consum. Perquè sense acció i voluntat de canvi, argumenten les ONG, resultarà molt difícil que realment s'estengui aquest reeixit concepte de desenvolupament sostenible. Tothom se'n vol apropiar sigui o no realment una alternativa al model neoliberal que predica una fe cega en el mercat. Aquesta voluntat de canvi i d'acció és el que esperen de la Cimera milions de persones arreu del món.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
Els links de la WSSD
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Preparativos de la Cumbre, en Sandton. | 34.59 KB |
