Si poguéssim veure com s'escapa la calor per sota la porta de casa, o com es precipita cap a fora per les ranures de les finestres en ple hivern. Si fóssim capaços de mirar la ciutat aquests dies des de lluny, amb unes ulleres màgiques que ens permetessin observar aquestes fuites a totes les cases, veuríem els edificis deixant anar l'escalfor per totes bandes, com aquelles màquines de vapor dels ferrocarrils antics, amb aquelles bufades que treien de fum blanc per davant, per sota i per dalt.
No ens podem arribar a imaginar la quantitat d'energia que malbaratem per culpa d'aquestes fuites, de les pèrdues de calor degut a les deficiències en l'aïllament de la llar. És tant alt el grau de malbaratament que hi ha qui s'ha posat a fer números al respecte.
Tècnics d'organitzacions de consumidors i entitats ecologistes han sortit al carrer amb els seus aparells i s'han ficat a casa de la gent a mesurar l'energia que estava consumint la caldera per valorar després l'augment de temperatura que s'aconseguia dins de l'habitatge. Es veu que l'operació és relativament senzilla: tant per tant dóna tant. I en conèixer els resultats m'he quedat glaçat (i mai millor dit): més d'un 30% de l'energia que fem servir per escalfar els nostres edificis la perdem sense treure-li cap profit; la llencem, de fet. Això com a mitjana, doncs hi ha habitatges anteriors a l'entrada en vigor del Codi Tècnic de l'Edificació (és a dir, la immensa majoria a Catalunya) on aquesta desproporció arriba a superar el 60%. Gaudim de menys de la meitat del que consumim, o dit d'una altra manera, en paguem més del doble per l'energia que en realitat fem servir.
Es per això que després, quan a final de mes ens arriba la factura del gas o l'electricitat, ens portem les mans al cap davant les xifres. Però llavors ja no hi ha res a fer. Llavors posem el crit al cel, busquem culpables a casa i sortim a la galeria a tancar la caldera: "s'ha acabat, aquí no es gasta ni un duro més de calefacció". I després, quan arriba el bon temps, ens oblidem de l'escarment, de manera que quan torna l'hivern sant tornem-hi, a donar-li rosca una altra vegada al termòstat.
Per això, sigui quin sigui el sistema de calefacció que fem servir per aclimatar el nostre habitatge es recomanable fer-ne un ús racional, no només perquè no es dispari la factura energètica, sinó també amb la finalitat de disminuir les emissions de diòxid de carboni (CO2), un dels contaminants responsables de l'augment en l'efecte d'hivernacle que està provocant el canvi climàtic del planeta.
De fet, el malaguanyat Protocol de Kyoto té una variant domèstica que molts desconeixen i de la que no se'n parla gaire, però que ens assenyala també a nosaltres com a responsables del canvi climàtic, per això cal posar-s'hi tot actuant amb responsabilitat ambiental.
Tingueu en compte que una llar ben aïllada pot veure reduïda entre un 20 i un 40% la seva despesa energètica i les seves emissions. Així, si volem augmentar la temperatura a casa, abans de donar-li rosca al termòstat, cal pensar en les mesures d'aïllament, com ara la instal·lació de doble vidre a les finestres. I aquest és el millor moment per fer-ho.
Fins a l'11 d'abril l'Institut Català d'Energia (ICAEN) manté el nou "Pla Renova't" de finestres, amb el que subvenciona fins amb 4.000 euros als ciutadans i ciutadanes que decideixen millorar l'aïllament canviant les finestres amb una inversió mínima de 1.000 euros. El pla està dotat amb 3,3 milions d'euros i els interessats podran sol·licitar l'ajut directament a l'ICAEN o a través de les empreses col·laboradores adherides a la campanya. Teniu tota la informació aquí: http://www.plarenovat2010.cat/.
Ep! No badem! Són uns calerons que ens poden ajudar a practicar de la millor manera possible l'ecologia domèstica. Som-hi doncs!
