Un dels informes més sorprenents de la FAO analitza en profunditat l’alternativa alimentària que poden suposar els insectes. S’hi prediu que el 2050 caldrà duplicar la producció d’aliments si es vol nodrir tota la població mundial, i que això no ho poden sostenir ni la superfície terrestre ni els oceans ni l’atmosfera.
La tecnologia alimentària fa temps que aposta per innovacions com la carn sintètica. Altres línies de recerca han posat la mirada en els insectes comestibles.
"A banda de tradicions culturals i gastronòmiques, la qüestió és si realment la humanitat podria arribar a substituir la carn i el peix com font principal de proteïna per alternatives com els insectes"
Estem en època de recollida de cargols. Amb el fred hivernen, a la primavera crien, mengen i creixen, i a l’estiu estan grans per recollir i consumir. Una exquisidesa per alguns i una repugnància per molts, com passa amb altres invertebrats com els calamars, els eriçons o els percebes. Però preparar el paladar per bitxos que tenen més potes que carn ja és un altre nivell encara que es remunti a l’antiguitat i sigui una pràctica comuna en moltes cultures. L’entomofagia és el nom que rep l’alimentació basada en insectes, no com una pràctica anecdòtica sinó com fonament nutricional o, almenys, com una font important de proteïnes. Menjar insectes s’associa a llocs exòtics: els habitants del desert que mengen llagostes, les crisàlides de la papallona de la seda que consumeixen en parts de Japó i Xina, on també mengen diferents tipus de xinxes aquàtics. A la llista hi ha tèrmits, grills i les seves larves, aranyes gegants, libèl·lules, vespes, saltamartins, etcètera. Segons la cultura, es mengen cuits o crus, com acompanyament o plat principal. N’hi ha que són una queixalada de luxe, com per nosaltres ho pot ser una ostra viva.
A banda de tradicions culturals i gastronòmiques, la qüestió és si realment la humanitat podria arribar a substituir la carn i el peix com font principal de proteïna per alternatives com els insectes. La possibilitat sembla tan remota que personalitats com Bill Gates abans aposten per innovacions en el sector alimentari que permetin produir, per exemple, vedella sintètica. O biotecnologia que, per exemple, modifiqui una llavor per què es comporti com un llegum i potenciï la seva capacitat per fixar el nitrogen del sòl, millorant-ne la productivitat. Aquest és el camí que ha recorregut el sector alimentari durant les darreres dècades. El problema és que les revolucions agroalimentàries solen venir de la ma de més impacte ambiental per la via dels additius, de la manipulació genètica o, simplement, pels mateixos sistemes de producció dels aliments. Segons el World Resources Institute (2020), el sistema alimentari en conjunt (incloent conreu i producció, refrigeració, processament, envasat i transport) representa aproximadament una quarta part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del planeta. Només el blat proporciona més del 20% de les calories i proteïnes del món. Per alimentar la població prevista de 9.600 milions de persones per al 2050, la FAO prediu que la producció d'aliments haurà d'augmentar almenys un 60%. No és estrany que des dels estats, organitzacions internacionales, recerca, fundacions o mecenes com Bill Gates s’estudiï quin pot ser el pla B del model actual.
"Els insectes, diu la FAO, són una font alimentària molt nutritiva i saludable, amb un alt contingut en greixos, proteïnes, vitamines i fibra i contingut mineral: la composició d’omega-3 insaturats i dels àcids grassos en els cucs de farina és comparable a la dels peixos i superior a la dels bistec de vedella"
En aquesta lògica alternativa es van fent forts models de consum que són reflex de la creixent preocupació de col·lectius (encara minoritaris) per sistemes alimentaris de baix impacte ambiental i social: el consum de productes de proximitat, reduir el consum de carn o abraçar el veganisme, l’interès pels superaliments, o fins i tot l’experimentació del món gastronòmic amb propostes com les meduses, algues, cereals antics, llets vegetals. Però la vedella continua imbatible com font principal de proteïna i, alhora, com la gran consumidora de terra i la gran productora d’emissions. La qüestió és si els grans consumidors de vedella es faran vegans abans que menjar una hamburguesa sintètica o un plat d’insectes. En el seu informe, la FAO intentava desmuntar els prejudicis contra els insectes i mostrar que proporcionen menjar a baix cost ambiental, poden contribuir positivament als mitjans de subsistència i juguen un paper fonamental a la natura. També intentava desmuntar la idea que menjar insectes s’associa a la fam i la guerra i en reforçava una imatge més cool, gastronòmica i cosmopolita. Els insectes, diu la FAO, són una font alimentària molt nutritiva i saludable, amb un alt contingut en greixos, proteïnes, vitamines i fibra i contingut mineral: la composició d’omega-3 insaturats i dels àcids grassos en els cucs de farina és comparable a la dels peixos i superior a la dels bistec de vedella. Ja fa uns anys d’anys d’aquest informe i el tema de moment no ha prosperat. Però, no tinguem manies! Segons la Food and Drug Administration podem ingerir fins a vint ous de mosca drosòfila en un got de suc de tomàquet, 75 trossos d'insecte en 55 ml de xocolata calenta i estima que una porció de bròquil congelat pot contenir fins a seixanta pugons, tisanòpters o àcars.
Amb els insectes, no ens faltarà mai un plat a taula.
