Llegeixo en el bloc d'un amic aquesta frase destacada, recollida d'una informació sobre la suspensió a darrera hora del famós documental sobre el canvi climàtic que havia d'emetre la BBC. 'A la gent no li agrada que l'alliçonin' 'reflexiona- i potser per això els esforços per divulgar el fenomen del canvi climàtic i les seves conseqüències no acaben de triomfar: ja sigui un documental, un concert o un llibre. I això en fa rumiar sobre el risc que, si no revisem els nostres postulats, els que mirem d'encomanar entusiasme vers el medi ambient i la seva protecció tot proposant la lluita individual contra els processos que el deterioren, acabem predicant al desert. Aquests mesos hem tingut una presència als mitjans a la que no estàvem acostumats. Desprès de anys escalfant la banda se'ns va oferir la possibilitat de sortir a pista i, carregats d'arguments i raons com estàvem, varem agafar massa embranzida, massa empenta i potser ens hem passat de frenada. Resultat: tenim bona part del públic saturat d'arguments sòlids, embriagats de dades inqüestionables, atordits de certeses...però, i d'emocions? hem sabut captivar els lectors escèptics, seduir els oients ocasionals, interessar els espectadors no interessats prèviament? Probablement no. O potser a no tants com seria desitjable. I és que, com recull el meu amic al seu bloc, a la gent no li agrada que l'alliçonin, i això de la divulgació ambiental és en bona mesura una tasca informativa amb vocació pedagògica i educativa. Una tasca que aspira ni més ni menys que a modular costums i agitar consciències. Escolti'm, no m'emprenyi amb això del reciclatge, ni em digui que haig de canviar les bombetes de casa o que no puc triar la nevera que vulgui. No m'interessa res de tot això, ja en tinc prou mals de cap com perquè ara em vinguin amb lliçons de civisme els ecologistes: el que hagi de ser serà i probablement tot el que ens proposen no servirà pas per res. No m'ho invento aquest perfil d'opinió, us puc ben assegurar que encara sovintegen aquestes postures entre els que ens envolten: estic segur que si hi penseu reconeixereu uns quants. I és que, efectivament, la gent no vol que l'alliçonin. Caldria doncs reaccionar. Potser hauríem d'abandonar els aspectes més doctrinals de la nostre tasca. Encara que soni absurd del que es tractaria és de descarregar-nos de raons per ser menys contundents en les propostes. Tenim, potser, un excés de motius per demanar l'atenció dels ciutadans i això pot provocar angoixa. Probablement hauríem de ser més subtils. Baixar el to: fer-nos més col·loquials per esdevenir més quotidians. Simplicitat: potser aquesta és la drecera que ens podria dur a l'eficiència en la divulgació ambiental. No importa si ets regidor, responsable de comunicació, tècnic o periodista. Tots plegats hem de generar més interès per aconseguir més participació. Ara que encetem una nova temporada, mirem de no alliçonar ningú per intentar arribar al màxim de gent. Si tens una opinió al respecte deixa-la aquí, sota el roure. Fem pluja d'idees. Fem equip.
